tag:blogger.com,1999:blog-202599862024-03-07T19:26:00.685+01:00No me'n sé avenirAquí es fan llistes absurdes i es parla de llibres, llengua, política, comunicació i qualsevol desviació imprevista del tema que li vingui de gust a l'autora.Unknownnoreply@blogger.comBlogger94125tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-32306459172500151642008-05-06T15:19:00.005+02:002008-05-06T15:35:17.706+02:00Nit paral·lelaAl blog de les Històries Veïnals hi ha sortit el relat breu <a href="http://historiesveinals.blogspot.com/2008/04/hv-32-nit-parallela.html">"Nit paral·lela"</a>, escrit a vuit mans per quatre blogaires que solem participar a les divertides propostes literàries que va llançant el <a href="http://malerudeveuret.blogspot.com/">Veí de Dalt</a>.<br />Aquest relat <span style="color: rgb(0, 153, 0); font-weight: bold;">eròtico-còmico-misteriós,</span> està escrit pel Clint, la Jo Mateixa, l'Alepsi i servidora, Marinetix. El primer paràgraf introductori és comú a tots els relats i és obra del Veí. A veure si endevineu quin escena és la meva (Una pista? No, no... Arrisqueu-vos!)Unknownnoreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-17502217242637416052008-04-22T22:17:00.003+02:002008-04-22T23:44:41.438+02:00Mmm... Sant Jordi!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.ciutatdegirona.info/Imatges/sant_jordi.gif"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px;" src="http://www.ciutatdegirona.info/Imatges/sant_jordi.gif" alt="" border="0" /></a><br />Feliç Sant Jordi a tothom!Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-64319398718049885862008-03-31T14:59:00.004+02:002008-03-31T15:08:20.269+02:00Toca teràpia<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://pagesperso-orange.fr/le_douanier_rousseau/tableaux/connus/reve.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px;" src="http://pagesperso-orange.fr/le_douanier_rousseau/tableaux/connus/reve.jpg" alt="" border="0" /></a><br />Avui tinc teràpia. Ja tinc ganes de tornar a veure el doctor Vich, que em torni a posar a lloc el terrat. Crec que em toca sessió de regressió. M’encanten. No sé com ho fa, però aconsegueix relaxar-me fins al punt que entro en un trànsit deliciós, que em porta al passat en un viatge mental al·lucinant, impossible. Però no viatjo al meu propi passat: aterro al passat de la Humanitat. Em trasllada a l’inici dels Temps, quan tot era res i res era tot.<br /><br />De cop i volta, em trobo ajaguda, nua, enmig d’un bosc frondós, exuberant. O potser és una selva, una selva verge i pacífica, en pau amb si mateixa. Les feres encara conviuen a la perfecció amb les altres bèsties. Algunes, confiades, se m’acosten i em llepen la mà. Orquídies precioses, grans falgueres i tota mena de plantes s’enfilen arreu i s’entrellacen, es busquen les unes a les altres. I jo ric, perquè intueixo que estic al món perfecte, on tot encara és nou, fins i tot els sentiments foscos. L’únic, l’ideal, el millor.<br /><br />La nuesa no m’incomoda. Al contrari, em fa sentir voluptuosa. Tanmateix, és una voluptuositat natural, la pròpia dels éssers de la meva espècie. Però cerco per tot arreu i no hi trobo cap més ésser com jo. Estic sola. Passo minuts (o anys?) en solitud paradisíaca.<br /><br />Fins que arriba Ella. La Dona Negra.<br /><br />Apareix d’entre el fullatge. Bufa en una mena de tub foradat que emet un so melodiós, harmònic. La cara d’Ella és preciosa i serena. Té la pell fosca com la nit, fina i brillant. Una peça de tela de colors vius li penja de la cintura. És bella, però és estranya. Jo vull fugir-ne, o fer-la fora. Però Ella, impertorbable no deixa de crear sons bonics amb l'instrument. Veig que els lleons s’adormen als seus peus i sento que els faisans callen per escoltar-la. Finalment, jo també m’ajec i escolto tot el que aquells sons encadenats m’expressen. Bec de la font del seu coneixement, que sorgeix de la melodia dolça, i n’aprenc tot el que m’ha portat.<br />Sento, per primera vegada en la Vida, que estimo.<br /><br />La regressió acaba en aquest punt. Quan torno al present, encara tinc davant el doctor Vich, que m’ofereix aigua i em demana, invariablement, que descansi uns minuts abans d’incorporar-me. Mentrestant, ell redacta l’informe psicològic. Des del divan, el miro de reüll amb discreció. És lletjot i massa seriós. També és cert que hauria de vigilar-se l’halitosi, però això li puc passar per alt, com tampoc no faig massa cas del poc gust que té per combinar corbates i camises. L’important és que és d’aquí, dels de tota la vida. Blanc i normal. Com jo.<br /><br /><span style="color: rgb(0, 102, 0); font-weight: bold; font-style: italic;">(Una nova aportació de la Marinetix als <a href="http://relatsconjunts.blogspot.com/2008/03/el-somni.html">Relats Conjunts</a>, inspirada en el quadre "El somni", d'Henri Rousseau, 1910)</span>Unknownnoreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-39021119832634278442008-02-25T23:05:00.006+01:002008-02-25T23:34:09.790+01:00Vull ser Pilar Bardem<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://imagenes.hola.com/noticias-de-actualidad/2007/12/03/pilar-bardem3.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px;" src="http://imagenes.hola.com/noticias-de-actualidad/2007/12/03/pilar-bardem3.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><br />Jo de gran vull ser Pilar Bardem i tenir la sort de sentir el que ella ha sentit a Los Angeles aquesta nit. Exactament el mateix.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-30393932018622225922008-02-21T15:03:00.003+01:002008-02-21T15:07:20.258+01:00Llista de pífies traduïdesAl blog de les <a href="http://llistesllestes.blogspot.com">Llistes llestes </a>acabo de posar-hi la <a href="http://llistesllestes.blogspot.com/2008/02/vuelis-traducirme.html">Llista de Pífies Traduïdes</a>. És un compendi de pífies fetes pels traductors en línia, que quan els fas passar del català al castellà, de vegades fan lliure interpretació i els resultats són...