26/9/06

Garrotada vil


Salvador, la pel·lícula de Manuel Huerga que explica els últims dies de vida de Salvador Puig Antich i el seu camí sense retorn cap a una execució injusta (com totes les execucions), ha estat una garrotada a la meva consciència, últimament aletargada per culpa d’una astènia tardoral enganxosa que m’ha tingut embadocada durant setmanes i setmanes.

Amb aquesta garrotada, m’he despertat de cop. He disfrutat molt veient bon cine, però he patit com mai posant-me a les pells de les tres germanes Puig Antich. I, a la vegada, m’he percatat que pateixo una greu ignorància històrica dels fets dels últims anys del franquisme, que no són pas tan llunyans i que, per tant, m’haurien de ser molt més familiars. Salvador m’ha obert els ulls a la pròpia ignorància.

Sobretot, m’ha fet esgarrifar pensar que tot això passava fa una trentena d’anys… Quan estaven de moda els pantalons amb pota d’elefant i les jaquetes de pana... les mateixes que alguns dels nostres pares encara conserven amb nostàlgia a l’armari. Les coses no han canviat tant des d’aleshores. De fet, alguns dels franquistes còmplices de la mort de Puig Antich (o familiars seus) encara exerceixen càrrecs de poder.


En conjunt, vaig sortir del cine sorpresa de constatar que aquí es poden fer pel·lícules d’aquesta qualitat. Una garrotada a la consciència no l’aconsegueix qualsevol filmet amb quatre efectes especials vistosos amanits amb una mica de música sensiblera. Salvador, al meu poc entendre, és una pel·lícula molt bona, molt ben feta i molt ben interpretada. Els actors, encapçalats per Daniel Brühl, són realíssims i emotius. La banda sonora, de Lluís Llach, indiscutiblement adequada. La història, amb tots els ingredients per interessar.

Però em va sorprendre un detall: mirant els títols de crèdit (d’un disseny boníssim), em vaig quedar parada que Antena 3 i altres patrocinadors i col·laboradors participessin en aquesta pel·lícula, que, a més, és de Mediapro. Així que vaig buscar informació per internet, i vaig topar-me amb el currículum de Manuel Huerga, el director. La seva carrera, molt extensa i variada, està esquitxada a tort i a dret per moltes col·laboracions i encàrrecs de l’stablishment, per entendre’ns. Que si al Forum 2004, que si a Barcelona TV, que si les cerimònies dels Jocs Paralímpics…

Aquests detalls, sumats al dels patrocinadors, em van ajudar a contextualitzar millor la pel·lícula: la vaig passar a concebre com una obra d’encàrrec (és més una impressió que una certesa). I també em van ajudar a entendre perquè Salvador ha aixecat tanta polseguera, no a Espanya, sinó en diferents fòrums virtuals, essencialment catalans. Internet en va ple, de polèmica per aquesta pel·li. Rascant, rascant, navegant i navegant, m’he ficat en blogs contra la pel·lícula, he visitat fòrums anarquistes i he consultat webs-manifest que reivindiquen la figura anarquista de Puig Antich i reneguen de la versió de Huerga. Vegeu sinó els comentaris encesos que apareixen al mateix blog de Huerga, o bé altres webs com:


Evidentment, també, és interessant conèixerles respostes que dóna Huerga a aquests atacs, en una entrevista publicada a EL PERIODICO. Només aquest grapat de webs brinden una quantitat d'informació considerable sobre Puig Antich, el MIL, la pel·lícula de Huerga i les opinions enfrontades que ha suscitat.

Tot plegat m'ha fet corroborar que mai no ens hem de quedar únicament amb la primera versió dels fets. Cada història té mil cares, i mil maneres diferents d’entendre-les. Per tenir una bona percepció global de les coses, cal conèixer i escoltar totes les opinions, totes les versions. Només així s’encaixa tot. Només així obtenim una impressió integral i pròpia del tema en qüestió. La meva opinió sobre Salvador s’ha enriquit entrant en diferents webs, oficials i subversives. Totes aporten granets de sorra a una trista història de la nostra Història recent, que ara, amb la cinta de Huerga, pot fer-se mundialment famosa.

Per això, per aquesta riquesa de debat que envolta la pel·lícula, que no deixa de ser un clar un manifest contra la pena de mort i contra l'estultícia dels autoritarismes, desitjo que aquest dijous, 28 de setembre, Salvador surti escollida com a representant d’Espanya als Oscar de Hollywood.

5 comentaris:

Daniel Mas ha dit...

Jo encara no he anat al cine, però he sentit aquestes crítiques cap a la imatge que es dóna del MIL i del moviment anarquista en general.

Es important el que dius de que si et vols apropar a la veritat s'ha d'investigar, i no quedar-se només amb una versió de les notícies/dels fets.

Podríem parlar molt d'informació que no es menciona als mitjans de masses, com la diuen uns i uns altres... qui sap, ja ho farem en algun esmorzar, hehe.

Fins aviat!

Anònim ha dit...

no me la puc treure del cap... potser es la millor el pel·lícula del cine català... imprescindible de veure..

Marinetix ha dit...

Finalment, "Volver" de l'omnipresent Almodóvar ha estat escollida com a representant del Cine espanyol als Oscar de Hollywood... Una llàstima. Sempre és el mateix!

Dammy ha dit...

Muy buen post, y lo gracioso es que en realidad es un post que al final no tiene nada que ver con Salvador Puig Antich, va mucho más allá y es un ejemplo de lo que deberíamos hacer todos con lo que nos tragamos diariamente, es decir, buscar y encontrar las fuentes originales para llegar a una opinión formada de los hechos.

En definitiva, un gran post. Y disculpa que me exprese en español, es que el catalán lo dejé de escribir hace 18 años, ya hace mucho tiempo...

Anònim ha dit...

Los Oscars no son unos premios "artísticos" realmente, es un premio que tiene más que ver con la política (en el aspecto más amplio de la palabra) que con lo artístico de la película. En ese caso considero que Volver esta mucho más cerca de poder conseguir el Oscar que Salvador, y es que Almodovar esta muy bien considerado en Hollywood y la película cuenta con la colaboración propagandística de Penélope Cruz, algo que puede declinar la balanza al lado de la película española.

En cualquier caso, y pese a que todavía no he podido ver ninguna de las dos películas, estoy convencido que tras ver Salvador sales mucho más "sacudido" del cine que tras ver Volver de Almodovar.