7/3/06

Banalitats


Hi ha anècdotes personals en la vida d'una que passaran per sempre a la història íntima de fets memorables, i que res no les podrà esborrar. Hi ha petits moments en la vida d'una persona que, sense prentendre-ho, a la llarga pugen al podi dels instants culminants de felicitat, del bagul dels records més entranyables de tota una existència. Normalment, les percebem com petites tonteries sense transcendència, que ocorren sense gairebé ni adonar-nos-en. Però són aquestes petites banalitats les que fan que la vida discorri entre riallada i riallada, esquitxada de moments especialment únics, viscuts en bona companyia, amb qui realment t'aprecies i amb qui realment tries passar l'estona.
D'aquestes, en conservo moltes. Si m'ho proposo, em vénen a la memòria milions d'instants bons i irrepetibles, atacs de riure inoportuns, i situacions incongruents amb si mateixes que, per absurdes, em provoquen hilaritat absoluta només de recordar-les.
La meva amiga Anna n'ha protagonitzat moltíssimes. Només ella és capaç d'arrossegar tota una quadrilla de viatge professional a Huesca en un sol cotxe. Només ella és capaç de fer que el propi jefe faci de xofer perpetu durant tot el viatge, amb un cotxe carregat fins al sostre de maletes, bosses, prospectes i altres materials... I només ella és capaç d'anticipar, en un viatge de feina, que ben aviat serà el cumple de la seva filla. I aquesta anticipació li genera la necessitat intrínseca de comprar, imprescindiblement en aquells moments de la vida, un PIANO de 3x3 metres quadrats a l'Imaginarium de Huesca, cosa que ens fa recórrer els 300 quilòmetres de tornada a casa apretadets com sardinetes a dins del cotxe del jefe, intentant respirar entre tecla i tecla del piano de la nena...
Una altra crack de les anècdotes és la Fúria. Mai oblidaré l'atac de riure a la fira de festa major de Palamós. Tota la colla disciplinadament enfilada a dalt d'unes rengleres de toros mecànics endimoniats. Ella va caure la primera. La resta, ofegades de riure veient-la sacsejar-se i rodolar sense control d'una renglera cap a l'altra com una croqueta desbordada, no podíem fer res més que intentar no caure i aixafar la croqueta. I ella, amb la impotència pròpia d'una croqueta triturada per un toro de plàstic, no va poder evitar patir un atac d'incontinència urinària!!! No havia vist mai res semblant. El seu "escape" ja va ser superlatiu. Gairebé provoca un "escape" en cadena de totes les que estàvem allà. Per sort, vam poder agafar el toro per les banyes i en vam sortir prou dignament... Totes menys la Fúria!! ;-P
Una altra és la de la Gege. Ella i les seves hormones han hagut de passar ja per desenes de situacions esperpèntiques i rocambolesques. Crec que és una especialista en trobar-se en escenes estranyes. És com un imant. Les atrau. Una nit que vam sortir de festa, es va trobar un company de feina que li feia tilín. La seva reacció va ser tan hormonal i fisiològica que la boca se li va assecar i no va poder tancar els llavis en tota la tota estona que va xerrar amb el pretès pretendent. Es va quedar amb el llavi superior aixecat al més pur estil Jocker, tot esperant que el company no s'adonés d'aquella disfunció bucal... Va passar una mala estona, tot i ser conscient que la seva sequera provocava al seu voltant uns atacs incontrolables de riure no pas gaire compassius.
N'hi ha tantes... Escrivint me n'estan venint moltes al cap. Crec que crearé una secció especial titulada "Banalitats imprescindibles". Ja m'ho veig. O sigui que ... continuarà!

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Després d'un esmorzar com el que hem tingut, res millor que llegir un post com aquest i somriure.

Sonriure imaginant les escenes, somriure recordant banalitats. Com l'atac de riure que vam patir maquetant webs, a part de la nostra nomenclatura particular (gumflinx, el tonto...)

Ens seguim llegint (que siii), pe`ro ens veiem aviat!

Una abraçada

Marinetix ha dit...

Apreciat Dragoncete,
T'asseguro que tenia apuntat a la llista de banalitats pendents explicar algunes de les nostres "aventures davant de la pantalla...". Realment, hem tingut ja alguns atacs de riure memorables, d'aquells que són poc habituals en una oficina... Espero que no siguin els últims i en poguem disfrutar de molts més!
Mentrestant, gràcies un cop més pels teus savis i generosos consells sobre l'apassionant món blogger... Ets un crack. Ens veiem dimecres a Blogs&Tint!

Anònim ha dit...

Per dos motius em veig empesa a escriure, 1 perquè aquest vespre et vull a sopar a casa! i 2 per al•lusions....
Abans però agrair-te la bona estona que m'has fet passar!, quina rissa, m'he emocionat i tot pensant que les meves anècdotes compartides formen part dels teus petits instants de felicitat! i perquè aquests puguin ser recordats vaig a deixar constància d'alguna anècdota més.

