29/12/06

1 any


No me'n sé avenir celebra avui el primer aniversari. Avui fa un any que vaig publicar el meu primer article, molt tímid, que anava sobre les aventures i desventures d'una mare superada pel dia a dia. Una mare com la Lynette de Mujeres Desesperadas.

El publicava sense saber ben bé a qui em dirigia, o si les paraules caurien en un forat negre i es perdrien per sempre en el ciberespai. Bé... Aquell article va rebre la friolera de 0 comentaris escrits. Però sé de bona font que el van llegir alguns coneguts.

De fet, no recordo com va anar tot plegat, però el segon article va rebre més visites, i els primers comentaris. Anava sobre la vida esportiva d'una trentanyera .
De mica en mica, la cosa es va anar consolidant, i vaig començar a tenir feedback amb la gent que em llegia, cosa molt insòlita per a mi. I molt gratificant.

Ràpidament em va entrar el cuquet d'escriure per algú aliè a mi mateixa, i ja no vaig parar. Cada setmana buscava temes de què parlar, i el més sorprenent per a mi mateixa, és que els trobava! I pim pam, anava escrivint, amb més o menys regularitat, sobre temes variats: coses meves, curiositats, llengua, llibres, música, pel·lis, política i comunicació...

Dels 45 articles publicats fins avui, vull fer menció especial de Paraules Nostrades, que va rebre el rècord de comentaris (33) i que ens va fer passar una bona estona. Aquest post em va barrufar molt, perquè molta gent hi va participar aportant-hi noves entrades, algunes de les quals em van fer partir de riure. Les recordo amb la rialla a la cara.

Al llarg d'aquest any he anat aprenent cosetes sobre el món increïblement atractiu dels blogs. Algunes les he après en plan autodidacta, d'altres gràcies a suggeriments d'amics bloggers bastant més fricandons que jo. Les reunions amb el Maneli el Dragoncete a la mítica cafeteria Blog's & Tint han estat de gran ajuda per millorar qüestions tècniques i de continguts.

Durant aquest últim any he conegut altres bloggaires amb qui he intercanviat missatges i comentaris: la Laiern, el Rei, el Dammy. Amb la Laiern no ens coneixem de res però compartim moltes aficions, tics i fòbies lingüístiques.

També m'he trobat amb coneguts a qui feia temps que no veia i que arribaven al meu blog per pura causalitat, com la Mariona, el Vid o la Stone. Cas a part és el del meu jefe, que no ha parat fins que ha trobat l'adreça del blog, ja que jo em negava a donar-li...

Sé que el blog el segueixen grans amics i amigues que se'n recorden de venir sovint a veure el piset. Alguns d'ells tenen blog, com el Rizzo i la Dru. D'altres són totalment aliens a la blogosfera, però entren sovint a Ca la Marinetix i hi deixen el seu granet de sorra. Com a premi a la constància, hi ha la Gege, la Fúria, el Dragoncete, seguits de diversos Anònims que no són altres que amics i amigues que es neguen a identificar-se, o que en el pitjor dels casos, no se'n surten o no recorden el seu password. (Eh, M, P, Migui, Pinyi, Cessu, i resta?? :-D

Una experiència divertídíssima va ser la convocatòria sorpresaque vaig fer al març... La conseqüència va ser un sopar íntim amb la Dalets i la Pinyi, a qui prometo tornar a convocar aviat per repetir aquella trobada tan hilarant. Quin riure! També va estar bé el regal sorpresa al que copaga la meva hipoteca... i moltes altres anècdotes que només m'han aportat bons moments.

A així, pim pam, fent proves, escrivint, tocant temes diversos, coneixent gent nova... ha anat passant un any. Estic contenta i em sento cofada de mantenir un lloc com aquest. Com diria Paul Auster, és el meu Hotel Existència personal. M'ho passo bé, i voldria seguir així molt temps. Tan de bo les circumstàncies m'ho permetin!

No me'n sé avenir... un any ja!

8 comentaris:

Anònim ha dit...

FELICITATS NETIX!!!
Sàpigues que per a mi mirar el teu blog cada dia, per si de cas hi ha res de nou, és gairebé una obsessió. De les més de 4000 visites que tens, jo crec que dec ser ben bé un 40%...
No mirar el teu petit espai abans d'anar a domir és com anar-me'n al llit sense rentar-me les dents: impossible, no se'm podria pas passar mai de la vida.
Vaig passar una mala època quan no tenia connexió perquè no tenia alternativa, com ho seria rentar-me les dents amb un dit quan m'oblido el raspallet...
Per cert, aviat rebràs un nou comentari a paraules nostrades. Me mare és una font inesgotable (va ser perruquera durant molts anys) i aquestes festes l'enganxaré pq em recordi unes quantes. Aquí tens un exemple: tengo ácido lírico.
JUUUUUA JUUUUUUUA!!!
SHOW MUST GO ON!!!

Anònim ha dit...

Moltes felicitats per aquest primer any!

Espero que sigui el primer dels molts que ens esperen compartint lletres i rialles.

Una fortissima abraçada!

Laiern ha dit...

Reb Moltes Felicitats d'algú que s'ha enganxat al teus comentaris. Són molt propers als meus i em fan barrinar... és tot un plaer mirar si has tingut alguna ocurrència nova! De fet és una mica "Gran Hermano" dels pensaments, gustos, fòbies, preferències de cadascú... no t'ha passat sentir-te com si miressis per un foradet la vida de l'altre sabent que no et veuen??... Jo a vedages m'hi sento, quan et llegeixo a tú i a altres blogs, clar...
Doncs, res... que segueixis així i molts d'ànims a anar fent... que jo seguiré "espiant".
Salut i peles, que deia aquell!!!.
Laiern. Ja saps on sóc, pel que necessitis...

Anònim ha dit...

Felicitats Maró per aquest primer any de Blog!.
Per mi llegir-te a través d'ell s'ha convertit en un plaer i com amb totes les coses que em proporcionen plaer, sóc reincident.
M'he emocionat amb alguns articles, d'altres m'han fet riure sanament, d'altres m'han fet reflexionar i amb tots ells he vist parts teves que m'han permès coneixe't millor i això m'agrada!
Una abraçada i per molts anys!!!!!!!!

Fúria

Anònim ha dit...

Caram...1 anyet ja!!!!! de fet les coses bones passen ràpid....
Bé moltes felicitats Maro, m´encanten els teus articles , comentaris, reflexions....no t´aturis...
Petonets,

Cessu

Anònim ha dit...

Ole ole oleeeee!!!!!!!
"Molts d'anys!!!" Com diuen a sesillesdinsunriu!!!
Tinc ràbia declarada i gelos, del sopar íntim-sorpresa del març... ONTA era jo???? A la propera no fallo jejeje
Felicitats calaMARO!

Marinetix ha dit...

M'esteu deixant uns missatges tan macos, que em sembla que tindré corda per estona. Gràcies mil a tots!

rizzo ha dit...

1 any!!!

FELICITAS!!! espero que estem molts més anys junts a la blogosfera