<br />Millor que ho comproveu personalment.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-1993437378498214932008-01-29T00:19:00.000+01:002008-12-11T06:53:54.915+01:00Relat a vuit mans<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVm8zqbhMd8-Vn323-MKBZffRNGf4nEYnYL9C-4bBs2QRmMFh0ilJ9pvWXlpt_rjP8gQQg2_kPo4-YJWbiByEWwpEtpmz5a8XnCK8DNCw5n9Ise4aENfN8ah-OiE6iRp0K0ycD/s1600-h/AM31949.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVm8zqbhMd8-Vn323-MKBZffRNGf4nEYnYL9C-4bBs2QRmMFh0ilJ9pvWXlpt_rjP8gQQg2_kPo4-YJWbiByEWwpEtpmz5a8XnCK8DNCw5n9Ise4aENfN8ah-OiE6iRp0K0ycD/s200/AM31949.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5161745110727022914" border="0" /></a><br /><br />Al blog <a href="http://historiesveinals.blogspot.com/">"Històries veïnals"</a> s'hi acaba de publicar el relat "<a href="http://historiesveinals.blogspot.com/2008/01/hv-102008-flod.html">Floïd</a>", un text fet a vuit mans entre bloggaires desconeguts, però que tenim tres coses en comú: visitem sovint el replà del Veí de Dalt, ens agrada escriure per passar l'estona i disfrutem llegint tota mena d'històries.<br />Premi per qui encerti quina és l'escena que ha escrit servidora.Unknownnoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-5126386558161415112008-01-03T12:27:00.001+01:002008-01-03T12:34:03.219+01:00Projecte: 2008<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www1.istockphoto.com/file_thumbview_approve/4332306/2/istockphoto_4332306_new_year_2008.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px;" src="http://www1.istockphoto.com/file_thumbview_approve/4332306/2/istockphoto_4332306_new_year_2008.jpg" border="0" alt="" /></a><br />Comença l'any. Nova era. Nous projectes. Nous usos del temps (ara se'n diu així).<br />I aquest blog compleix dos anys (bi-felicitats!), pobrissó, en un lamentable estat de desnutrició.<br />L'anirem peixant de tant en tant, sempre que els nous usos del temps ens ho permetin. Mentrestant... <br />Feliç 2008!Unknownnoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-59270983239640578672007-11-21T15:36:00.000+01:002008-12-11T06:53:55.054+01:00Víctimes<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc_QzDMnsBPlhMBBwTqWFMYNrkRwoCGuIaf7d8zI0Wa3x0pITQSwmIHF4CqkgLCaHl9F_W_bwXcbmqwma_RSe617MAn4-b9b1-ogGGhFS05CoHJHLXmqtGUrYNE4L7Gg0Qi2St/s1600-h/facewar+copy.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc_QzDMnsBPlhMBBwTqWFMYNrkRwoCGuIaf7d8zI0Wa3x0pITQSwmIHF4CqkgLCaHl9F_W_bwXcbmqwma_RSe617MAn4-b9b1-ogGGhFS05CoHJHLXmqtGUrYNE4L7Gg0Qi2St/s400/facewar+copy.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5135798811997156322" border="0" /></a><br />Tot esperant que les vulguin abandonar temporalment el Serrat i m'agraciïn amb la seva visita, em distrec xafardejant altres blocs, altres webs, altres límits. Mitjançant <a href="http://www.lavanguardia.es/elcuartobit/">"El Cuarto Bit"</a> de La Vanguardia, l'Eva Domínguez m'informa sobre algunes iniciatives de periodisme interactiu que trobo molt atractives. Una d'elles és el gràfic dinàmic que ha creat el <a href="http://www.nytimes.com/">New York Times</a> a la seva web, en què es mostren un per un els retrats personals de tots i cada un dels soldats yanquis morts a l'Irak fins al dia d'avui. El gràfic aconsegueix informar exhaustivament sobre les xifres que vomita aquesta guerra mundialment rebutjada, i alhora dóna una cara més humana a les dades de morts pures i dures (trobareu<a href="http://www.nytimes.com/ref/us/20061228_3000FACES_TAB1.html"> el gràfic aquí</a>).<br />Està veritablement bé. No m'he pogut estar de fer el voyeur una estoneta i conèixer personalment aquells homes que no tornaran a casa. Tots joves i d'aspecte sà i fort... Pots buscar-los per cognoms, poblacions o estats. O també pots conèixer les seves històries personals si actives la pestanya corresponent,. O, si et decantes més per les xifres analítiques, pots entrar a l'anàlisi estadístic de les víctimes de la guerra. Punyent.<br />Veient aquest gràfic tan ben muntat, una mussa ha entrat a casa i m'ha fet volar coloms... i ja m'he imaginat l'interessant que seria crear un gràfic igual que aquest, però basat en unes altres víctimes: les de Renfe. Serviria per posar cara als damnificats, no d'una guerra, però sí d'un drama quotidià que no fa pinta d'arreglar-se pas amb dos cops de talonari mal donats. No voldria donar idees, però quedaria la mar de mono si els <span style="font-style: italic;">caretos </span>fossin de totes i cada una de les persones perjudicades per aquesta calamitat ferroviària. També les podríem classificar per població d'origen, per noms, i fins i tot per minuts de feina o de temps lliure perduts.<br />Punyent, també.Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-69299150165212775342007-11-05T15:42:00.000+01:002007-11-05T16:02:40.835+01:00La cara<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.lacoctelera.com/myfiles/almenara/miedo.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 240px; height: 177px;" src="http://www.lacoctelera.com/myfiles/almenara/miedo.jpg" alt="" border="0" /></a><span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 0, 0);font-size:180%;" >E</span>l destí va voler que les nostres mirades es creuessin la nit de l’1 de novembre. En Quim i jo tornàvem de passar uns dies a la muntanya. Era de nit i anàvem en cotxe per l’autopista, tot escoltant distretament la informació del trànsit per la ràdio. Avorrida, jo em distreia calculant la suma de les xifres de les matrícules de tots els vehicles que avançàvem. Va ser aleshores quan em va cridar l’atenció aquell Mercedes negre antiquat que circulava uns quants metres davant nostre.<br /><br />Anava pel carril del mig a una velocitat escandalosament lenta. Quan el vam encalçar, en Quim va posar l’intermitent i es va situar al carril de l’esquerra per avançar-lo. El Mercedes circulava tan a poc a poc, que no va costar gens situar-nos a la seva alçada. Va ser aleshores, en aquell breu instant que els dos cotxes van córrer en paral·lel, que la curiositat em va fer a mirar a través de la finestra per veure quina cara feia aquell conductor tan lamentable… Va ser la pitjor decisió que hagi pres mai.