18/5/07

El Congo a la pell

La imatge que jo tenia d'Albert Sánchez Piñol com la d'un escriptor genial però amargat, llunyà, esquiu i esquerp, se m'ha desmuntat com un castell de cartes en ple temporal de tramuntana. Aquest dijous ha participat en una tertúlia prop de casa meva i he tingut l'oportunitat de veure'l en persona. L'he sentit parlar, l'he sentit riure's de si mateix incomptables vegades, l'he escoltat explicant amb passió les seves aventures esfereïdores en un convuls Congo, l'he admirat explicant planerament el procés creatiu dels seus llibres i relats... I m'he quedat agradablement sorpresa.
Jo pensava que algú que ha creat una genialitat com La pell freda primer, i sobretot Pandora al Congo després, ha de ser algú llunyà, distant, apartat del so mundà. Un intel·lectual d'elit, amb opinions-sentència que desmunten qualsevol opinió alternativa, per tautològiques, per irreprotxables.
Doncs no. Piñol in person té l'aparença simpàtica d'un jove savi despistat, d'antropòleg romàntic i alhora cagueta (el mateix Piñol ho va reconèixer dijous!), de científic curiós i d'escriptor compulsiu.
I sembla ser que l'aparença no enganya, ja que, segons va explicar ell mateix, els llibres no els escriu quan vol, sinó quan els llibres li
ho demanen. Així que ja té la tercera part de la trilogia pensada del
principi al final, però no la pot escriure perquè encara no li ha
sortit de dintre.
Haurem d'esperar que la tercera part es llevi i doni senyals de vida aviat... Mentrestant, jo em quedo tan contenta amb el record d'una tertúlia literària molt divertida, on el públic va disfrutar i va riure amb les sortides d'un Piñol molt proper, que assegurava que, per ell, un acte com aquest és el seu paradigma de Sant Jordi.
I em quedo tan contenta amb aquesta estampeta de record: (confesso que l'he posat per fer dentetes al blogger de "La pell de Pandora" ;-)


3 comentaris:

rizzo ha dit...

AARRRGGGG quina enveja!!!!!!!!!!

escolta tinc un projecte que fa dies em balla pel cap, fer-li una entrevista en exclusiva a l'Albert Sànchez Piñol pel blog, havia pensat en gravar-la en vídeo, fer fotos i clar qui li farà l'entrevista??? doncs tu!!! que jo em posaria massa nerviós. El meu plan es que jo gravo el vídeo, el cadis ( si accepta) fa les fotos i tu l'entrevista (podem fer junts el guió de les preguntes)

que et sembla?????

clar que primer hauríem de veure si l'Albert SP accepta

Joan ha dit...

Hola Marinetix,

No em va ser possible anar a la tertúlia d'aquest dijous, una llàstima perquè ho tenia en agenda i m'hagués agradat, sobretot pel què expliques. Haurem d'esperar per l'últim lliurament de la seva trilogia. M'en alegro que l'èxit no se li hagi pujat al cap (és un gran mèrit). Jo tampoc me'n se avenir...

Personalment vaig trobar que la pell freda era un llibre més fresc i més espontani que Pandora al Congo, un relat sens dubte molt més elaborat en totes les seves vessants, tot i que els dos em van agradar. I escriptors genials, poquets, Milan Kundera, Umberto Eco...

Estaré al lloro, per si li feu una entrevista.

Salutacions.
Joan.

Marinetix ha dit...

Rizzo,
m'encantaria!
Però pel que sé, no és molt procliu a concedir entrevistes... Ara bé, s'ha de provar!
Jo accepto el repte, tot i que tinc la tècnica entrevista una mica rovellada... Però és igual, de cap a la piscina!
Joan,
a mi em va passar igual amb "La pell..."... Em va sorprendre moltíssim. "Pandora" ja no em va sorprendre tant perquè en tenia més referències. Però tot i així, la vaig trobar magistral, pel ritme, per l'estil, i sobretot pels molts temes de fons que es toquen al llarg de la novel·la...
Tan de bo el poguem entrevistar!