16/4/07

Jo denuncio


Jo denuncio.
Denuncio aquelles persones anònimes, del carrer, com tu o com jo, que, escudats en la moral, la virtut i el civisme, s'han erigit en els nous xivatos del Poder.
Denuncio els cívics que, armats amb un mòbil o una càmera, persegueixen els altres fins que els pesquen cometent algun delicte cívicament imperdonable, com pixar al carrer, no recollir la caca del gos, fer burilles o grapejar-se amb la parella prop d'una zona de jocs infantils.
Denuncio l'estultícia amb què hem caigut de quatre grapes en la trampa dels poderosos, que ens han convertit en els principals espies de nosaltres mateixos, posant-nos a les mans unes joguines electròniques de fàcil ús que ens permetessin creure'ns agents de l'ordre i de l'actitud recta.
Denuncio la mansuetud amb què nosaltres, el ramat d'ovelles, ens hem prestat a jugar al seu joc i hem esdevingut els nostres principals enemics.
Denuncio els Poders Imperants pel gran gol que ens han colat, fent-nos creure que en pro de la seguretat ciutadana hem de perdre els nostres drets més bàsics i fonamentals a la intimitat a la llibertat.
Denuncio les plataformes de comunicació que engresquen el populatxo a participar en seccions disfressades de periodisme ciutadà o col·laboratiu, on no es fa més que denunciar, denunciar i denunciar.
Denuncio ajuntaments com els de Matadepera, on ja es parla de posar càmeres de seguretat que vetllin pel benestar dels veïns...
Denuncio el govern local de Middlesbrough, que ha instal·lat unes càmeres que vigilen les actituds dels vianants i, si en fan alguna de punible (com tirar un paper a terra) els aparells els escridassen perquè el recullin i s'arrepenteixin de la seva malifeta.
Denuncio, per extensió, la política d'Interior del Regne Unit en general... El mateix Regne Unit de caos i feixisme que és escenari de les aventures del comic de V de Vendetta, d'Alan Moore i David Lloyd (a la foto de dalt de tot, la màscara de l'heroi justicier Guy Fawkes que protagonitza el còmic i la pel·lícula).
Denuncio el dia que vaig llegir 1984, que em va fer canviar la meva manera de malpensar.
I, finalment, esgotada de tant denunciar, em poso en pla constructiu i proposo que parem de fer-nos la punyeta els uns als altres i ens dediquem a viure en pau d'una punyetera vegada.
Que són 4 dies.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Carai, com està el pati!!!

Precissament acabo de començar el 1984, tot just porto els 3 primers capítols i de ben segur que quan l'acabi el remati amb un post com aquest.

M'aixeco i t'aplaudeixo però no gaire fort, no sigui cas de que la policia del pensament ens vingui a buscar a casa qualsevol nit.

Si, exagerat... però no crec que hi triguem gaire a arribar-hi, tu dóna la possibilitat i ja veurem...

Brbrbrbr.. una abraçada.

Anònim ha dit...

Estic molt d'acord amb tu amb el tema (escandalós) de les càmeres de seguretat (per cert, a Lisboa ens ha sorprès veure'n moltes) però jo tb denuncio al guarro que deixa la merda del seu gos enmig del carrer, q per molt q diguin q porta sort trepitjar-ne, a mi no em fa P gràcia.
El q més em sorprèn de tot plegat és:
- que a Europa no hi hagi un moviment (fort) defensor dels drets civils q s'enfronti als governs
- q quan veiem l'amo del gos deixar la gloriosa merda fumejant no siguem capaços de demanar-li q faci el favor de retirar-la

Laiern ha dit...