<br /><br />No puc recordar amb exactitud quants segons va durar aquell instant. Només sé que la sang se’m va glaçar i que el cor em va fer un bot quan aquells no-ulls em van mirar. El conductor era un home sense rostre. No hi havia cap expressió en aquella forma rodona i terrorífica que, encara no sé com, em va mirar.<br /><br />En Quim va accelerar i ben aviat vam deixar enrere el Mercedes, però jo sabia que l’home sense cara seguia fixant la seva mirada vàcua en el nostre cotxe fins que la distància li ho va fer impossible. Durant tota aquella estona eterna, vaig notar els seus no-ulls clavats en mi i en el nostre Peugeot.<br /><br />Una por pètria em va impedir explicar-li res al Quim en aquell moment. Estava tan terroritzada que no vaig poder articular paraula, així que, quan vam arribar a casa, vaig decidir deixar-ho per l’endemà. Però l’endemà em vaig llevar igual com me n’havia anat a dormir: amb les mans tremoloses i l’estómac encongit. Així em llevo cada dia des d’aquell 1 de novembre.<br /><br />Precisament avui fa un any d’aquell encontre. En aquest temps tot ha canviat, la meva vida és una altra. La por domina els meus dies. Si veig un cotxe negre, una tensió insuportable m’enravena. I si és un Mercedes, em poso a xisclar com una boja. En Quim em mira amb por, i la distància que ens allunya és cada dia més gran. Noto, darrere la seva mirada atemorida, que m’estic desdibuixant per moments.<br /><br />Ja és de nit. Necessito sortir. He d’agafar el Peugeot negre i conduir, conduir, conduir... Potser retrobaré aquell rostre sense rostre a la mateixa autopista. O potser trobaré algun curiós que, estranyat per la meva lamentable manera de conduir, gosi mirar-me a través de la finestra i creui la seva mirada amb els meus ulls esborrats.<br />_________________________________________________<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 153, 0); font-style: italic;">Avís marinetix: tot és ficció. En Quim, el No-rostre, el Peugeot i el Mercedes. A més, jo condueixo de meravella. ;-)</span>Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-43498334725150949022007-10-25T15:26:00.000+02:002007-10-25T16:03:38.857+02:00Vides esborrades<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.callao.org/informes/ingleses/imagenes/tumbas_cem_bri2.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px;" src="http://www.callao.org/informes/ingleses/imagenes/tumbas_cem_bri2.jpg" alt="" border="0" /></a>No sóc molt procliu a llegir biografies, memòries ni autobiografies, pel poc que contenen de ficció, d'imaginació i de fantasia. Però algú molt estimat em va regalar <span style="font-style: italic;">Petites memòries</span>, de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Saramago">José Saramago</a> (1922), i no m'he pogut estar de llegir els records d'infància del Premi Nobel portuguès.<br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">Petites memòries</span> no és que sigui un llibre excessivament recomanable, ja que és un relat de vivències molt personals, fonamentat en els records borrosos que ara, en la vellesa, encara li vénen a la memòria a Saramago. De fet, estan relatats amb desordre -no sé si exprés- i el mateix autor confessa ignorar si són records reals o records inventats, fruit de la pàtina de fantasia que els anys han anat posant en la recreació d'aquells fets d'infantesa.<br />Amb tot, em quedo amb el final, quan Saramago parla de la mort molt prematura de José Dinis, un cosinet amb qui ell se solia barallar dia sí dia també quan eren petits.<br /><blockquote>"En José Dinis va venir i se'n va anar, van plorar-lo unes quantes llàgrimes quan va ser el moment, però el fet és que no et pots passar la vida plorant els morts. Vull creure que avui ningú recordaria en José Dinis si aquestes pàgines no s'haguessin escrit."<br /></blockquote>D'una banda, destaca l'orgull de Saramago en sentir-se l'artífex que, de cop i volta, centenars o milers de lectors hauran tingut constància de l'existència d'una personeta totalment anònima que va morir cap als anys 30.<br /><br />Però el més impactant és la reflexió que hi ha darrere: en aquest món hi ha milers de personetes com José Dinis, que neixen, viuen es moren i s'obliden. Personetes anònimes amb vides més o menys interessants, però importants per a tots aquells que l'estimaven. Gent que potser no haurà construït magnífics gratacels, pintat obres abstractes que ningú no entén, ni escrit grans tractats de filosofia metafísica. Simplement, hauran deixat un petit granet de sorra en<br />aquest món, i ara d'ells només en queda una làpida, o un test mortuori, o unes cendres escampades pel vent. Com a molt.<br /><br />De vegades, pretenent deixar grans obres per la posteritat, hi ha qui s'oblida de viure el dia a dia. I aquí és on la caguem. Amb tot el meu respecte i admiració vers els genis creadors i les grans ments pensants d'arreu del món, des d'aquí faig un brindis per tots aquells morts anònims que han viscut la vida amb intensitat, disfrutant-la i estimant-la.<br /><br /><span style="font-size:85%;"><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">(M'està posseint l'esperit de Tots Sants?)</span></span>Unknownnoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-77754361316122055842007-10-17T15:35:00.001+02:002007-10-17T16:07:39.709+02:00La mala educació<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.policia.es/cged/imagenes/reverso.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px;" src="http://www.policia.es/cged/imagenes/reverso.jpg" alt="" border="0" /></a>Que n'arriba a ser, de patètic, que el que més hagi transcendit d'un debat sobre alta política espanyola hagi estat la discussió sobre el nom d'un dels entrevistats.