4/9/06

A la deriva


A la deriva estic anant aquests dies, intentant trobar-li el pols a les meves rutines habituals i provant, sense gaires resultats encara, de tornar en cos i ànima a la civilització. No acabo d'agafar-li el truc. Estic en una mena de letàrgia sorda, que m'allunya de la realitat, me n'aïlla: crec que els meus instints pretenen que tot sigui un error i que en realitat ben aviat tornaré al que ells consideren que hauria de ser el meu estat habitual: gandulejar, viatjar, dormir, menjar, perdre'm... i llegir, llegir molt. Llegir tot el que es creua pels meus ulls. Llibres, revistes, diaris, suplements i fins i tot "Lecturas"! De tot.
Però no. No és així.
El meu cap va a la deriva. En aquest estat tan catatònic, només em faltava que la meva mitja taronja em castigués a anar a veure una pel·li que es titula com aquest article. Quin desastre. Quina pèrdua de diners. Sis euros a la brossa. Mai m'havia sentit tan avergonyida d'estar en una butaca de cinema. Aquí va, doncs, una altra antirecomanació, aquest cop sobre cine.
Mentrestant, mentre el meu cervellet deambula per les teranyines de la vida rutinària, tot esperant trobar algun topall que l'aturi i el faci caure de morros al terra de la realitat, vaig repescant tímidament, de mica en mica, aquelles cosetes que em tenien ocupada - i engrescada- abans de marxar de vacances.
M'he proposat abolir la televisió i invertir el temps que guanyi en fer allò que realment em fa disfrutar. Llegir, escriure al blog, escriure als papers, i gaudir dels vespres amb mi mateixa. Vull acabar la pila de llibres pendents que m'espera al prestatge des de l'any de la picor. Vull conèixer nous autors. Vull parlar i escriure d'ells. Vull tenir més temps per escriure, per mi o pels altres. I també per aprendre altres coses noves. Potser topt plegat és més cansat, però em fa sentir millor.
Ara m'he aficionat a l'edició de vídeos. Prenen molt temps, però és divertit penjar-los al youtube i comparar-los amb els que han fet altres ànimes a la deriva com jo. Un petit botonet de mostra:



De mica en mica, la barqueta va arribant a port..
Costa arribar, però ja vaig veient el far.
Tot va tornant a lloc, xup-xup-xup, tot va tornant a lloc.

7 comentaris:

Vid ha dit...

Hola Marina !! Feliç retorn ! D'aquest post m'ha fet molta il·lusió recuperar la frase feta '..des de l'any de la picor'. Recordo que anys enrera la feia servir normalment. Probablement la vaig heretar de la meva àvia Antònia. Tu la coneixíes. Quina bondad de dona. Ella feia servir moltíssimes frases fetes. I ves per on la tenia en l'oblid aquesta.
M'ha semblat molt interessant la proposta d'abolir la tele. Ho intentaré, més encara després d'haver passat una setmana post vacacional veient que no hi fan res de bò, com sempre. La motivació per superar l'abstinència serà l'edició de les 23.452 cintes de DV que practicament ni tant sols hem vist una vegada. Un altre vegada, gràcies per les teves reflexions en web alta i fins aviat !! (Pont de l'Onze a T.?)

Vid ha dit...

Origen de «l'any de la picor»


Això que portem explicat podem creure que va esdevenir l’any 1471 que, segons les cròniques i la tradició la nostra terra va sofrir una invasió de puces veritablement esgarrifosa, les quals donaven unes fiblades que llatzeraven en gran manera la gent, que se’n sentia encara molt més del que se n’hauria sentit perquè fou un dels anys terribles de fam i de misèria, a causa d’haver-se perdut la majoria de les collites. La memòria del poble encara en té ben viu el record en el refrany:

De l’any de la picor,
que tothom gratava.

El qual és ponderatiu d’un temps reculat, llunyà í confús.

Històries i Llegendes de Barcelona
Joan Amades

Marinetix ha dit...

Hola Vid!
Gràcies per l'aportació! Que bona, desconeixia totalment la història de la frase feta...
Ànims amb l'edició dels vídeos. Estic igual que tu!
I sí, cap de setmana llarg a T. de Tranquil·litat.
Petons

Romaní ha dit...

Hola Maró!!
Per que no diguis que no escric....
Ja hi tornem a ser... sort que encara tenim el pont que no és pont de l'11!

M'ha agradat molt el 2on DIJO del VID!!! Tampoc en coneixia l'origen de la frase feta "l'any de la picor". L'he trobat molt interessant!!

Un petonàs i en veiem aviat!

M

rizzo ha dit...

osti... això teu del vídeo i el youtube em fa por... ai, ai, aai!!!!!


En quan a la TV, a casa hem tingut una experiència molt bona...els últims dies de juliol varem tenir la sort de que la TV es va espatllar, aquest durs dies de setembre de post crisi vacacional han estat fantàstics sense tv!!! cada nit sopar al balcó, vi negre, conversa i música, molta música per disfrutar amb la Sílvia i el Gerard... feia temps que a casa no sentíem tanta musica com aquets dies, ni que es vivia un ambient de tanta tranquil·litat, de conversa i de dedicació d’uns amb els altres...

quina sort que la TV s’hagi espatllat!!! us invito a tots a tallar algun fil de la TV i ha disfrutar de les darreres nits d’estiu!!!

rizzo ha dit...

bon comentari vid!!! molt interessant, la meva avia que també diu moltes frases fetes i també em va ensenyar "de l’any de la pico" però no sabia l’origen!!

ens veiem pel pont a t.

Anònim ha dit...

Ja saps q no sóc una gran aficionada a la tv, però ara a la força q pateixo restriccions... la histèrica de la veïna del 1er ens ha tallat el cable de l'antena pq diu que l'impedia de veure bé la seva...un cop tallat va comprovar que no n'era la causa... Total, q he intensificat el ritme de lectura de l'"església del mar", aviam si l'acabo aviat... així q aquests dies el meu alicient al vespre és entrar al teu blog viam si has penjat algo nou, i no hi ha manera!!
pd. no et vull pas pressionar :) ja sé que el queixal apreta...

petons!