19/2/07

Parlem de sexe

Rebo una convocatòria per correu electrònic, convidant-me a assistir a la inauguració d'un local destinat a la creativitat audiovisual juvenil. Fins aquí cap problema, excepte el dubte de si encara queda algun indici exterior en la meva persona que permeti fer pensar algú que jo puc formar part del col·lectiu jove de la meva ciutat. Bé, deixem aquesta menudència col·lateral. Anem al gra. La qüestió és que el missatge acaba amb una frase memorable, que ha passat a formar part de la meva llista de frases memorables, encara no publicada (tot arribarà).
La reprodueixo textualment:

A partir de les 6 de la tarda i fins a les 9 del vespre, hi haurà diferents activitats i actuacions audiovisuals a la seu del nou local destinat a la creació multimèdia pels i per als i les joves de la ciutat.

Primer m'havia passat inadvertit, però un company de feina -més jove, més multimèdia i més audiovisual que jo- m'ha assenyalat l'insòlit complement indirecte de la frase. És que és doblement errònia, doblement ridícula, doblement impactant i doblement sorprenent!
Com més la llegeixo, més riure em fa. De fet, estic escrivint aquestes línies rient sola!

Sóc conscient que es deu tractar d'un error humà més que justificable, però no me'n puc estar de treure'n suc i enlairar aquesta frase com a paradigma de la psicosi en què estem començant a viure, en tot allò que fa referència al llenguatge no sexista, al llenguatge políticament correcte. Una psicosi que ens porta a cometre involuntàriament errors com aquest i altres destrosses del llenguatge que potser, a força de repetir-les, es colaran als nostres diccionaris i acabaran sent irreversibles.

Em repugna aital manipulació barroera de la llengua. Temo aquesta tendència com al diable: acabarà conduint-nos a tots a la Parla Única que pregonava Georges Orwell al profètic 1984. Però no voldria posar-me apocalíptica. Només vull rebel·lar-me simbòlicament, reclamar el meu dret a no a posar tots i totes quan només vull dir tots, a no haver d'emprar aquestes fórmules lingüístiques rocambolesques sense semblar una sexista descarada... I clamar que em dol veure que tots estem fent-nos nostre aquest dogma imposat subtilment; un dogma que no només xoca de morros amb les estructures i els pilars de la nostra llengua, sinó que a més pretén esborrar tota petjada històrica que denoti distinció de gèneres, distinció de sexes, distinció de qualsevol cosa.

Com va dir no recordo quin escriptor castellà (potser Javier Marías?), a aquest ritme, aquella famosa dita sobre el gos, el millor amic de l'home, acabarà sent quelcom tan impossible com
El perro y la perra son el/la mejor amigo/a del hombre y de la mujer.
Déu (o la Deessa) ens agafi confessats. I confessades també. No, millor dit: Al·là ens pilli girats de cara a la Meca. I girades.

Per acabar, una mica d'humor davant d'aquest tema tan preocupant, de la mà, com sempre, de Polònia (només em val la primera part del vídeo, però de moment no els sé tallar, o sigui que l'encasqueto sencer).




Bonanotx, i bona sort.

16 comentaris:

Anònim ha dit...

La cosa està molt malament...

Per voler fer les coses políticament correctes a vegades s'és més papista que el papa... o la mamma, va. Una mica de sentit comú i menys sentit comuna. :P

dru ha dit...

immensament/a d'acord. odio, odio i repeteixo, odio, la psicosi no sexista del llenguatge. són tots uns ajcarosus/ses, i no sé si és veritat, però em sembla més sexista fer servir masculí/femení en una frase, que és això de separar-nos??

una altra cosa/cosu que em treu de polleguera/u i que malauradament està mundialment acceptada és l'ús de la paraula ostentar. fer ostentació és fer-se el xulo/a, per tant quan algú té un càrrec, en general no l'ostenta, sino que el detenta. Bé, n'hi ha que fan ostentació, ho sé, però aquest no és el tema.

he dit/a.

Anònim ha dit...

Si! Si! Si! Si!!!!!!!!!!
Per fiiiiiiiii!!!!!!
Em començava a sentir matxista, i poc femenina... quin malson!

PD: M'he pixat amb el lema: "AJKAROSSUSHHH!!!!" A LA PRESSÓ!!! jajajaja!

Anònim ha dit...

Jo, la cívica, hauria posat "per al jovent" i andandu!
La veritat és q cuido el tema, però espero no haver estat mai tan recargolada. És tan fàcil com buscar paraules com "tohom", "la ciutadania", etc. Tampoc cal fer malabarismes ni entorpir la lectura dificultant així q arribi el missatge que, al cap i a la fí, és el q interessa.

Laiern ha dit...