<br />El moment en què un personatge del públic, originari de Castella-Lleó, va anomenar<span style="font-style: italic;"> Don José Luis</span> al vicepresident de la Generalitat de Catalunya va ser el punt culminant del <span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Tengo una pregunta para usted</span>, de TVE.<br />El programa va ser llarg, però molt entretingut. Els polítics van donar la talla posant-se cara a cara amb els seus interlocutors, i es van dir coses ben interessants al llarg de les desenes de preguntes que van fer els membres del públic. Però el frec a frec sobre un aspecte tan bàsic com el nom d'algú tan conegut com Carod-Rovira és el que més ha destacat avui la premsa.<br />Deu ser que la política cada vegada serà més això: el senyor Josep-Lluís guanyarà o perdrà més electors per la manera com va afrontar aquesta discussió nímia, que no pas per les seves opinions i ideologies. A l'igual que els 80 cèntims del cafè de Zapatero.<br />Altra cosa que, al meu parer, porta cua, és la mala educació amb que la jubilada de cabell ros oxigenat i l'estudiant castellano-lleonès van mostrar en dirigir-se d'aquella manera al vicepresident català. Estudiant la seva imatge, només hi sé veure la mirada de l'anticatalanisme integral i de l'odi cec.<br />Bé, com que no està bé parlar d'algú a les seves esquenes, poso el vídeo aquí per si algú se l'havia perdut.<br /><br /><br /><object height="350" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/aLYzIZvRrr8"><param name="wmode" value="transparent"><embed src="http://www.youtube.com/v/aLYzIZvRrr8" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="350" width="425"></embed></object><br /><br />(Si voleu veure l'entrevista sencera, entreu a <a href="http://www.youtube.com/watch?v=F7Vz6GZJJOg">aquest vídeo del Youtube</a>)Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-6845819837824240542007-10-08T22:28:00.001+02:002007-10-08T23:28:44.495+02:00Justa la fusta<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://psychevanhetfolk.homestead.com/files/sarasvati_sitar___baby_sitar.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px;" src="http://psychevanhetfolk.homestead.com/files/sarasvati_sitar___baby_sitar.jpg" alt="" border="0" /></a>Està escrit als designis de la Humanitat que, quan et recomanen amb insistència un llibre o una pel·lícula, l'obra en qüestió t'acaba decepcionant. En podria fer una llista molt extensa, de novel·les i de <span style="font-style: italic;">films </span>que m'han deixat indiferent o, el que és pitjor, m'han fet sentir que perdia el temps.<br /><br />Doncs bé: acabo de liquidar les 300 pàgines de <span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Tòquio blues</span> (<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Haruki_Murakami#Bibliograf.C3.ADa_sobre_Murakami">Haruki Murakami</a>), i ja puc assegurar que ha sigut un part difícil. M'ha costat molt, acabar-lo. He hagut de fer un esforç tan important, que al final crec que he agafat la síndrome d'Estocolm i <span style="font-style: italic;">hasta </span>li he agafat carinyo. De fet, pensava jo, si me l'han recomanat tan encaridament, serà per alguna cosa.<br /><br />Doncs no l'he trobat, la cosa. Només en podria extreure dues coses positives:<br /><br />1) He conegut "<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Norwegian_Wood_%28This_Bird_Has_Flown%29">Norwegian wood</a>", la cançó dels <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/The_Beatles">Beatles </a>(1965) que apareix com a banda sonora de la novel·la en repetidíssimes ocasions, i m'ha sorprès descobrir-hi un cert aire japonès, o si més no oriental, gràcies als seus característics acords de <a href="http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0155891">sitar</a>. Aquí la teniu:<br /><br /><object classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,29,0" height="75" width="366"><param name="movie" value="http://www.goear.com/files/localautoplayer.swf"><param name="FlashVars" value="file=449b4a9"><param name="quality" value="high"><embed src="http://www.goear.com/files/localplayer.swf" flashvars="file=449b4a9" quality="high" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" height="75" width="366"></embed></object><br /><br />2) He trobat una perla de frase. Una sentència definitiva, amagada a la pàgina 39:<br /><blockquote>"No és que no em refiï de la literatura contemporània. L'únic és que no vull perdre un temps valuós llegint coses que no hagin rebut el bautisme del temps. La vida és curta".<br /></blockquote>Doncs això dic jo. Justa la fusta! Aquesta frase ara mateix va a missa. Al senyor Murakami, amb tots els respectes, li diria que no puc perdre el temps amb la seva literatura contemporània japonesa, i em remeto a les <a href="http://marinetix.blogspot.com/2007/09/s-un-clssic.html">recomanacions de llibres clàssics que alguns de vosaltres em vau fer fa un parell d'articles.</a><br />Aquestes seran les meves lectures de capçalera dels pròxims mesos. Per tant, si se us n'ocorren més, no dubteu a compartir-les amb un comentari... Obrim la porta als clàssics, que vénen amb garantia!Unknownnoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-3625895320978016302007-10-01T22:06:00.002+02:002007-10-01T23:02:26.698+02:00Poma podrida<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/thumb/e/e5/Magritte_TheSonOfMan.jpg/300px-Magritte_TheSonOfMan.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px;" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/thumb/e/e5/Magritte_TheSonOfMan.jpg/300px-Magritte_TheSonOfMan.jpg" alt="" border="0" /></a><br />Està trigant massa i em començo a posar nerviós. Però m'he d'estar quiet com una estaca. No m'he de moure, no m'he de moure, no m'he de moure... Aguanta, Pendleton, aguanta com un senyor, com el que ets. No perdis els nervis, tranquil, Pendleton, tranquil... Ben aviat tornaràs a ser casa prenent el te amb la Katheryn.