21/11/07

Víctimes


Tot esperant que les vulguin abandonar temporalment el Serrat i m'agraciïn amb la seva visita, em distrec xafardejant altres blocs, altres webs, altres límits. Mitjançant "El Cuarto Bit" de La Vanguardia, l'Eva Domínguez m'informa sobre algunes iniciatives de periodisme interactiu que trobo molt atractives. Una d'elles és el gràfic dinàmic que ha creat el New York Times a la seva web, en què es mostren un per un els retrats personals de tots i cada un dels soldats yanquis morts a l'Irak fins al dia d'avui. El gràfic aconsegueix informar exhaustivament sobre les xifres que vomita aquesta guerra mundialment rebutjada, i alhora dóna una cara més humana a les dades de morts pures i dures (trobareu el gràfic aquí).
Està veritablement bé. No m'he pogut estar de fer el voyeur una estoneta i conèixer personalment aquells homes que no tornaran a casa. Tots joves i d'aspecte sà i fort... Pots buscar-los per cognoms, poblacions o estats. O també pots conèixer les seves històries personals si actives la pestanya corresponent,. O, si et decantes més per les xifres analítiques, pots entrar a l'anàlisi estadístic de les víctimes de la guerra. Punyent.
Veient aquest gràfic tan ben muntat, una mussa ha entrat a casa i m'ha fet volar coloms... i ja m'he imaginat l'interessant que seria crear un gràfic igual que aquest, però basat en unes altres víctimes: les de Renfe. Serviria per posar cara als damnificats, no d'una guerra, però sí d'un drama quotidià que no fa pinta d'arreglar-se pas amb dos cops de talonari mal donats. No voldria donar idees, però quedaria la mar de mono si els caretos fossin de totes i cada una de les persones perjudicades per aquesta calamitat ferroviària. També les podríem classificar per població d'origen, per noms, i fins i tot per minuts de feina o de temps lliure perduts.
Punyent, també.

2 comentaris:

una lingüista ha dit...

Ostres, t'ho imagines? No t'hi cabrien, tantes i tantes fotos!

Anònim ha dit...

q passa? estàs comprant regals?