10/4/06

Sant Jordi em posa

La primavera la sang m'altera, i encara se m'altera més quan arriba Sant Jordi. És un dels meus dies preferits. Trobo que fa més Diada Nacional que no pas l'Onze de Setembre (vès quina poca-soltada, celebrar una derrota tan desastrosa com la de 1714!). Què millor que una llegenda amb herois, bèsties i princeses per mitificar el sentiment de país?
Però torno al tema que m'ocupa, perquè el 23 d'abril s'acosta i el més calent és a l'aigüera. Només tinc quatre idees vagues dels llibres que em vull comprar o que vull que em regalin. Però els deixo anar aquí, per compartir-los amb qui em llegeixi, i amb l'esperança que algú em faci la llum recomanant noves lectures interessants. Això sí: centrem-nos en la novel·la, si us plau: la poesia em fa badallar i els assaigs no logren captar l'atenció de les poques neurones que conservo a aquestes altures de la vida.

Torna Mendoza!
Per fi. L'estava esperant feia anys. L'autor de "La ciudad de los prodigios", "Sin noticias de Gurb" i "Una comedia ligera" ha tornat a la palestra amb una novel·la qualificada de seriosa. Vaja, quina decepció... El Mendoza desinhibit i àcid de Gurb és, al meu parer, molt millor que el tocat i posat. Però no per això penso deixar de llegir-me la seva última obra, "Mauricio o las elecciones primarias". Perquè Mendoza, malgrat tot, és Mendoza. I, a banda dels gustos i preferències estilístiques de cadascú, escriu de puta mare!


Jesús Moncada, la descoberta:
Acabo de descobrir una perla literària: Jesús Moncada. "Calaveres atònites" va caure per una carambola estranya a les meves mans, i l'he devorat amb fruïció. Feia temps que no trobava un autor contemporani que m'entusiasmés des de la primera línia. I ara que m'ha passat, ara que he decidit fundar i presidir un club de fans en el seu honor, m'ha vingut al cap que Moncada ja no escriurà res més, perquè és mort des de no fa massa. Buscant per internet, ho he confirmat: va morir el 13 de juny de 2005. Quina mala pata. Però bé, em consola saber que encara em queda una llarga bibliografia per llegir. De "Calaveres atònites" m'ha deixat atònita la gran habilitat de l'autor de Mequinensa per escriure paràgrafs sencers enllaçant una rere l'altra tot de frases fetes i locucions populars, algunes molt conegudes i familiars, d'altres sorprenents i divertides.


Un clàssic: El petit príncep.
No pot faltar un clàssic per Sant Jordi. Tinc ganes de rellegir aquest famós relat d'Antoine de Saint-Exupéry. Com tanta gent, me'l vaig llegir quan era una nena (fa quatre dies, vaja), i pràcticament només en recordo alguns dels dibuixos, com el de l'elefant amagat sota un barret. Bé, també recordo amb certesa que no vaig entendre de la missa la meitat. Potser ara és el moment de recuperar-lo i llegir-lo amb ulls més crítics i experimentats, i intentar trobar-hi el missatge subliminal que els entesos asseguren que transmet.


Serrano, el guapo de la peli .
Faig una concessió i em salto l'autoimposada límitació al gènere novel·lístic, per aventurar-me a llegir algun dels assajos del guapíssim Sebastià Serrano. Em decanto per "L'instint de la seducció", i no perquè necessiti alliçonar-me sobre un art del qual vaig, ehem, sobradíssima, sinó perquè tot el que diu i escriu aquest semiòleg em proporciona un gran plaer mental. A part de guapo, és una d'aquelles persones que només sap dir coses interessants. Fins i tot parlant col·loquialment em deixa embobada. D'ell només he llegit "Elogi de la passió pura", ja fa molts anys, i en tinc un bon record. Ara vull veure com se les manega amb l'assaig. Segur que m'emboba igualment.