<br />Veig que s'està prenent el seu temps, el molt cabró. Em suen les mans. Tinc l'esquena xopa. Desitjo que no em vegi ningú. Per sort, a darrere només hi tinc el mar i a davant només hi tinc aquest idiota. Però si triga gaire estona més a disparar, començaré a tremolar i la cagaré. No m'he de moure. Tranquil, Pendleton, tranquil.<br />Per fi aixeca l'arc. Aquest somriure mofeta és de bufetada. Ara mateix l'escanyaria. Però no em puc moure. Si em moc, la dinyo. Maleït el dia que se'm va ocórrer acceptar una aposta d'aquest carronyaire. Em maleeixo a mi mateix i aquest país de perdició on m'han enviat. Odio aquesta terra de bojos, trilers i viciosos. Mecago en el puto dia que el Primer Ministre em va destinar aquí.<br />Però calla, Pendleton, ara ja és massa tard. Ja l'has cagat, i ben cagada. Has trencat les regles, i ara ho estàs pagant. Adéu a la carrera diplomàtica. Adéu als gloriosos sopars a l'Ambaixada. Adéu a la vida regalada.Tot acaba aquí per tu i la Katheryn. Tot acaba amb aquesta ridícula escena, palplantat al mig del port, esperant que una hiena dispari una fletxa i parteixi en dos la poma que aguantes sobre el cap.<br />Déu del cel, estan venint els curiosos... Es deuen pensar que és una broma, o que estem fent una pel·lícula. Oh, Déu meu! Això ha estat un flaix? M'estan fent fotos? Déu meu, déu meu, és el final! Això serà un escàndol, un escàndol, un escàndol! Ja m'està apuntant amb la fletxa! M'estic orinant a sobre. Me cago en la Santa Mare Església! Que algú m'ajudi, que algú m'ajudi... No!<br /><br />La poma, podrida, cau a terra.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 153, 0); font-style: italic;">_____________________<br /><br />Nota marinetix: aquest text és la meva quarta participació al repte de </span><a style="font-weight: bold; color: rgb(0, 153, 0); font-style: italic;" href="http://relatsconjunts.blogspot.com/">Relats Conjunts</a><span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 153, 0);"><span style="font-style: italic;">. El quadre és "The son of man", de René Magritte (1964).</span></span><span style="color: rgb(128, 128, 128); font-size: 85%;"></span>Unknownnoreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-79538198647828197182007-09-25T22:17:00.000+02:002007-09-25T23:14:47.981+02:00És un clàssic<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://museoprado.mcu.es/msite_quijote/img/cuadro01.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px;" src="http://museoprado.mcu.es/msite_quijote/img/cuadro01.jpg" alt="" border="0" /></a><br />Llegir els clàssics és una d’aquelles<span style=""> </span>coses que formen part de la meva interminable <b style=""><i style="">Llista de coses pendents de fer quan tingui temps de fer moltes coses </i></b>(aquesta no la publico a les <a href="http://llistesllestes.blogspot.com/">Llistes Llestes</a>, perquè no tot pot ser de domini públic... ;-)<o:p><br /></o:p> <p class="MsoNormal">Sovint, en el moment més impensat, em vénen a la memòria els títols i els noms dels autors que, per vergonya meva, encara desconec i que, per tant, urgeix conèixer. Són autors que inexcusablement hauria de llegir de forma immediata i sense dilacions, si em vull considerar a mi mateixa una lectora amb una base clàssica sòlida i ben fonamentada.<span style=""> </span><br /></p><p class="MsoNormal">Doncs bé: si en el precís moment que recordo un títol clàssic no corro a apuntar-me'l immediatament, l'oblido en un tres i no res. I aquella obra queda condemnada a continuar formant part, per temps indefinit, de la llista d’obres mítiques de la literatura universal que he de llegir algun dia amb carácter d’urgència. </p>De tant en tant, però, si tinc la sort de recordar-me de títols clàssics en ple passeig tafaner per una llibreria, aprofito l’empenta i, en comptes d’anotar l'obra en qüestió en un paper que invariablement perdré, el demano al llibreter. Sovint, les edicions que tenen en stock són baratotes i moltes vegades en castellà. És el que m’ha passat amb la meva penúltima adquisició: <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/El_retrato_de_Dorian_Gray_%28novela%29"><span style="font-style: italic;">“El retrato de Dorian Gray”</span></a>, d’<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Oscar_Wilde">Oscar Wilde</a>. <p class="MsoNormal"><o:p></o:p>De Wilde en conexia ja l’estil i la gràcia, per mitjà de <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/The_Importance_of_Being_Earnest"><span style="font-style: italic;">The importance of being Earnest</span></a> o la deliciosa <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/El_fantasma_de_Canterville"><span style="font-style: italic;">El fantasma de Canterville</span></a>, que tant em va fer riure en la meva infància. Però amb <span style="font-style: italic;">El retrato...</span> m’he quedat meravellada amb la intel·ligència desbordant que emana de la seva ploma.<br /></p> <p class="MsoNormal">Tot seguit <span style=""> </span>voldria recollir unes quantes perles que perfectament podrien formar part d’aquells recorrents reculls de cites i aforismes d'intel·lectuals i famosos de la Història de la Humanitat. La major part d’aquestes reflexions són sobre la joventut, la vellesa i la bellesa. I surten del personatge de Lord Henry, un noble aristòcrata provocador i hedonista, que se significa com l’alter ego de Wilde. En recullo un grapat:</p><ul><blockquote><li>“Para volver a ser joven no tiene uno más que repetir sus locuras.”<o:p><br /></o:p></li><li>“¡La fidelidad! Algún día la analizaré. La pasión de la propiedad se halla en ella. Hay muchas cosas que abandonaríamos si no temiéramos que otros pudiesen recogerlas”.<o:p></o:p><br /></li><li>“Existe una voluptuosidad en hacerse reproches. Cuando nos censuramos, sentimos que ningún otro tiene derecho a hacerlo. Es la confesión, y no el sacerdote, quien nos da la absolución”.<o:p><br /></o:p></li><li>“Para recobrar mi juventud lo haría todo en el mundo, excepto ejercicio, levantarme temprano o ser respetable”.