20/4/06

Llibres, llibres, llibres

Continuem amb Sant Jordi. S'acosta el dia D i les llibreries estan que treuen fum. La meva targeta també. Avui m'he gastat 100 euros en llibres. Sort que aquesta compra compulsiva només és un cop l'any...
Si a l'article anterior parlava dels llibres que m'agradaria comprar (o que algú em comprés...), ara voldria parlar de les novel·les que més m'han agradat en tota la meva vida. Potser així ajudo algú a trobar el regalet ideal per a la seva respectiva parella. Aquí en van uns quants:

La conxorxa dels ximples, de John Kennedy Toole. És el meu llibre de capçalera. Des que el vaig llegir, cap allà el 1997, no he pogut oblidar l'esperpèntica, irritable, estúpida i inoblidable personalitat de l'Ignatius J. Reilly. Quins farts de riure em vaig fer amb aquest personatge! Genial. Malauradament, l'autor es va suïcidar un cop va acabar l'obra. Va ser la seva mare qui va trobar l'original i es va preocupar de trucar porta per porta, editorial per editorial, fins que va aconseguir que la publiquessin. És una joia, des del principi fins al final, ambientada a Nova Orleans. Des que el vaig llegir, sempre he volgut anar al barri francès d'aquesta ciutat, de la qual poca cosa en deu quedar després del Katrina.
Sempre he volgut fer una segona lectura més profunda, però no ho he pogut fer perquè fa dos o tres anys vaig deixar-li el llibre a la meva cap i encara no l'he tornat a veure... Seguirem esperant pacientment...

El Comte de Montecristo, d'Alexandre Dumas. Quin novelón! El clàssic més clàssic d'aventures venturoses... És la novel·la per excel·lència. Les seves 1.100 i escaig pàgines de lletra menuda (a l'edició de La Magrana de 2002, amb traducció del meu admirat Jesús Moncada) no em van espantar (per no dir acollonir, que vaig anar a una escola de pago) i me les vaig cruspir en un sospir... Ara voldria continuar amb Els mosqueters. N'estic segura que aquí Dumas m'entusiasmarà igual, encara que de petita vaig veure D'Artacan y los Mosqueperros, i ja sé de què va.

1984, de George Orwell: em va canviar la vida. Res no és el mateix des que el vaig llegir. Un visionari Orwell va predir amb una clarividència alarmant tots els grans mals que viuria la humanitat afinals del segle XX. Es va equivocar una mica amb la data (al 1984 el tema del Gran Germà encara estava una mica a les beceroles), però va clavar-ho en altres aspectes: tots estem vigilats per un gran ull que ho veu tot. Les nostres ments estan dominades i ens dirigim cap a un Pensament Únic. El primer símptoma de tot plegat és que estem adreçant-nos inevitablement cap a la Parla Única, una dictadura del llenguatge i del pensament, dissimulada per allò que ara, amicalment, anomenem com Llenguatge Políticament Correcte. No segueixo, perquè aquest tema m'encén i m'acolloneix. Perdó: m'espanta.

Diari d'Anna Frank. L'any passat vaig visitar l'autèntica casa d'Amsterdam on es va amagar Anna Frank al llarg de dos anys, durant l'ocupació nazi a Holanda, a la Segona Guerra Mundial. L'Anna tenia 13 anys. Ella i set persones més van sobreviure en un espai molt reduït fins que algú -encara no se'n coneix la identitat- els va delatar. Les pàgines del diari transmeten totes les emocions d'una noieta pre-adolescent tancada entre quatre parets, terroritzada per les notícies que li arriben sobre el que està passant als jueus que coneix, al seu carrer, a la seva ciutat, al seu país i a tot el món. Bé, no crec que calgui explicar gaire l'argument d'aquesta obra arxifamosa a nivell mundial... Tot i saber-ne el final abans de començar-lo a llegir, la lectura d'aquest diari personal em va emocionar, perquè podia situar en la memòria tots els escenaris de la casa que descriu en el dietari. Pràcticament podia imaginar-me l'Anna asseguda davant la seva petita taula d'estudi, escrivint sense parar sempre que els seus companys li ho permetien. Esgarrifós el final estruncat: amaga el terrible destí que esperava l'Anna i tots els habitants de la casa.

