És un clàssic

Llegir els clàssics és una d’aquelles coses que formen part de la meva interminable Llista de coses pendents de fer quan tingui temps de fer moltes coses (aquesta no la publico a les Llistes Llestes, perquè no tot pot ser de domini públic... ;-)

Sovint, en el moment més impensat, em vénen a la memòria els títols i els noms dels autors que, per vergonya meva, encara desconec i que, per tant, urgeix conèixer. Són autors que inexcusablement hauria de llegir de forma immediata i sense dilacions, si em vull considerar a mi mateixa una lectora amb una base clàssica sòlida i ben fonamentada.

Doncs bé: si en el precís moment que recordo un títol clàssic no corro a apuntar-me'l immediatament, l'oblido en un tres i no res. I aquella obra queda condemnada a continuar formant part, per temps indefinit, de la llista d’obres mítiques de la literatura universal que he de llegir algun dia amb carácter d’urgència.

De tant en tant, però, si tinc la sort de recordar-me de títols clàssics en ple passeig tafaner per una llibreria, aprofito l’empenta i, en comptes d’anotar l'obra en qüestió en un paper que invariablement perdré, el demano al llibreter. Sovint, les edicions que tenen en stock són baratotes i moltes vegades en castellà. És el que m’ha passat amb la meva penúltima adquisició: “El retrato de Dorian Gray”, d’Oscar Wilde.

De Wilde en conexia ja l’estil i la gràcia, per mitjà de The importance of being Earnest o la deliciosa El fantasma de Canterville, que tant em va fer riure en la meva infància. Però amb El retrato... m’he quedat meravellada amb la intel·ligència desbordant que emana de la seva ploma.

Tot seguit voldria recollir unes quantes perles que perfectament podrien formar part d’aquells recorrents reculls de cites i aforismes d'intel·lectuals i famosos de la Història de la Humanitat. La major part d’aquestes reflexions són sobre la joventut, la vellesa i la bellesa. I surten del personatge de Lord Henry, un noble aristòcrata provocador i hedonista, que se significa com l’alter ego de Wilde. En recullo un grapat:

“Para volver a ser joven no tiene uno más que repetir sus locuras.”


“¡La fidelidad! Algún día la analizaré. La pasión de la propiedad se halla en ella. Hay muchas cosas que abandonaríamos si no temiéramos que otros pudiesen recogerlas”.


“Existe una voluptuosidad en hacerse reproches. Cuando nos censuramos, sentimos que ningún otro tiene derecho a hacerlo. Es la confesión, y no el sacerdote, quien nos da la absolución”.


“Para recobrar mi juventud lo haría todo en el mundo, excepto ejercicio, levantarme temprano o ser respetable”.


“La tragedia de la vejez no consiste en ser viejo, sino en haber sido joven”

Ah, els clàssics. Està prou clar que hem de trobar més temps per a ells. Però ara mateix no me’n ve cap més al cap. Ja hi tornem a ser: se m'han tornat a escapar! Necessito ajuda per fer una selecció de les novel·les clàssiques de capçalera. Aviam, digueu: per 25 ptes. cada una, obres de la literatura clàssica universal de lectura imprescindible i apassionant. 1, 2, 3!


Gràcies per ajudar-me amb la llista! Si la cosa creix, la posaré al blog de les Llistes llestes (aquesta sí :)