<o:p><br /></o:p></li><li>“La tragedia de la vejez no consiste en ser viejo, sino en haber sido joven”</li></blockquote></ul> <p class="MsoNormal"><span style="">Ah, els clàssics. Està prou clar que hem de trobar més temps per a ells. Però ara mateix no me’n ve cap més al cap. Ja hi tornem a ser: se m'han tornat a escapar! Necessito ajuda per fer una selecció de les novel·les clàssiques de capçalera. <span style="font-style: italic;">Aviam</span>, digueu: per 25 ptes. cada una, obres de la literatura clàssica universal de lectura imprescindible i apassionant. 1, 2, 3!<br /><br /><br /><span style="color: rgb(0, 153, 0); font-weight: bold; font-style: italic;">Gràcies per ajudar-me amb la llista! Si la cosa creix, la posaré al blog de les Llistes llestes (aquesta sí :)</span><br /></span></p>Unknownnoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-27930298553753984942007-09-17T22:02:00.000+02:002007-09-17T22:30:57.985+02:00Apa, tiaLlista de coses impossibles de fer per una persona greument afectada per la síndrome post-vacacional:<br /><ul><li>Treballar amb concentració absoluta des del minut zero.</li><li>Agafar el ritme quotidià d'un dia per l'altre.</li><li>Espantar l'apatia amb un somriure d'orella a orella.<br /></li><li>Prendre's amb humor les piles de feina acumulada durant l'absència laboral.<br /></li><li>Recordar sense plorar de nostàlgia què estava fent un mes enrere.</li><li>Preguntar-se que està fent una persona com ella en un lloc com aquest.</li><li>Reprendre amb celeritat totes les rutines, aficions i hàbits que una havia adquirit, i els que s'havia autoimposat al llarg dels últims 11 mesos.</li><li>Escoltar massa vegades <span id="vidDescBegin"><span style="font-style: italic;">The Blower's Daughter</span>, de <a href="http://www.damienrice.com/">Damien Rice</a> (BSO de "<a href="http://www.sonypictures.com/homevideo/closer/index.html">Closer</a>")</span></li></ul><span id="vidDescBegin"><br /><br />(Però no me'n sé estar d'escoltar-la una última vegada: és addictiva!)<br /><br /><object height="350" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/e2izKHG33o4"><param name="wmode" value="transparent"><embed src="http://www.youtube.com/v/e2izKHG33o4" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="350" width="425"></embed></object><br /><br />Així doncs, Damien Rice marca el tret de sortida de la nova temporada.<br />Adéu, apatia!<br />Marinetix Reloaded.<br /><br /><br /></span>Unknownnoreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-29236782263141803492007-07-29T12:37:00.000+02:002007-07-29T13:18:11.066+02:00Bons propòsitsQuè n'esperem, de les vacances?<br />Estem tot l'any somiant que arribi aquest moment i, quan arriba, les expectatives són tan grans, que sovint ens frustrem quan s'ha acabat l'estiu i ens adonem que no hem fet ni la meitat del que ens havíem proposat.<br />Lluny de posar-me a filosofar sobre el veritable sentit de la vida humana, el que voldria fer ara és una llista de bons propòsits estivals centrats únicament en la lectura. Sóc realista i m'emporto pocs llibres, perquè a diferència del que passa a molta gent, per mi l'estiu és l'època de l'any que tinc menys temps per llegir.<br />Així doncs, aquest estiu voldria llegir:<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.maloweb.net/lallibreria/images/goliarda_sapienza.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 131px; height: 187px;" src="http://www.maloweb.net/lallibreria/images/goliarda_sapienza.jpg" alt="" border="0" /></a> <span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0); font-style: italic;">L'art de viure</span><span style="font-weight: bold;">, de Goliarda Sapienza</span> --> L'estic llegint, i vaig per la meitat de les 600 pàgines. Em va cridar l'atenció el nom de l'autora (amb aquest nom, per força havia d'haver escrit quelcom interessant...) i també la fotografia de la coberta. Aquest retrat diu tantes coses! La cicatriu del front, la mirada sàvia i viscuda, el somriure <span style="font-style: italic;">monalísic</span>, els dits de fumadora crònica...<br />Doncs bé, crec que l'he encertat de ple. És una novel·la que enganxa, especialment les 200 primeres pàgines. Està escrita amb les entranyes i és escandalosa, escabrosa, dramàtica i visceral. Dins hi estic trobant de tot: drama, teatre, poesia, intriga, erotisme, política, història, romanços... Té molts errors, moltíssims: però la intensitat de la història te'ls fa perdonar sense cap problema. Un encert, vaja.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.ciutatoci.com/literatura/images/i06/pamies_r300.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 124px; height: 197px;" src="http://www.ciutatoci.com/literatura/images/i06/pamies_r300.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><span style="font-weight: bold;"><span style="font-style: italic; color: rgb(255, 102, 0);">Si menges una llimona sense fer ganyotes,</span> de Sergi Pàmies </span>--> Em fa molta mandra llegir Pàmies, i encara més llegir contes. Em ve de gust novel·la, novel·la i novel·la. Però no puc suportar saber que tot el món ha llegit aquest llibre menys jo. O sigui que ja l'he comprat i ja el tinc a la maleta. La part positiva és que és petitíssim i no pesa. La part negativa és que tot el que he llegit de Pàmies ja ho he oblidat. Per tant, no m'agrada. No em cala fons.<br /><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);"><span style="font-style: italic;">Yes, minister</span>, de la BBC</span> --> El llibre en versió original de <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Yes_Minister">la genial sèrie televisiva</a> que va triomfar cap allà als anys 80. Me l'emporto per refrescar l'anglès i per riure una estona (si és que entenc les bromes...)<br /><br />Quan torni, podré repassar aquest escrit i comprovar si he assolit els meus propòsits. Si fos així, el meu estiu lectiu haurà estat un èxit total. I si no, qui dia passa any empeny!<br />Un any més, marxo de vacances preguntant-me si sabré estar sense pensar en aquest blog i en tots els que acostumo a visitar. Segurament la desconnexió serà positiva. Però ara mateix, em fa peneta deixar quatre setmanes sense regar les meves plantes ni el meu petit raconet on-line.