Bons propòsits
Què n'esperem, de les vacances?
Estem tot l'any somiant que arribi aquest moment i, quan arriba, les expectatives són tan grans, que sovint ens frustrem quan s'ha acabat l'estiu i ens adonem que no hem fet ni la meitat del que ens havíem proposat.
Lluny de posar-me a filosofar sobre el veritable sentit de la vida humana, el que voldria fer ara és una llista de bons propòsits estivals centrats únicament en la lectura. Sóc realista i m'emporto pocs llibres, perquè a diferència del que passa a molta gent, per mi l'estiu és l'època de l'any que tinc menys temps per llegir.
Així doncs, aquest estiu voldria llegir:
L'art de viure, de Goliarda Sapienza --> L'estic llegint, i vaig per la meitat de les 600 pàgines. Em va cridar l'atenció el nom de l'autora (amb aquest nom, per força havia d'haver escrit quelcom interessant...) i també la fotografia de la coberta. Aquest retrat diu tantes coses! La cicatriu del front, la mirada sàvia i viscuda, el somriure monalísic, els dits de fumadora crònica...
Doncs bé, crec que l'he encertat de ple. És una novel·la que enganxa, especialment les 200 primeres pàgines. Està escrita amb les entranyes i és escandalosa, escabrosa, dramàtica i visceral. Dins hi estic trobant de tot: drama, teatre, poesia, intriga, erotisme, política, història, romanços... Té molts errors, moltíssims: però la intensitat de la història te'ls fa perdonar sense cap problema. Un encert, vaja.
Si menges una llimona sense fer ganyotes, de Sergi Pàmies --> Em fa molta mandra llegir Pàmies, i encara més llegir contes. Em ve de gust novel·la, novel·la i novel·la. Però no puc suportar saber que tot el món ha llegit aquest llibre menys jo. O sigui que ja l'he comprat i ja el tinc a la maleta. La part positiva és que és petitíssim i no pesa. La part negativa és que tot el que he llegit de Pàmies ja ho he oblidat. Per tant, no m'agrada. No em cala fons.
Yes, minister, de la BBC --> El llibre en versió original de la genial sèrie televisiva que va triomfar cap allà als anys 80. Me l'emporto per refrescar l'anglès i per riure una estona (si és que entenc les bromes...)
Quan torni, podré repassar aquest escrit i comprovar si he assolit els meus propòsits. Si fos així, el meu estiu lectiu haurà estat un èxit total. I si no, qui dia passa any empeny!
Un any més, marxo de vacances preguntant-me si sabré estar sense pensar en aquest blog i en tots els que acostumo a visitar. Segurament la desconnexió serà positiva. Però ara mateix, em fa peneta deixar quatre setmanes sense regar les meves plantes ni el meu petit raconet on-line.
Vaja, que no me'n sé avenir. Però sobreviurem!
Bones vacances a tothom!