Laura a la Ciutat dels Sants, de Miquel Llor. L'autor va ser titllat d'escandalós en publicar aquesta i altres novel·les cap al 1930. Veritablement, deuria ser quelcom trencador en aquella època. La desgraciada vida de la Laura, una barcelonina que es casa per interessos familiars amb l'hereu de la família més rica de la ciutat fictícia de Comarquinal (Vic, en realitat), està adornada amb un estil molt treballat que dóna plaer de llegir. Els personatges i la vida de poble de comarques són gairebé caricaturitzats. Llor deixa ben retratada la vida de poble, el safareig, la marginació social del que és diferent, les males llengües, la intolerància davant el forani... No té pèrdua la descripció pràcticament bovina que fa de l'hereu, el Tomàs. El vaig llegir el 1999 i no en descarto una segona lectura.

Altres lectures recomanables, que desenvoluparé en pròxims articles o de les quals ja he parlat anteriorment:
Cuatro amigos, de David Trueba.
Las guerras de nuestros antepasados, de Miguel Delibes.
Mirall trencat, de Mercè Rodoreda.
Dones absents, de Judit Pujadó.
Les filles de Hanna, de Marianne Fredriksson.
La ciutat invisible, d'Emili Rosales. (vegeu l'article)
Suite francesa, d'Irène Nemirovsky. (vegeu l'article)

Recullo a continuació els primers suggeriments que heu fet arribar molts amb els vostres comentaris.

La Fúria ens suggeria:


La Gege ens recomanava:
  • El petit príncep, d'Antoini de Saint Exupéry, tant en català com en el francès original.
  • El curiós incident del gos a mitjanit, de Mike Haddon, o bé en l'anglès original: The courious incident of the dog in the night time.
  • Dreaming in cuban, de Cristina García.
  • La casa de los espíritus, de Isabel Allende.


El Rizzo proposava:

  • Les edats d'or, d'Albert Sánchez Piñol. Anterior a les dues novel·les que l'han fet famós: La pell freda i Pandora al Congo.

La Sàvia Èpica apuntava:

  • Les bogeries de Brooklyn, de Paul Auster.

Gràcies a tots pels vostres comentaris i aportacions. Si us plau, tingueu present que la llista de suggeriments es va engruixint: no deixeu de consultar els comentaris que van arribant El tema de Sant Jordi dóna molt de si, o sigui que us agraïria que aneu fent suggeriments cada vegada que topeu amb algun llibre que s'ho mereixi. Feliç Diada!

12 comentaris:

Anònim ha dit...

M'he enganxat al teu blog!!!!!, el tema també és motiu "d'enganxe" clar!, algún comentari ràpid a l' article:

- He vist que Emili Teixidor ha escrit un llibre, Laura Sants, en homenatge a la protagonista del llibre que has comentat

- Tinc pendents de llegir dos llibres que has anomenat, Les filles de Hanna i La conjura de los necios (el tinc en castellà)

La meva aportació als llibres que pels motius que sigui m'han "marcat":

-El nom de la Rosa /Umberto Eco

-Señora de rojo sobre fondo gris / Miguel Delibes. Aquest em va captivar tornant d'un viatge de hockey, no podia deixar de llegir!. El protagonista fa una descripció impressionant i sensible del què ha significat per ell la seva dona. Un cop morta, li explica a la seva filla.

-4 amigos del David Trueba també em va agradar força, relacionat amb l'amistat també apunto els següents L'última trobada del Sándor Márai (molt bo), L'últim amic de Tahar Ben Jelloun i Las amigas imperfectas del Luis del Val

Bon Sant Jordi!

Fúria

Anònim ha dit...

Ei, Marina.

Alguna suggerència més, en línea amb allò que parlàvem de l'editorial Valdemar:

- Manuscrito encontrado en Zaragoza, de Jan Potocki, una mica en línea fantàstico-romàntica (fantàstica per fantasmes i coses rares tipus Lovecraft i romàntic perquè és un entorn geogràfico-històric similar al del "Cuentos de la Alhambra" de Washington Irving -tot un clàssic molt i molt bò, de pas sia dit). Tant el manuscrito com els cuentos son de principis del XIX i no son un totxo per llegir...

- El hombre que pudo reinar, de Rudyard Kipling, un recull de ¿tres? contes de l'autor del "Llibre de la Selva" molt bons també...

