Garrotada vil

Salvador, la pel·lícula de Manuel Huerga que explica els últims dies de vida de Salvador Puig Antich i el seu camí sense retorn cap a una execució injusta (com totes les execucions), ha estat una garrotada a la meva consciència, últimament aletargada per culpa d’una astènia tardoral enganxosa que m’ha tingut embadocada durant setmanes i setmanes.

Amb aquesta garrotada, m’he despertat de cop. He disfrutat molt veient bon cine, però he patit com mai posant-me a les pells de les tres germanes Puig Antich. I, a la vegada, m’he percatat que pateixo una greu ignorància històrica dels fets dels últims anys del franquisme, que no són pas tan llunyans i que, per tant, m’haurien de ser molt més familiars. Salvador m’ha obert els ulls a la pròpia ignorància.

Sobretot, m’ha fet esgarrifar pensar que tot això passava fa una trentena d’anys… Quan estaven de moda els pantalons amb pota d’elefant i les jaquetes de pana... les mateixes que alguns dels nostres pares encara conserven amb nostàlgia a l’armari. Les coses no han canviat tant des d’aleshores. De fet, alguns dels franquistes còmplices de la mort de Puig Antich (o familiars seus) encara exerceixen càrrecs de poder.


En conjunt, vaig sortir del cine sorpresa de constatar que aquí es poden fer pel·lícules d’aquesta qualitat. Una garrotada a la consciència no l’aconsegueix qualsevol filmet amb quatre efectes especials vistosos amanits amb una mica de música sensiblera. Salvador, al meu poc entendre, és una pel·lícula molt bona, molt ben feta i molt ben interpretada. Els actors, encapçalats per Daniel Brühl, són realíssims i emotius. La banda sonora, de Lluís Llach, indiscutiblement adequada. La història, amb tots els ingredients per interessar.

Però em va sorprendre un detall: mirant els títols de crèdit (d’un disseny boníssim), em vaig quedar parada que Antena 3 i altres patrocinadors i col·laboradors participessin en aquesta pel·lícula, que, a més, és de Mediapro. Així que vaig buscar informació per internet, i vaig topar-me amb el currículum de Manuel Huerga, el director. La seva carrera, molt extensa i variada, està esquitxada a tort i a dret per moltes col·laboracions i encàrrecs de l’stablishment, per entendre’ns. Que si al Forum 2004, que si a Barcelona TV, que si les cerimònies dels Jocs Paralímpics…

Aquests detalls, sumats al dels patrocinadors, em van ajudar a contextualitzar millor la pel·lícula: la vaig passar a concebre com una obra d’encàrrec (és més una impressió que una certesa). I també em van ajudar a entendre perquè Salvador ha aixecat tanta polseguera, no a Espanya, sinó en diferents fòrums virtuals, essencialment catalans. Internet en va ple, de polèmica per aquesta pel·li. Rascant, rascant, navegant i navegant, m’he ficat en blogs contra la pel·lícula, he visitat fòrums anarquistes i he consultat webs-manifest que reivindiquen la figura anarquista de Puig Antich i reneguen de la versió de Huerga. Vegeu sinó els comentaris encesos que apareixen al mateix blog de Huerga, o bé altres webs com:

• www.salvadorpuigantich.info


• "Salvador", una mortalla de luxe per un producte de misèria
.

• Paremos la película "Salvador"
.

Evidentment, també, és interessant conèixerles respostes que dóna Huerga a aquests atacs, en una entrevista publicada a EL PERIODICO. Només aquest grapat de webs brinden una quantitat d'informació considerable sobre Puig Antich, el MIL, la pel·lícula de Huerga i les opinions enfrontades que ha suscitat.

Tot plegat m'ha fet corroborar que mai no ens hem de quedar únicament amb la primera versió dels fets. Cada història té mil cares, i mil maneres diferents d’entendre-les. Per tenir una bona percepció global de les coses, cal conèixer i escoltar totes les opinions, totes les versions. Només així s’encaixa tot. Només així obtenim una impressió integral i pròpia del tema en qüestió. La meva opinió sobre Salvador s’ha enriquit entrant en diferents webs, oficials i subversives. Totes aporten granets de sorra a una trista història de la nostra Història recent, que ara, amb la cinta de Huerga, pot fer-se mundialment famosa.

Per això, per aquesta riquesa de debat que envolta la pel·lícula, que no deixa de ser un clar un manifest contra la pena de mort i contra l'estultícia dels autoritarismes, desitjo que aquest dijous, 28 de setembre, Salvador surti escollida com a representant d’Espanya als Oscar de Hollywood.