29/7/07

Bons propòsits

Què n'esperem, de les vacances?
Estem tot l'any somiant que arribi aquest moment i, quan arriba, les expectatives són tan grans, que sovint ens frustrem quan s'ha acabat l'estiu i ens adonem que no hem fet ni la meitat del que ens havíem proposat.
Lluny de posar-me a filosofar sobre el veritable sentit de la vida humana, el que voldria fer ara és una llista de bons propòsits estivals centrats únicament en la lectura. Sóc realista i m'emporto pocs llibres, perquè a diferència del que passa a molta gent, per mi l'estiu és l'època de l'any que tinc menys temps per llegir.
Així doncs, aquest estiu voldria llegir:

L'art de viure, de Goliarda Sapienza --> L'estic llegint, i vaig per la meitat de les 600 pàgines. Em va cridar l'atenció el nom de l'autora (amb aquest nom, per força havia d'haver escrit quelcom interessant...) i també la fotografia de la coberta. Aquest retrat diu tantes coses! La cicatriu del front, la mirada sàvia i viscuda, el somriure monalísic, els dits de fumadora crònica...
Doncs bé, crec que l'he encertat de ple. És una novel·la que enganxa, especialment les 200 primeres pàgines. Està escrita amb les entranyes i és escandalosa, escabrosa, dramàtica i visceral. Dins hi estic trobant de tot: drama, teatre, poesia, intriga, erotisme, política, història, romanços... Té molts errors, moltíssims: però la intensitat de la història te'ls fa perdonar sense cap problema. Un encert, vaja.


Si menges una llimona sense fer ganyotes, de Sergi Pàmies --> Em fa molta mandra llegir Pàmies, i encara més llegir contes. Em ve de gust novel·la, novel·la i novel·la. Però no puc suportar saber que tot el món ha llegit aquest llibre menys jo. O sigui que ja l'he comprat i ja el tinc a la maleta. La part positiva és que és petitíssim i no pesa. La part negativa és que tot el que he llegit de Pàmies ja ho he oblidat. Per tant, no m'agrada. No em cala fons.


Yes, minister, de la BBC --> El llibre en versió original de la genial sèrie televisiva que va triomfar cap allà als anys 80. Me l'emporto per refrescar l'anglès i per riure una estona (si és que entenc les bromes...)

Quan torni, podré repassar aquest escrit i comprovar si he assolit els meus propòsits. Si fos així, el meu estiu lectiu haurà estat un èxit total. I si no, qui dia passa any empeny!
Un any més, marxo de vacances preguntant-me si sabré estar sense pensar en aquest blog i en tots els que acostumo a visitar. Segurament la desconnexió serà positiva. Però ara mateix, em fa peneta deixar quatre setmanes sense regar les meves plantes ni el meu petit raconet on-line.
Vaja, que no me'n sé avenir. Però sobreviurem!

Bones vacances a tothom!

10 comentaris:

una lingüista ha dit...

A veure què et sembla el d'en Pàmies, jo me l'he acabat fa ben poc!

Molt bones vacances, que ve del llatí "vacar", que siginifica 'estar ociós, sense fer res' ;-)

Anònim ha dit...

Netix,
Jo aquest any tb "vacaré" de debò. Res de destins paradisíacs o impactants(buaaaaaaaaaaa).
Però aprofitaré per llegir i remullar-me al nostre Mediterrani, que la veritat és q m'encanta.
Saps que el llibre de la Sapienza està al fons lgtb de la bct? (ara sembla que parli en clau).
Jo tb et trobaréa faltar, a tu i al teu raconet.
Passeu-ho molt bé a T de... de què?
Petons.
Gege.
pd. tornant hem de comentar Trilogia...

Anònim ha dit...

Igual els meus propòsits d'estiu no són tan pintorescos... o igual si, ja que haig de pintar el mejador :P

De moment, a esperar aquest divendres i no seré més que un nuvolet de pols, jejeje.

Petonets i bones vacances!

Jesús M. Tibau ha dit...

Si menges una llimona és dels millors llibres d'un dels millors escriptors catalans (per a mi).

Per tal d'agermanar els nostres blogs, et crearé un enllaç al meu Tens un racó dalt del món; et proposo fer el mateix.

Anònim ha dit...

No et faci pas mandra llegir contes! N'hi ha de ben bons i a sobre a casa nostra tenim un parell de contistes que no tenen res a envejar amb els estrangers (Monzó i Pàmies). Salutacions

Anònim ha dit...

Em sembla que no he escrit bé el meu enllaç...

estripanits ha dit...

Carai, noia, que encara ets de vacances? Quina sort, tu! :P

Anònim ha dit...

sí sí, això dic jo. Què passa?

Marinetix ha dit...

Salut la Companyia!
Hi sóc però estic amagada sota el coixí... Estic intentant deixar l'addicció al gmail, i la veritat és que em costa molt (la prova és que aquí em teniu).
Acabo d'arribar i necessito un temps prudencial per tornar a moblar el terrat i acabar de fer el "reset" per reiniciar el cervellet com déu mana.
Sisplau, pafavó, demano, que no m'abandoneu i que tingueu una mica de paciència i comprensió envers nosaltres dues (jo i la meva depre post-vaca--cional).
Ah, benvinguts als nous per aquestes latituds (xenofílic, Jesús)... I bentornats als més "veteranus". Us he trobat a faltar aquestes vacances!!!
Un petó a tothom!!

Anònim ha dit...

Si, probablemente lo sea