D'altres que també he llegit últimament i m'han agradat han estat:

- El salvatge dels Pirineus, de Pep Coll.
- La conjura contra Amèrica, de Philip Roth.

En fi, és alguna idea més...

Anònim ha dit...

Haig de confessar que estic igual que la Fúria: enganxada al teu blog, Netix!!! saps què significa això? q ara tens una gran responsabilitat amb nosaltres, som unes netixaddictes... si us plau, no tardis més de dos dies a escriure coses noves!!! que comenco amb la suor i les tremolors...
Trobo molt interessant les aportacions que féu sobre lectura: donen idees. A mi tb em va agradar molt "El nom de la rosa" tot i que ja fa molt q el vaig llegir, i tinc pendent una relectura... Voldria suggerir una cosa a la súper Netix: pq no fas un apartat de llibres que ens hagin semblat horribles, nefastos, de riure, indigestibles?
Amb el teu permís, començo amb un que a mi em va semblar tan infumable que el vaig haver de deixar quan no havia arribat encara a les 100 planes (en té més de 1.000): "2666" de Roberto Bolaño.
Una prèvia: no acostumo a abandonar llibres, per molt q els avorreixi o els trobi terribles. Llavors em distrec sorprenent-me de lo dolent que és el llibre i buscant el que jo considero q són errors... Però és q aquest cop, ni així.
A més, la majoria d'opinions que he sentit fins ara és q és fantàstic i sembla que el pobre autor (mort prematurament) era una gran promesa!!! Però el llibre ha pogut amb mi, m'ha derrotat...
Algú s'ha trobat amb el mateix? o al contrari, algú em pot animar per a què el cotinuï, que val la pena?

Anònim ha dit...

Bona tarda a tothom!
Com que parlem de llibres i no de diades patriòtiques, em deixaré les darreres consideracions sobre això de celebrar les derrotes per un altre dia...
Perquè com que "estem" a la secció de llibres...
Exposaré a continuació els meus llibres predilectes, amb sobtades coincidències, però m'estic de comentar-los per una altra ocasió:

Marina, esic d'acord amb tu, ja ho saps:
- Laura a la ciutat dels sants
- Amsterdam, Iac Mc Ewan (o Tren de nit)
- La dona difícil, de John Irving (boníssim, encara que la Marina l'abandonés)
- El hereje, de Miguel Delibes
- La sobrina del cardenal, de Tania Kinkel
- Romeo i Julieta, de Shakespeare... (o Macbeth...)
- Bearn o la sala de nines
- Triologia de Nova York, de Paul Auster
- Tan lluny com els peus et portin, de Josef van Hauer
- La pell i la princesa, Sebastià Alzamora
... i un llarg etcètera.

Marinetix ha dit...

Ai coi... No pareu de deixar-me desconcertada amb els vostres pseudònims. Qui ets, Lírica? No seràs una versió refinada de la bruta de l'Èpica? Pel que dius, ens coneixem... Però em tens ben despistada.
En tot cas, gràcies per aquesta llista estupenda! M'apunto a llegir-me immediatament la trilogia del Paul Auster. M'acabo d'afegir a la seva llarga llista de fans gràcies a "Brooklyn follies".
Petons

Anònim ha dit...

Your website has a useful information for beginners like me.
»

Anònim ha dit...

Interesting website with a lot of resources and detailed explanations.
»

Anònim ha dit...

I find some information here.

Anònim ha dit...

I like it! Good job. Go on.
»

Anònim ha dit...

Your website has a useful information for beginners like me.
»

Anònim ha dit...

What a great site Varicocelae impotence Advantage disadvantage voip bomberman online game Timeshare promotions in hot springsak interest only home mortgage loan financial advisor for Four wheel drive wheelchair Man ring jewelry watch Meg lyons hockey Alabama phenix city accutane attorney rating Pictures of the first computer Shaved nike swoosh pussy Unstaged voyeur asian 2c ebony Souvereign the heritage hotel and bangalore 6 access internet msn Thieves nab family&aposs pet from driveway

Anònim ha dit...

That's a great story. Waiting for more. lose weight Shaved pussy crossville tennessee Metadate cd adderall xr mitchell fishing reel Truck rental in mobile al alabama Aneta keys and jenna jameson Make me debt free training laser eye surgery