El mòbil o la vida

Vides esclaves penjades d'un fil invisible. Ànsies de comunicar qualsevol fotesa en els moments menys oportuns. Converses interessants interrompudes per timbres molestos. Pretensions inútils. Un pes al bolso. Necessitat equívoca d'estar sempre localitzable.
Els mòbils, per mi, significaven això, resumidament. Per això m'enorgullia de ser l'Abanderada dels Sense Mòbil. De fet, encara me n'enorgulleixo. I crec que podré sentir-me'n cofada fins l'octubre, quan surti al mercat aquest petit aparell que ho és tot, com demostra el següent vídeo:



It's everything! Com he pogut viure sense ell tots aquests anys? Com???
A la merda les meves conviccions! El senyor Apple em reclama!!!
Començo a encarregar-lo abans les cues no s'allarguin fins al Congo. No vull estar incomunicada de la resta del món, que tantes coses m'ha de dir amb aquest estri tan mono!
Som-hi tots, que ningú es quedi sense el trasto!
Tots a la de tres!
L'Iphone o la vida!!