El show de Cameron

Que avui la política és un show és una veritat com un temple. Cada acció política vol anar de bracet d'una repercussió mediàtica. Res no és gratuït.
A casa nostra, ja ens hem començat a acostumar a certs espectacles mediàtics protagonitzats per la fauna política catalana, que de mica en mica va aprenent l'art de la retòrica, del debat cara a cara, del llenguatge televisiu i dels missatges clars i directes al cor de l'electorat. Ja pensen, viuen i actuen pels mass media.
Ara, a més, s'han començat a fixar en les noves tecnologies, i ja n'estan traient profit, mitjançant webs personals o blogs més interactius i currats. Alguns amb intel·ligència, constància i bones intencions. Altres, amb més mala fortuna i objectius clarament electorals.
Tanmateix, a països més avançats que el nostre pel que fa a experiència democràtica, la classe política va uns quants passos per davant. No és només per qüestió de saber treure major rendiment de les noves tecnologies, sinó que també es tracta de tenir carisma. I ara per ara, al panorama electoral que tenim a Catalunya, el carisma és una qualitat absent.
David Cameron és un polític conservador anglès de 39 anys. Fa poc va ser escollit nou líder dels tories. Cameron ha jugat fort la carta de "polític jove i modern". Ha amanit la seva web personal amb tot de vídeos gravats en l'àmbit familiar. En aquests videos, el líder tory parla distesament, mentre fa el sopar dels nens, els eixuga els mocs, despara la taula i passeja pel menjador de casa amb tota la soltura del món. Com a mostra, un botó:



Per un instant molt breu, és veu la seva dona, de resquitlló: se li escapa una cara de circumstàncies que m'ha fet somriure amb pena. M'he compadit d'ella, perquè l'han ficat en un circ del qual no crec que pugui sortir a voluntat.
Tot sembla molt natural, però no. Res, res és gratuït. El vídeo està editat, i, per tant, no és gravat i servit tal qual. Amb aquest muntatge "domèstic", Cameron dóna la imatge que vol donar. Ha rebut crítiques, sí. El youtube en va ple. Perquè la frontera entre el carisma i el ridícul és tan fina, que molts la passen repetidament sense ni adonar-se'n. Però Cameron ha donat tema de conversa. Fins i tot m'ha interessat a mi, una gran desconeixedora de la política britànica!

Veient aquests videos de Cameron no he pogut evitar fer comparacions. M'he intentat imaginar el Montilla amb aquella naturalitat despresa i arrebatadora davant la càmera, a casa seva, amb les trigèmines saltant al seu voltant... i només m'ha vingut al cap alguna que altra paròdia satírica del Polònia...





Crec que, al pas que anem aquí en matèria de carisma, el Sergi Mas fent de Montilla guanyaria més vots que el mateix Montilla!