Sembla que conforme ens civilitzem ens encarcarem... o ens fan encarcarar. La situació em recorda una classe d'aquelles que la generació anterior ens expliquen que hi havia als anys 40-50-60 i alguns 70. Que tots anaven escalfats per les faltes comesses, reprimits pel que no es deixava fer, amb mala cara per la poca diversió a l'escola, i pendents de poder acusar al company. Els mestres estirats amb el regle a la ma, passant la lliçó sabuda, mirant de reüll per si un cas, i ells darrera fotent-se la gran vidorra...
Estic d'acord amb la Marinètix i amb Gege i afegiria els aparcaments en doble fila en carrers molt transitats... allà les grues sí haurien d'actuar i no en el desgraciat que aparca malament per anar a la farmàcia que hi ha cua...
Estem molt controlats pel que els interessa, i el que no... llavors no sortim al llistat. Nosaltres hem de pagar tributs al dia, sinó recàrrec "que te crió" i ells poden trigar 6 messos en les devolucions, i sense interessos!...
Hi ha tants exemples...
Però no ens enfonsaran...Per molt que insisteixin, ho tenen magre...
Salut!

Laiern ha dit...

Sembla que conforme ens civilitzem ens encarcarem... o ens fan encarcarar. La situació em recorda una classe d'aquelles que la generació anterior ens expliquen que hi havia als anys 40-50-60 i alguns 70. Que tots anaven escalfats per les faltes comesses, reprimits pel que no es deixava fer, amb mala cara per la poca diversió a l'escola, i pendents de poder acusar al company. Els mestres estirats amb el regle a la ma, passant la lliçó sabuda, mirant de reüll per si un cas, i ells darrera fotent-se la gran vidorra...
Estic d'acord amb la Marinètix i amb Gege i afegiria els aparcaments en doble fila en carrers molt transitats... allà les grues sí haurien d'actuar i no en el desgraciat que aparca malament per anar a la farmàcia que hi ha cua...
Estem molt controlats pel que els interessa, i el que no... llavors no sortim al llistat. Nosaltres hem de pagar tributs al dia, sinó recàrrec "que te crió" i ells poden trigar 6 messos en les devolucions, i sense interessos!...
Hi ha tants exemples...
Però no ens enfonsaran...Per molt que insisteixin, ho tenen magre...
Salut!

Anònim ha dit...

A "Tierra", David Brin mostrava una situació similar: persones grans, equipades amb video-ulleres, es convertien en paladins de la Justícia (si, un dels tres poders) denunciant a tot i a dret qualsevol mínima infracció, qualsevol acte incívic: tirar un paper a terra, apropar-se massa a una altra persona...

Canvieu ara video-ulleres per mòbils amb càmera, i l'escenari no és tan distant.

Cal arribar a aquest nivell de grangermanisme, de control sobre els actes individuals de les persones? És igual que el control el faci el govern mitjançant altaveus, o els altres en plan "xivato", el que això ens mostra és que ningú no vol fer-se responsable, és més fàcil dirigir-se sempre a algú altre perquè renyi a l'infractor.

Com quan els nens petits es xiven de qualsevol cosa.

Salva Piqueras ha dit...

Ufff, anava a comentar... però no sé si fer-ho... No diré que estic a favor de càmeres, xivatos, etc., però també sóc conscient que tots aquests aparells no són causa sinó conseqüència. Conseqüència de què cada vegada la gent (joves i no tan joves) menyspreïn tot allò que l'envolta i que es troba en "zona comunitària", que diria el senyor Cuesta. Qualsevol paper pot llençar-se al terra, qualsevol cigarreta pot apagar-se (o no) i deixar-se en qualsevol lloc, qualsevol cotxe pot aparcar-se sobre la vorera encara que això no permeti passar caminants o gent amb mobilitat reduïda, qualsevol pot portar un tub d'escapament que sigui tan escandalós com 10 boixos nois després d'un gol del Barça... La gent pensa només en ella mateixa i mai en qui passarà per aquell indret uns minuts més tard. Tot això no vol dir que estigui a favor dels "gran hermano", però sí a què hi hagi algú que motivi un canvi d'actitud en la població. A base de multes? No crec que funcioni, o sinó que els hi preguntin als de la DGT. No ho sé. Però no anem bé. Que el carrer sigui de tots no només hauria de donar drets, sinó també alguna obligació. No val allò de "que ho netegi l'ajuntament, que per això paguem impostos". La moral i l'ètica, aquelles lleis no escrites que haurien d'estar dins de cadascú sembla que no estan tan de moda com altres comportaments. Apa, ja he fet un article sencer del que havia de ser un comentari... Espero que el senyor Blogger no m'ho tingui en compte...