Altres:
També tinc interès per llegir "Farsa", de Màrius Serra, i per endinsar-me en la novel·la negra de Henning Mankell.
Més endavant ampliaré aquesta llista que ara m'adono que és totalment masculina... Com pot ser? He de regirar-me el cervell per trobar alguna autora fèmina que em motivi? Quines coses té la vida! Les dones som les que llegim i les que més escrivim, i a l'hora de ser recordades quan toca, ens fem invisibles. Pensaré en això de cara al pròxim article. He de paliar aquesta greu mancança!

22 comentaris:

Daniel Mas ha dit...

Qué passa tan Sant Jordi? A tu no t'agraden els dracs, oi? Hmmm...

Algun dia t'explicaré la história del Drac de Sant Jordi... ;)

Marinetix ha dit...

Hola Dragoncete!
Uix, no havia pensat que aquest article pot portar a equívocs! Que consti en acta que no és una tirada de canya a la teva persona!!! Ja veig que, definitivament, m'hauré de llegir "L'instint de la seducció" i aprendre alguna cosa. ;-)
Queda pendent que m'expliquis la llegenda. L'espero!
Petons. (Bueno, millor abraçades? Records? Què s'ha de dir????)

rizzo ha dit...

Jordi??? qui és aquest Jordi que et posa... ai, ai, ai... ja m’ho explicaràs entre ones a l'ona.

;-)

m’atreveixo fer un altre recomanació "les edats d'or"... el primer llibre de contes del Sánchez Piñol , llibre anterior a la pell freda... trobareu pistes sobre "els homes granota" i el Batís Caffó... una obra que demostra que estem davant d’un dels grans creadors del segle XXI

Marinetix ha dit...

Rizzo, recullo la teva proposta i també la poso a la carta als Reis. I et recolzo en afimar que el Piñol és de lo milloret que he llegit mai. "La pell freda" i "Pandora al Congo" són dues novel·les trepidants i inquietants, que en un principi poden semblar mers relats d'aventures, però que a mida que avances es van perfilant com obres que inviten a la reflexió sobre l'absurda naturalesa humana i les seves pors.
Buf... crec que torno a necessitar unes vacances!
Petons

Anònim ha dit...

Una altra coincidència.., el Dia de St. Jordi també és dels meus preferits!...no podia deixar de fer algun comentari, anem a pams:

1- Respecte al clàssic del El petit príncep, fa relativament poc vaig tenir el mateix pensament que tu, que un llibre que havia llegit de petita i no havia entès, l’havia de tornar a llegir de "gran" per veure si aconseguia entendre alguna cosa més i així pensar que la meva evolució literària hauria anat a més amb el anys però ai vès quina cura d’humilitat sobtada vaig haver de fer quan no li vaig saber trobar el què....

2- A mi també m’agrada el Sebastià Serrano, em sembla que m'agrada més escoltar-lo que llegir-lo però, en aquest darrer llibre que comentes L'instint de seducció, el vaig trobar una mica espès, confesso que em va agradar més El regal de la comunicació.

3- I per últim, per informar-te de literatura en femení et recomano la Llibreria Pròleg.

Tenint en compte que la setmana de Sant Jordi acaba de començar, que tot just arribo de vacances..., per avui ja n'hi ha prou però espero poder aportar més cosetes de cara a aquest gran dia!

Petons,

Fúria

Anònim ha dit...