1- La primera és aprofundir en la del "toro meao" i és que la culpable de que jo caigués va ser una altra persona que des del minut 0 ja estava arrapada a la meva cintura i rient com una possessa, jo com que era la primera de la fila no tenia on agafar-me, total que vaig caure i no podia aixecar-me, cada intent era una derrota i una mica més de "pijats fora el ventre". Recordo que quan em vaig poder aixecar, o sigui, quan va parar de funcionar el toro, vaig veure un gran "basal" i amb el cul dels pantalons xop vaig sortir per potes!.

2- Una altra anècdota que recordo amb molt riure va ser el camp d'herba artificial de l'athc en un entrenament i corrent per dins el camp, de cop i volta veig un cono i em dic "vaig a saltar per sobre d'ell", total que no puc superar els 3 pams d'altura, m'entrebanco amb ell, caic i amb la velocitat m'arrossego per terra uns metres de tal manera que em queda el xandall als genolls i la gespa em provoca una depilació total!

En fi...continuarà...

Fúria

Marinetix ha dit...

Fúria, para si us plau, que ploro de la rissa! És que lo teu és per escriure un llibre, no un blog! ;-)
Parlant seriosament, divendres em feies una proposta indecent sobre literatura... Continues pensant-hi? Jo sí, però no m'ho veig!!
PTNS

Marinetix ha dit...

Pendó, el dia és dur per tothom! Fins i tot per les ments aneuròniques com la meva. Avui no podria escriure res graciós ni que m'insuflessin 10 hectolitres del gas de la rissa!!!
(ho veus? patètic).
Però gràcies pel teu comentari!!
Va, treballa!!! O em xivo al teu jefe pudent. Jijiji.

Anònim ha dit...

Després de veure que la REGRESIO no em deixa, és en mi dia si i dia també....he lograt fer un "comentario" però ja veig que el nom de l´usuari cal posar-lo fora del comentari....A veure si ara ho faig millor!!!!!je,je podeu riure...jo també ho he fet!!!! Caram, queda vist que sóc poc amant de les màquines modernes...però bé,m´endinso en aquest món magnific de les webs,links,bloogs....per dir que MARINETIX....no deixis d´escriure "´banalitats" que el riure és una bona teràpia!!!! QUE NO DEIXEM MAI DE RIURE!!!!!

Anònim ha dit...

Si Maró hi penso hi penso..., estic pensant de fer un curs i tot d'escriptura!, clar que la proposta era per escriure tu..., em dèies que no tenies imaginació jo crec que si que en tens, treus molt suc dels personatges, de les situacions, encara que siguin reals deprés canvies noms i llocs i ja tens tema..., en fi jo t'animo! i hi segueixo pensant.

Anònim ha dit...

Netix,
ets un solete! he rigut molt amb les anècdotes! he trucat l'Anna per llegir-li la que n´és la prota i s'ha mig ofès pq TU NO LI HAVIES DIT MAI A ELLA Q TENIES UN BLOGG!!!! i en canvi a mi si!!! jajaja!! típical Anna!
T'haig d'explicar l'última seva.
Per cert, no sé qui deu ser aquesta Gege...
Petons, bitiful!

Marinetix ha dit...

Gege, quina ilu! Estava esperant feia temps que te'n recordessis de visitar-me, pq et trobessis la sorpresa de ser la prota d'una de les anècdotes més hilarants de la secció 'Banalitats".... Jijiji, esperava la teva reacció per riure a l'Alzina... Per fi, has entrat!!
Pel que fa a l'A, ¿què podem dir d'ella? Ella sabia de feia molt de temps que jo tenia un blog, i jo esperava que la seva curiositat la portaria tard o d'hora a treure el nas per aquestes pàgines... Però no... Has hagut de ser tu qui l'hi ha hagut de dir!
(EI, QUE LO DEL PIANO TÉ TELA!! és boníssim!)
Annix, si em llegeixes, un petó i un somriure amb tot el carinyuuu! Disfruta d'aquest finde únic.

Marinetix ha dit...

Fúria, em fas enrojolar! Tu fes el curs d'escriptura i jo faré el curs d'imaginació, i així podrem fer la nostra primera novel·la a 4 mans... Pots ser la rehòstia! Tens algun tema pensat?? Jo no!
Endavant les atxes.

Anònim ha dit...

Interesting website with a lot of resources and detailed explanations.
»

Anònim ha dit...

Very pretty design! Keep up the good work. Thanks.
»

Anònim ha dit...

I really enjoyed looking at your site, I found it very helpful indeed, keep up the good work.
»

Anònim ha dit...

Greets to the webmaster of this wonderful site! Keep up the good work. Thanks.
»

Anònim ha dit...

Very best site. Keep working. Will return in the near future.
»