Caçadora caçada

Estava esperant amb moltes ganes veure la primera entrega de "Caçadors de paraules", la nova aposta d'entreteniment de TV3 per als dilluns a la nit. El presenta un periodista que sempre m'ha fet gràcia, igual que el seu nom, tan aristòcràtic: el Roger de Gràcia. Qui, per cert, acaba d'estrenar un blog on comparteix anècdotes del programa explicades amb molta... molta... molta... (algú sap algun sinòmim de gràcia, que ja m'estic repetint?)

El programa combina tres conceptes que sempre m'han agradat: la recerca de paraules i expressions curioses (vegeu l'article sobre paraules nostrades), el periodisme i l'humor.

Doncs bé, amb aquests ingredients, el Mindundi ens ha cuinat un programet que pot ser prou entretingut. Dilluns només en vaig poder veure el final, i en general em va semblar un producte ben fet, planificat i muntat. Però no vaig entendre perquè es va entossudir a imitar l'estil Mikimoto d'Afers Exteriors. Com tampoc no entenc la presència, al final, del Quimi Portet, emetent sentències gracioses, però sense solta ni volta.

A part d'això, el pugrama em promet. Em sento públic objectiu directe. A més, he vist que a la web del programa hi ha un espai on demanen que se'ls enviï palabros. Crec que m'han caçat del tot: tinc material suficient com per saturar-los la web. Només cal veure el llistat de Paraules Nostrades que ha crescut amb la vostra inestimable col·laboració.