Hola Netix!!
Respecte el Petit Princep l'he rellegit un parell de cops recentment (un cop en francès i un altre en català per pillar els detalls... ejem, ja sé q és un llibre amb vocabulari per nens, però ja se sap que els idiomes es perden i jo el francès (idiomàtic) el practico poc).
Bé, jo sí q haig de confessar q em va tocar la fibra sensible i molt. És el retrat més dolç, innocent i alhora punyent q he llegit d'allò bo i del terrible que tenim els humans. La primera part et deprimeix amb el retrat pessimista q fa del q som, però quan descriu el què per ell és l'amistat i l'amor, et desmonta... És molt emotiu. Al final, confesso, q de què no ploro...
Ara recordo tb q un llibre q ens ha agradat força (a tu i a mi) és el de l'incident del gos a mitjanit. Molt tendre.
I per no semblar q només llegeixo llibres infantils... us recomano tb Dreaming in Cuban, d'una autora nordamericana d'origen cubà (Netix, tu tens el llibre i ara no recordo el nom...)Fa un retrat excel·lent de la societat matriarcal de Cuba i de les relacions de parella a través dels ulls de les seves dones (atenció homes: si no teiu la moral ben alta, absteniu-vos!! no us podria deixar pitjor...), les que emigraren a EUA i les que es quedaren. Si us agrada Allende a la Casa de los Espíritus potser us agrada pq té elements onírics, però no predominen. La descripció de l'emigració a EUA és molt realista. I l'autora és una dona, així compensem una mica la llista!
Petonets Netix!!
Gege

Anònim ha dit...

Cristina Garcia és l'autora de Dreaming in Cuban... és q se m'ha acudit, tard, q ho podia buscar al google...

Anònim ha dit...

Discrepo profundament de l'èpica que encomanes a Sant Jordi, com a dia patriòtic, i l'11 de setmbre. Per començar, tot i ser-nos patró, Sant Jordi és una diada de caire clerical, com a mínim disfressada de solstici primaveral, que serveix perquè la gent tregui la roba de l'armari (la de tirants) i els editors es forrin. Es publiquen tantes porqueries per aquestes dates, que més val refiar-se de la dels mesos anteriors.
D'altra banda, coi de sàbia, l'èpica és a l'11 de setembre: la única diada no compartida abans que dos boings s'estabellessin contra les twin towers..., que narra la devastació de Catalunya davant l'exèrcit borbònic, poder que per cert persisteix en el cantó dels opressors, i esclafa un poble, una cultura, una nació. Això ens passa per aliar-nos amb els austracistes, certament, però és precisament en Centreeuropa on la cultura afloreix de sobre manera en els segles posteriors, allò que denominem la història moderna!
Què n'havíem d'esperar d'un llinatge incestuós i mal barrejat que fins a dia d'avui segueix oferint perles com l'Infanta Elena, la nimfòmana coneguda a los "carrerillos" madrilenys?
L'èpica és una ciutat enfangada, assetjada durant mesos, afamada, on l'amor i la passió sucumbeix a la pobresa, la desesperació i l'heroïcitat; on els personatges sobreviuen en una vida diària a mig camí de la normalitat i la clandestinitat...; l'11 de setembre, més concretament, el 10 es mor una manera d'entendre el món. Això és l'èpica, aquesta és la nostra derrota, i aquí seguim. Els altres 11 de setembre, només fem que recordar-ho.

Marinetix ha dit...

Benvolguda Fúria:
és sorprenent la quantitat de coincidències que ens uneixen, i que fins ara desconeixíem, després de tants anys!
Sobre 'El petit príncep', molt em temo que em passarà el mateix que et va passar a tu quan el vas rellegir passats uns anys de la primera lectura... Pel que he anat llegint al respecte, ja veig que és un tipus de llibre al qual no sabré trobar ben bé el gran sentit que hi troben tants i tants lectors.
Però el comentari que fa l'Anonimous em dóna esperances: potser tinc sort i també logra emocionar-me com a ella. (Ara bé, jo el llegiria en català, perquè el francès tampoc m'és fàcil... ;)
Per altra banda, gràcies per enriquir amb enllaços i lectures aquesta petita aportació al Dia de Sant Jordi.
(Aviso que recolliré totes les vostres aportacions en un nou article, en preparació).
Petons!

Marinetix ha dit...

Benvolguda Anónimo, o Gege pels amics:
Gràcies per les teves aportacions! Les recullo en el nou article amb més aportacions per Sant Jordi (o per la resta de l'any!).
Intentaré llegir-me "El petit príncep" amb carinyo per intentar veure totes aquestes emocions que tu hi has trobat.
PETONS!

Marinetix ha dit...

