Pàgines viscudes

Recordo que fins no fa massa tenia el costum de tractar com Bíblies Sagrades tots els meus llibres. Els llegia obrint les seves pàgines just l'imprescindible, intentant no arrugar els fulls ni doblegar massa els volums de manera que no quedés una arruga delatora al llom. El més habitual era folrar cada llibre que llegia, ni que fos amb paper de diari, amb l'objectiu d'evitar que s'embrutessin o es fessin malbé les cobertes. Només pensar en guixar-los em produia esgarrifances.
Tot el que jo havia llegit fins aleshores quedava impol·lut, perfecte, al prestatge de casa. Ni rastre que aquelles pàgines haguessin estat llegides - i viscudes- per ningú.
Això va ser així fins que em va caure a les mans un llibre vellet, no recordo quin, de segona mà. En fullejar-lo, em va cridar l'atenció que el seu antic propietari hi havia deixat nombroses notes al marge, i també s'havia apuntat la data d'inici i final de la lectura.
La troballa va ser reveladora. A partir d'aquell moment, vaig copiar-me el costum. Vaig començar a llegir amb un llapis a la mà, i ja no he deixat de fer-ho mai. D'aquesta manera, quan una expressió, una frase, un paràgraf, una idea o un diàleg m'agraden per un motiu o altre, ho subratllo i, si s'escau, ho comento al costat. Pot ser que em cridi l'atenció alguna paraula desconeguda, o bé que em faci riure, o que m'identifiqui amb el que diu aquell passatge... o fins i tot que em produeixi un rebuig frontal. Tant se val, la qüestió és destacar-ho amb llapis, i marcar la pàgina amb un petit doblec a una de les dues cantonades.
Gràcies a aquest sistema, anys després d'haver llegit una novel·la puc tornar-la a fullejar i tafanejar els fragments que em van cridar l'atenció en el seu moment. I descobrir, a la pàgina 3, la data d'inici i final de la lectura d'aquell llibre. Gràcies a aquestes dades, puc recordar instantàniament en quin context vital vaig llegir tal llibre, quina edat tenia jo, què passava aleshores a casa, què passava aleshores al món...
Tot plegat sol portar bons records. Et transporta a moments entranyables... Ës el cas d'El Codi da Vinci. Recordo que el vaig acabar amb contraccions de part, i així ho vaig apuntar després a la pàgina 3. Vaig voler acabar-lo tant sí com no, perquè em temia que la criatura que havia d'arribar no em deixaria gaire temps per recreacions literàries i em quedaria a mitges amb la resolució del cas Langdon.
Des que practico aquest mètode, els meus llibres han passat a ser uns lligalls arrugats, guixats, amb anotacions fetes amb mala lletra i amb cobertes ratllades i plenes d'osques. Però me'ls miro, i me n'enorgulleixo. Són llibres viscuts. Cada un d'aquests llibres m'ha fet companyia un bon tram de la meva vida, i en les seves pàgines hi ha tancada part de la meva història personal. Recordo amb pena el dia que vaig haver de tornar a la Biblioteca de la Facultat l'exemplar de La Regenta que m'havia acompanyat tot l'estiu del 1994. Des d'aquella dolorosa separació, mai més he agafat un llibre en préstec. Els llibres els he de posseir, o em poso malalta quan els he de tornar.
Però ara no em voldria sortir del tema, perquè estava parlant de Com llegeixo. Aquesta pregunta me la feia la Fúria, una gran amiga molt aficionada a la lectura que em va passar l'adreça d'una web sobre una exposició titulada Llegim. He navegat per la web i m'he mort de la ràbia quan n'he vist el contingut. M'hagués encantat visitar-la en persona, però l'exposició es va acabar el mes passat!
Llegim era una exposició orientada a les persones que ja tenen l'hàbit de llegir, i s'estructurava en sis àmbits-pregunta, com les 6W del Periodisme:

• Què llegim?


• Qui llegim?


• Com llegim?


• On llegim?


• Quan llegim?


• Per què llegim?

Amb la web una es pot fer una petita idea del contingut de l'exposició. Jo m'he quedat una mica astorada de veure que els meus gustos literaris coincidien, bàsicament, amb els de l'Oleguer Presas, qui exposa la llista dels seus llibres preferits, a l'igual que un seguit de personatges famosos. Curiós.
En aquest blog he parlat en diverses ocasions del QUÈ llegeixo.
Avui he parlat del COM.
Em faltaria parlar de l'ON, el QUAN i el PER QUÈ.
L'ON és fàcil: al llit, a terra, al tren i a la pelu.
El QUAN també: l'estoneta del migdia, a la nit abans d'anar a dormir, i quan vaig a la pelu.
El més difícil és respondre el PER QUÈ.
Per què llegim? Sembla mentida, però jo no sabria què dir sense sonar falsa o forçada. A la web de l'exposició s'hi veuen les respostes que havien apuntat alguns visitants en una pissarra. N'hi havia de tot tipus i colors, però totes interessants: "Perquè vius aventures sent el prota", o "Llegir és viure moltes vides", o, simplement, "Per adormir-me"!
Tothom té el seu per què. Jo m'hauré de pensar millor el meu, per evitar el simple "perquè m'agrada". El de "per adormir-me" també és ben simple, però almenys és original, real i sincer com la vida mateixa.
S'obre el debat!