Llibres, llibres, llibres

Continuem amb Sant Jordi. S'acosta el dia D i les llibreries estan que treuen fum. La meva targeta també. Avui m'he gastat 100 euros en llibres. Sort que aquesta compra compulsiva només és un cop l'any...
Si a l'article anterior parlava dels llibres que m'agradaria comprar (o que algú em comprés...), ara voldria parlar de les novel·les que més m'han agradat en tota la meva vida. Potser així ajudo algú a trobar el regalet ideal per a la seva respectiva parella. Aquí en van uns quants:

La conxorxa dels ximples, de John Kennedy Toole. És el meu llibre de capçalera. Des que el vaig llegir, cap allà el 1997, no he pogut oblidar l'esperpèntica, irritable, estúpida i inoblidable personalitat de l'Ignatius J. Reilly. Quins farts de riure em vaig fer amb aquest personatge! Genial. Malauradament, l'autor es va suïcidar un cop va acabar l'obra. Va ser la seva mare qui va trobar l'original i es va preocupar de trucar porta per porta, editorial per editorial, fins que va aconseguir que la publiquessin. És una joia, des del principi fins al final, ambientada a Nova Orleans. Des que el vaig llegir, sempre he volgut anar al barri francès d'aquesta ciutat, de la qual poca cosa en deu quedar després del Katrina.
Sempre he volgut fer una segona lectura més profunda, però no ho he pogut fer perquè fa dos o tres anys vaig deixar-li el llibre a la meva cap i encara no l'he tornat a veure... Seguirem esperant pacientment...

El Comte de Montecristo, d'Alexandre Dumas. Quin novelón! El clàssic més clàssic d'aventures venturoses... És la novel·la per excel·lència. Les seves 1.100 i escaig pàgines de lletra menuda (a l'edició de La Magrana de 2002, amb traducció del meu admirat Jesús Moncada) no em van espantar (per no dir acollonir, que vaig anar a una escola de pago) i me les vaig cruspir en un sospir... Ara voldria continuar amb Els mosqueters. N'estic segura que aquí Dumas m'entusiasmarà igual, encara que de petita vaig veure D'Artacan y los Mosqueperros, i ja sé de què va.

1984, de George Orwell: em va canviar la vida. Res no és el mateix des que el vaig llegir. Un visionari Orwell va predir amb una clarividència alarmant tots els grans mals que viuria la humanitat afinals del segle XX. Es va equivocar una mica amb la data (al 1984 el tema del Gran Germà encara estava una mica a les beceroles), però va clavar-ho en altres aspectes: tots estem vigilats per un gran ull que ho veu tot. Les nostres ments estan dominades i ens dirigim cap a un Pensament Únic. El primer símptoma de tot plegat és que estem adreçant-nos inevitablement cap a la Parla Única, una dictadura del llenguatge i del pensament, dissimulada per allò que ara, amicalment, anomenem com Llenguatge Políticament Correcte. No segueixo, perquè aquest tema m'encén i m'acolloneix. Perdó: m'espanta.

Diari d'Anna Frank. L'any passat vaig visitar l'autèntica casa d'Amsterdam on es va amagar Anna Frank al llarg de dos anys, durant l'ocupació nazi a Holanda, a la Segona Guerra Mundial. L'Anna tenia 13 anys. Ella i set persones més van sobreviure en un espai molt reduït fins que algú -encara no se'n coneix la identitat- els va delatar. Les pàgines del diari transmeten totes les emocions d'una noieta pre-adolescent tancada entre quatre parets, terroritzada per les notícies que li arriben sobre el que està passant als jueus que coneix, al seu carrer, a la seva ciutat, al seu país i a tot el món. Bé, no crec que calgui explicar gaire l'argument d'aquesta obra arxifamosa a nivell mundial... Tot i saber-ne el final abans de començar-lo a llegir, la lectura d'aquest diari personal em va emocionar, perquè podia situar en la memòria tots els escenaris de la casa que descriu en el dietari. Pràcticament podia imaginar-me l'Anna asseguda davant la seva petita taula d'estudi, escrivint sense parar sempre que els seus companys li ho permetien. Esgarrifós el final estruncat: amaga el terrible destí que esperava l'Anna i tots els habitants de la casa.

Laura a la Ciutat dels Sants, de Miquel Llor. L'autor va ser titllat d'escandalós en publicar aquesta i altres novel·les cap al 1930. Veritablement, deuria ser quelcom trencador en aquella època. La desgraciada vida de la Laura, una barcelonina que es casa per interessos familiars amb l'hereu de la família més rica de la ciutat fictícia de Comarquinal (Vic, en realitat), està adornada amb un estil molt treballat que dóna plaer de llegir. Els personatges i la vida de poble de comarques són gairebé caricaturitzats. Llor deixa ben retratada la vida de poble, el safareig, la marginació social del que és diferent, les males llengües, la intolerància davant el forani... No té pèrdua la descripció pràcticament bovina que fa de l'hereu, el Tomàs. El vaig llegir el 1999 i no en descarto una segona lectura.

Altres lectures recomanables, que desenvoluparé en pròxims articles o de les quals ja he parlat anteriorment:
Cuatro amigos, de David Trueba.
Las guerras de nuestros antepasados, de Miguel Delibes.
Mirall trencat, de Mercè Rodoreda.
Dones absents, de Judit Pujadó.
Les filles de Hanna, de Marianne Fredriksson.
La ciutat invisible, d'Emili Rosales. (vegeu l'article)
Suite francesa, d'Irène Nemirovsky. (vegeu l'article)

Recullo a continuació els primers suggeriments que heu fet arribar molts amb els vostres comentaris.

La Fúria ens suggeria:

• El regal de la comunicació, de Sebastià Serrano
• Web de Llibreria Pròleg

La Gege ens recomanava:

• El petit príncep, d'Antoini de Saint Exupéry, tant en català com en el francès original.
• El curiós incident del gos a mitjanit, de Mike Haddon, o bé en l'anglès original: The courious incident of the dog in the night time.
• Dreaming in cuban, de Cristina García.
• La casa de los espíritus, de Isabel Allende.

El Rizzo proposava:

• Les edats d'or, d'Albert Sánchez Piñol. Anterior a les dues novel·les que l'han fet famós: La pell freda i Pandora al Congo.
  

La Sàvia Èpica apuntava:

• Les bogeries de Brooklyn, de Paul Auster.
  

Gràcies a tots pels vostres comentaris i aportacions. Si us plau, tingueu present que la llista de suggeriments es va engruixint: no deixeu de consultar els comentaris que van arribant El tema de Sant Jordi dóna molt de si, o sigui que us agraïria que aneu fent suggeriments cada vegada que topeu amb algun llibre que s'ho mereixi. Feliç Diada!