<br />Vaja, que no me'n sé avenir. Però sobreviurem!<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Bones vacances a tothom!</span>Unknownnoreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-71903181937406708732007-07-23T00:00:00.001+02:002007-07-24T23:13:30.203+02:00Posar portes al campServeixi aquest modest article per solidaritzar-me amb els professionals de la revista<span style="font-style: italic;"> El Jueves</span>, la web de la qual ha estat tancada pel mateix tanoca que va ordenar el segrest de l'últim número de la publicació satírica.<br />Serveixi a la vegada aquest modest article per posar un granet més de sorra en la difusió d'una portada que, gràcies a l'anacronisme estúpid del jutge, deu estar fent molt mal no només a la Monarquia borbònica, sinó a la imatge de tot Espanya arreu del món:<br />Espanya, un país on se censuren revistes satíriques.<br />Espanya, un país on se segresten publicacions.<br />Espanya, un país on els poders s'informen a través del <span style="font-style: italic;">Tomate </span>i ignoren l'immensa capacitat de propagació viral de la informació que té Internet.<br />Un país on es tanquen webs quan la informació que oferien ja corre per totes bandes.<br />Corri, doncs, també pel meu blog.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.arfues.net/weblog/desvan/eljueves.png"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px;" src="http://www.arfues.net/weblog/desvan/eljueves.png" alt="" border="0" /></a><br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);">Nota:</span><br />Veig que han tret algunes portes al camp. Comprovo que<a href="http://www.eljueves.es/"> la web d'El Jueves</a> torna a estar operativa, malgrat que han passat per l'adreçador i han retirat la portada de l'escàndol. Però veig que ja tenen la resposta a l'ofensa del Del Olmo.<br />Aquí la teniu.<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.eljueves.es/revista/imagenes/portadas/1574.png"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px;" src="http://www.eljueves.es/revista/imagenes/portadas/1574.png" alt="" border="0" /></a><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.eljueves.es/index_files/1574.png"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px;" src="http://www.eljueves.es/index_files/1574.png" alt="" border="0" /></a><br /><br />Endavant amb <span style="font-style: italic;">El Jueves</span>, i a riure que són 2 dies!Unknownnoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-86100428298487440022007-07-11T15:34:00.000+02:002008-12-11T06:53:55.230+01:00Negra nit<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaWKfEd2Mpw0u_6D6tKqoQXAaMoyQgFayiZz6MnsBd-h7wRbn-wWBzIPDJ7nzKrkfi9fXZ_QlUAeLamzWuniikyllJRT8vv9xt-ulPgob3SoeTt-0DvYq-RwgHUchHh2OqerHWyA/s400/m414-Chat+Noir+bp.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 400px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiaWKfEd2Mpw0u_6D6tKqoQXAaMoyQgFayiZz6MnsBd-h7wRbn-wWBzIPDJ7nzKrkfi9fXZ_QlUAeLamzWuniikyllJRT8vv9xt-ulPgob3SoeTt-0DvYq-RwgHUchHh2OqerHWyA/s400/m414-Chat+Noir+bp.jpg" alt="" border="0" /></a><br />Sense voler-ho, es mossega una ungla. Quan se n'adona del que ha fet, és massa tard: la manicura ja està malmesa. Es maleeix a si mateixa, però no deixa de mirar fixament cap al pati de butaques. És darrere el teló, en un lateral del <span style="font-style: italic;">backstage.</span> Observa per una escletxa de la cortina - discreta però tensa- les fileres de gent que, de mica en mica, van prenent possessió dels seus seients disposats a veure-la triomfar com a primera actriu de la companyia.<br /><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">"Vindrà?"</span><br /><br />La incertesa se li fa insuportable, però la pressió que la corrou per dintre és a penes perceptible de cos cap enfora. Es manté elegant i sublim com de costum, i no es permet el luxe d'abaixar la guàrdia ni per un instant. Per dins, un pou de nervis. Per fora, una bellesa calmada que irradia una elegància natural indescriptible, quasi perfecta.<br /><br />Les maquilladores se li arremolinen al voltant per fer-li els últims retocs a aquella caracterització tan afavoridora: li estrenyen les barnilles de la cotilla, li retoquen el recollit dels cabells, li aclofen els enagos, li fixen les pestanyes postisses... Però Sabina Black es manté impassible davant d'aquella invasió de les tècniques d'imatge. Ni parpelleja.<br /><br />Aparenta calma i supèrbia, però té l'os de l'esquena encarcarat i li dol l'abdomen de tant apretar l'estómac. Per alleugerir la tensió decideix canviar el punt d'observació i, sinuosament, a poc a poc, travessa l'escenari per darrere del teló. Camina amb parsimònia, remenant amb una cadència hiptònica els malucs perfectes. Arriba a l'altre lateral i, discretament, aparta un xic la cortina.<br /><br /><span style="font-weight: bold; font-style: italic;">"Des d'aquí potser sí que el veuré"</span><br /><br />Els seus ulls felins recorren el pati de butaques amb furiosa parsimònia. A baix no hi és. Aixeca la vista cap a les llotges i les repassa amb mirada inquisidora i penetrant. D'una punta a l'altra. Res. Des dels camerinos li arriba l'agitació prèvia a l'inici de l'obra. El regidor li xiuxiueja a cau d'orella que falten deu segons per començar. Ella l'ignora superbament. Ara ja n'està segura.<br /><br /><span style="font-style: italic; font-weight: bold;">Rodolphe no ha vingut.</span><br /><br />Quan s'apaguen tots els llums del teatre, la xerrera del públic queda estripada de sobte per un increïble esgarip felí. Un silenci de gel ocupa tota la sala.<br />Darrere el teló, algú d'atrezzo s'adona que la cortina està esgarrapada, amb nou ungles perfectament marcades en la tela esquinçada.<br /><br />La Sabina Black s'ha esmunyit del teatre en silenci, per la porta del darrere. S'està llepant les ferides per les teulades de la ciutat.