Hola Èpica.
En primer lloc, moltes gràcies pel teu comentari i per expressar la teva opinió sobre el tema de la Diada Nacional de Catalunya. Amb aquests i amb tots els temes, tothom pot dir-hi la seva i tothom té les seves raons per preferir un dia o l'altre. Veig que els teus coneixements històrics superen de llarg els meus, i, per tant, res a dir sobre el que exposes. A mi, simplement, m'agrada més la Diada de Sant Jordi que l'Onze de Setembre. Per festiva, per alegre i per popular. I no crec que aquesta preferència i el fet de ser menys sàvia que tu em faci ser menys patriòtica...
En segon lloc, confesso que m'he hagut de llegir el teu comentari un parell de vegades per intentar descobrir quin era el to de fons del teu missatge. Burleta? Crispat? Adoctrinant? No ho he acabat d'esbrinar.
Bé, en tot cas, estic encantada que hagis entrat al meu blog i hagis volgut quedar-t'hi una estona. Fins aviat!

Anònim ha dit...

Sobre l'èpica...
Tens raó, jo no qüestionava l'emotivitat del dia de Sant Jordi, com a diada, només reclamava el sentit "històricopatriòtric" de l'11 de setembre.
Respecte Sant Jordi i el tema que ens ocupa, els llibres, no vull estar de recomenar-vos "Bogeries de Broolkyn" de'n Paul Auster. Com sempre, una delícia en un marc incompable, com bé el seu nom indica.
Ja està, coi de sàbia (to carinyós, emprat per no dir-te tros de reumàtica!!)
Petons!

Anònim ha dit...

Bé bé això s'anima!!!
Un comentari molt curt respecte la Diada, que de segur no agradarà ningú dels que llegiu aquest blog... La veritat és q em sorprèn que un poble s'obstini a celebrar la seva gran Diada, el dia festiu d'aquell poble, el dia de la seva derrota. És clar que entenc que sigui un dia per recordar, però potser no hauria de ser de caire festiu... Potser l'Èpica i alguns més el recorden de forma solemne, cosa que em sembla més q respectable, però a la majoria ens interessa més veure si aquell any tindrem tres dies de vacances o pont i creuem els dits pq no caigui en dissabte o diumenge...
Potser ja ho heu endevinat: això us ho diu una apatriòtica convençuda...
Canviant de tema, Èpica, avui precisament m'han regalat el llibre que recomanes, "Bogeries de Brooklyn". Pinta molt i molt bé. Quan l'acabi, tardaré uns dies, estic a mitges amb un altre, faré un comentari. Crec que en això sí que coincidirem.
Fins ben aviat!!

Marinetix ha dit...

Per l'Èpica i la Gege, els dos pols oposats que freqüenten aquest blog:
M'encanta que debatiu en aquest modest espai!. Si us plau, no deixeu de fer-ho!! Seguiu posant sal i pebre amb les vostres opinions, i l'amanida quedarà deliciosa.
Bona nit, i visca la Diada! (la que cadascú prefereixi)

Anònim ha dit...

Your website has a useful information for beginners like me.
»

Anònim ha dit...

I love your website. It has a lot of great pictures and is very informative.
»

dru ha dit...

sóc addicta a la secció de sebastià serrano als matins de catalunya ràdio, malgrat que ara no recordo quin dia és :p

Anònim ha dit...

Hmm I love the idea behind this website, very unique.
»

Anònim ha dit...

I find some information here.

Anònim ha dit...

Here are some links that I believe will be interested

Anònim ha dit...

Great site loved it alot, will come back and visit again.
»

Anònim ha dit...

I have been looking for sites like this for a long time. Thank you! Nally infiniti http://www.soccercleatsize144e.info/Medicationoxycontin.html Vertbraudet maternity clothes Fluoxetine sertraline fluvoxamine paroxetine and Arizona lowest mortgage rate colorado lowest mortgage rate11 007 aston martin v8 volante Idaho home loan Bentley umbrella What is the best way to body build