Molt rebé!
Tens tota la raó del mon. Suscric amb tothom. Cada vegada sembla més difícil poder parlar senzillament i ràpida, has d'anar pensant que dius per no ofendre la sensibilitat del món.
Al futbol, en partit com el d'ahir, m'agradaria cridar "toies" als jugadors o "nenazas", o "negre" al de l'equip contrari... però no és políticamnet correcte. Encara que de quan en quan se m'escapa.
Ja no saben què inventar-se per no criticar fets, accions ó no-accions, les crítiques són per les formes i no pel contingut, us hi fixeu??

Salva Piqueras ha dit...

Amb les presses que té tothom i ara hem de fer durar el doble les frases per no ferir sensibilitats?? Aiiii, si no ferim sensibilitats de què viuran els advocats (passo de posar la forma femenina) i les psicòlogues (passo de posar la masculina)? Ah, i Laiern, ahir no hi havia partit de futbol!! L'últim partit que existeix a la memòria dels catalans és aquell amb el Van Bommel fent butifarres políticament incorrectes...

Marinetix ha dit...

Hola a TOTS!
No sabeu com m'alegro de saber que hi ha persones que pensen com jo: em sentia soleta i, com la Migui, poc femenina i matxista fins a la medul·la...
Doncs bé, els vostres comentaris, a part de fer-me riuru/riure, m'han recomfortat molt. Trobo immensament encertada el que qüestiona la Dru: Per què ens volen separar? Tan diferents som???
Gege, pel que fa a tu, ets un cas a part ;-)... La teva feina t'obliga ser molt "cívica", que és un eufemisme per dir políticament correcte... i al final has interioritzat el discurs. La fórmula que proposes de buscar el genèric (tipo "jovent", "ciutadania", etc) ens pot portar a frases ben rocambolesques. Per exemple: hauríem de dir "persones que treballen en l'educació" en comptes de "professors". És d'això, que em queixo! Com diu el Dragoncete, acabem tots sent més mamistes que la Mamma.
Usar el masculí per tot és una convenció, un pilar de la nostra llengua d'arrels llatines... Canviar aquests pilars és desestructurar-ho tot... Però bé, aquí hi ha un debat per hores i hores.
Laiern!! Tu t'alliberes amb el futbol, veig!!! Però dimecres no et deuries alliberar gaire, perquè com diu el Salva, no va haver-hi partit/partida. No va haver-hi res. Dimecres no va existir, segons els arxius del Barça.
Molts petons x TOTS vosaltres!!
(algú s'ha sentit exclòs?)

Anònim ha dit...

Professorat!!!
No cal caure en l'absurd, però tampoc costa gaire pensar un segon i mig. Si hi ha una possibilitat neutre, pq no fer-la servir?

Laiern ha dit...

Cassundena... ja estaria bé que no hi hagués hagut (ostres quina forma verbal, eh?) futbol -ho sé, l'opi del poble-, però sí!
I tots els espectadors/espectadores d'aquell partit estàvem indignats/indignades de les poques ganes que possaven els jugadors /jugadores... ai! no, que només eren homes... homes???
jejeje...
Per cert si en els adjectius s'ha d'aclarir el gènere... anem "apanyats".

Anònim ha dit...

osti marinetix el titular prometia més... es millor parlar de sexe que de genere, per deformació acadèmica a mi em van ensenyar i educar en la vigilància epistemològica i tinc tendències a utilitzar un llenguatge que no discrimini per genere... i cert acaba sent ridícul.

per cert parlant de genere que no de sexe divendres vaig llegir una entrevista al diari avui a una neuropsiquiatra nord-americana que em té capficat, el titular deia

"La dona fa servir 20.000 paraules al dia, l'home 7.000"

l'entrevista la podeu trobar aquí:

http://www.avui.cat/avui/diari/07/feb/23/339885.htm

Anònim ha dit...

A mi tb m'agradaria parlar de sexe

Marinetix ha dit...

Benvolguts Rizzo i Gege,
recullo les vostres inquietuds i m'apunto a la llibreta de temes pendents parlar algun dia de sexe... mentrestant, si voleu us presento mútuament així podreu intercanviar impressions al respecte !! ;-)
Rizzo, sé que el títol era equívoc però em vaig permetre la llicència: n'estic segura que més d'un haurà caigut a la trampa i haurà llegit l'article amb voracitat, esperant trobar-hi algun indici verd... :)
Res, coses de periodista amb ramalasso sensacionalista...
Moltes gràcies a tots! Petons genèrics.

Anònim ha dit...

Com està aquest tal Rizzo?

Per cert, Rizzo era la meva marca preferida de bambes durant uns quants anys...

:)

Anònim ha dit...

Gege

a veure si la marinetix fa una "quedada" del blog i ens coneixem!!!

si trobo unes bambes rizzo me les compro!!

Anònim ha dit...

fet!!! la propera no me la perdo! quins "níverus"!

per cert, Rizzo, he vulgut tafanejar sobre tu a través del teu blog... i no me n'he sortit... no seràs el Sánchez Pinyol? o el seu agent? :)

Anònim ha dit...

:-)

no,no!!... ja m'agradaria!!! només sóc un humil i admirat lector del Sánchez Piñol