Un món fabulós

Hi havia una vegada un pastor mongol anomenat Bao que no havia sortit mai del seu petit racó de món. Cuidava el ramat i vivia modestament, com es vivia en segles passats, lluny del soroll, lluny de tot.

Al petit racó de Mongòlia on vivia, l'anomenaven el gegant. La seva alçada era mítica a la regió. Media 2'36 metres. Un bon dia, Bao Xishun va entrar al Llibre Guinness dels Rècords, on va ser etiquetat com l'Home més alt del món. Per desgràcia seva, el modest pastor mongol va passar a ser conegut mundialment, i reclamat per tots els mitjans de comunicació. L'entrada al Llibre Guinness va ser un trasbals en la seva vida petita de gegant de camp.

Després de l'arremolinada invasió de fotògrafs, flaixos, periodistes i micròfons, Bao va voler recloure's, tornar al seu petit racó de món per reprendre la seva vida petita. Li va costar molt recuperar la normalitat de gegant, però de mica en mica ho va anar aconseguint. La golafreria dels mass media va devorar altres històries, altres curiositats, i aviat va deixar de preocupar-se de l'Home més alt del món. Bao tornava a ser el pastor gegant de sempre.

Però uns anys després, la foto de Bao va tornar a sortir a la premsa mundial. Els cuidadors d'un parc oceanògràfic el van anar a buscar a les muntanyes per demanar-li ajut: dos dofins de l'aquari s'havien empassat accidentalment uns trossos de plàstic que feien perillar les seves vides. Les operacions quirúrgiques havies fracassat en l'intent de treure'ls els trossets de l'estómac. Els veterinaris van veure que es necessitaria un instrument més precís, més humà, si volien salvar la vida dels dos animals. I van pensar en l'Home més alt del món.

Bao va deixar enrere un altre cop el seu raconet de muntanya. Va baixar a l'arena del circ mediàtic per prestar la seva gegant humanitat als cuidadors del parc oceanogràfic, Va estirar el seu braç, el braç humà més llarg del món, i el va introduir a la boca dels dofins. El seu braç, llarg i precís, va poder arribar fins als plàstics. Els va extreure i va salvar la vida dels dos animals.

Si el món no és fabulós, que algú m'expliqui un conte així de bonic.

NOTA: La història és real, encara que jo l'he amanit amb una mica d'imaginació per cobrir el que desconec. Va sortir a la premsa el 14 de desembre. Vegeu La Vanguardia, per posar només un exemple).