Sortides del guió
Els nostres polítics s'han tornat bojos, o ja no veuen més enllà dels seus propis nassos? El to que està prenent la política catalana comença a ser delirant i esperpèntic... Em fa la impressió, amb els esdeveniments d'aquest inici de campanya electoral, que tot el col·lectiu polític català està en caiguda lliure cap a l'autodestrucció massiva. Últimament m'estic fent un panxó de riure, gràcies a ells.
Alguns candidats necessiten guionistes que els treguin les castanyes del foc en l'art de parlar en públic. Precisament ahir la Gege em feia un comentari on lamentava la poca gràcia del José Montilla, i es planyia del sofert exguionista de Buenafuente fitxat pel PSC per intentar aixecar el to oral del seu candidat.
Tots ens podem imaginar els esforços que deu haver de fer aquest professional de la comunicació perquè el seu cap comuniqui alguna cosa amb passió, amb credibilitat i amb vehemència... Doncs bé: l'he trobat. L'he conegut. Ja sé com és la feina del guionista del Montilla. És així:
Després de riure i de recomposar-me els dos timpans, m'he sentit animada i amb forces per empassar-me el famós DVD que ha regalat CiU amb els diaris del diumenge: Confidencialcat. Sobre la repulsió que m'ha suscitat el visionat d'aquest muntatge, ja en parlaré un altre dia i amb més calma. Ara només voldria compartir amb qui vulgui la sonora carcajada que m'ha sortit de la gola quan he vist la petita però tronxant pífia que hi he trobat al Capítol 5, titulat El forat de la vergonya.
Estava profundament indignada pel que estava veient: CiU utilitzava les declaracions de ciutadans del Carmel de Barcelona per manipular-les i posar-les al seu servei electoralista. Com que ho feia segurament sense consentiment previ d'aquests testimonis, els convergents s'han vist obligats a tapar-los les cares difuminant-ne les imatges.
Però enmig de la indignació, m'ha aparegut la pífia davant dels ulls. I m'he fet un fart de riure.
Premi (moral) per qui la trobi. Una pista: està en blanc i negre, i entre el minut 4 i el 5.
Confidencialcat ha estat, suposo, la gran Obra Mediàtica de David Medí, el guionista il·luminat de les campanyes de CiU. Entre ell i el del Montilla, estarem distrets aquests dies. Estic per no perdre-me'n ni una, ja que la cosa promet ser molt, però que molt divertida... Com a mínim, riurem!
Bé... com diria Pasqual Maragall en un guió de Polònia, Visca Catalunya!
5 comentaris:
Marinetix!
T'he trobat de casualitat... he topat amb un parell de vídeos que m'han arribat al cor: un és el primer que he vist "t. a l'estiu" i l'altre "the great escape".
Em sento molt feliç de conèixer algú com tu i amb qui tenim un lligam molt concret.
Mariona
No van demanar permis al Kikitu i li han tingut que borrar la cara?????
Netix,
et feia una dona més sensible, la veritat és q m'has decebut... Tothom té dret a la seva intimitat!! imagina't q hagués estat d'una de les teves criatures... :)
pd. per fi torno a tenir internet a casa... uf... ja saps q et trobava molt a faltar. I a més ara, en plena campanya!!! aki hi ha marruuuu!!
Friso pel teu anàlisi post-pacte-expres-tripartit desde una òptica d'esquerres? progressista? Nacionalista? Independentista?
Em pregunto si segona parts mai son bones, com pot ser pitjor que la primera.
Quina poca memòria col·lectiva !!(amb DVD's inclosos)
Espero que la grisor del govern que ens espera no tregui llum a aquest magnífic Blog.
Fins aviat !!
No es pot esperar més d'un partit regionalista, autoproclamat nacionalista, que parli de Perpinyà com el sud de França... No cal més perspectiva nacional que aquesta...
Publica un comentari a l'entrada