<br /><br /><br />__________<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 153, 0); font-style: italic;">Nota marinetix: aquest text és la meva tercera participació al repte de </span><a style="font-weight: bold; color: rgb(0, 153, 0); font-style: italic;" href="http://relatsconjunts.blogspot.com/">Relats Conjunts</a><span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 153, 0);"><span style="font-style: italic;">. El quadre és "Tournée du chat noir", de Théophile Steinlen (1896)</span></span><span style="color: rgb(128, 128, 128);font-size:85%;" ></span>Unknownnoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-51934774306526732852007-07-10T23:03:00.000+02:002007-07-10T23:17:33.618+02:00Llista de paraules grimoses<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.mgc.es/images/motius/avia_fent_mitja_jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 76px; height: 115px;" src="http://www.mgc.es/images/motius/avia_fent_mitja_jpg" alt="" border="0" /></a><br />Últimament tenia oblidat el blog de les llistes, però conversant amb una amiga se'm va ocórrer tema per a una nova llista de paraules. En aquest cas, paraules grimoses. <a href="http://llistesllestes.blogspot.com/2007/07/paraules-que-fan-grima.html">La trobareu al </a><a href="http://llistesllestes.blogspot.com/2007/07/paraules-que-fan-grima.html">blog de les Llistes Llestes</a>, i està oberta a la participació de tothom.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-62253608446478693892007-07-04T14:58:00.001+02:002008-12-11T06:53:55.399+01:00Fi de l'escapada<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipFx9ca7Pi9wqbDIcegB4Su_muXsuBU-uAwrVs4gDTQiXunhvSzd36i9Nq7yE2GC2FrdAsd027j52C2mN0khKx8aWvDf2hDUY1ZqK0daG3ZbBxhIlJqL9rZu9tQYjL8Q0zGda7/s1600-h/IMG_0603.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipFx9ca7Pi9wqbDIcegB4Su_muXsuBU-uAwrVs4gDTQiXunhvSzd36i9Nq7yE2GC2FrdAsd027j52C2mN0khKx8aWvDf2hDUY1ZqK0daG3ZbBxhIlJqL9rZu9tQYjL8Q0zGda7/s400/IMG_0603.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5083326039151786274" border="0" /></a><br />S'han acabat les minivacancetes de juny. Un any més, m'he columpiat 10 dies fora de temporada, perduda a T de Tranquil·litat, fent horari infantil i vivint a l'aire lliure i a pet d'ona, com diuen al Maresme...<br />Torno descansada i amb la bateria recarregada. Costa un xic tornar a agafar el ritme, però quan recordo que d'aquí a 3 setmanes vénen les Vacances Grosses, se'm treuen totes les mandres.<br />Aquestes desconnexions haurien d'anar prescrites pel metge.Unknownnoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-49540311813722911632007-06-20T15:44:00.000+02:002007-06-20T23:15:14.448+02:00Jardí infinit<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.salud.gob.mx/unidades/pediatria/residentes/Imagenes/miro-garden.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px;" src="http://www.salud.gob.mx/unidades/pediatria/residentes/Imagenes/miro-garden.jpg" alt="" border="0" /></a><br /><span style="font-style: italic; color: rgb(0, 153, 0);font-size:85%;" ><br /><br /><object classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,29,0" height="75" width="366"><param name="movie" value="http://www.goear.com/files/localautoplayer.swf"><param name="FlashVars" value="file=79d4758"><param name="quality" value="high"><embed src="http://www.goear.com/files/localplayer.swf" flashvars="file=79d4758" quality="high" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" height="75" width="366"></embed></object><br />(Suggeriment marinetix: llegiu-ho amb la música de fons)<br /><br /><br /></span>No res. Silenci. Negror.<br />Un cri-cri-cri inaudible trenca la nit. Neix la vida, petita i menuda, en un racó del no-res. Una partícula s'ajunta amb una altra, i formen una bonica família de partícules ben avingudes. El capgros es descobreix la cua amb alegria, els bacteris s'organitzen, els microcosmos s'arremolinen i es donen les mans. Tot puja, tot creix, t0t esclata. Els colors s'inventen a si mateixos. Es barregen els uns amb els altres i engrandeixen la paleta cromàtica de la vida. Plantes, bitxos, animals, éssers únics que es cerquen els uns als altres per jugar enmig del caos. En la caòtica perfecció del gènesi, tot és nou, tot és possible. S'assoleix la plenitud. I, al nucli de tot, es va fent gran l'Ocellot.<br /><br />L'Ocellot que regirà l'Ordre.<br />L'Ocellot que adreçarà el que es torci del camí.<br />L'Ocellot que, amb ull inflexible, observarà tots els éssers del nou univers.<br />L'Ocellot que jutjarà totes i cada una de les seves accions.<br /><br />Els sons de la vida es calmaran. Els jocs estrenaran regles i normes. El caos s'ordenarà i es perfilaran les ombres que separaran uns colors dels altres. Tot es regirà per l'ordre imposat per l'Ocellot... I la llum del sol decaurà.<br />De mica en mica, l'Ocellot perdrà força i es pansirà, per acabar morint, petitó i arrugat, allà on va néixer: al no res. Tota la vida es marcirà i es fondrà en un solo de violí que, a poc a poc, a poc a poc, s'anirà fent inaudible.<br />La vida mor. S'acaba el cicle.<br />Cri-cri-cri.<br /><br /><br />__________<br /><br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 153, 0); font-style: italic;">Nota marinetix: aquest text és la meva segona participació al repte de </span><a style="font-weight: bold; color: rgb(0, 153, 0); font-style: italic;" href="http://relatsconjunts.blogspot.com/">Relats Conjunts</a><span style="font-weight: bold; color: rgb(0, 153, 0);"><span style="font-style: italic;">. El quadre és "Garden" de Joan Miró.</span><br /></span>Unknownnoreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-13899999301808766372007-06-19T16:38:00.000+02:002008-12-11T06:53:55.511+01:00Postals castisses<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6pzzxtTjRKKThQRFX35BT2jWsiIcLUKUEPxOqvkQPt5iVe395MeRAHKTZWv0UV-uU95o-n_2dUK2iu6SnqNjdu4DSvLPpag-HtG6JWk3mvvLZaMPBMmJEmTsc7yrMFW7ECApu/s1600-h/toro.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6pzzxtTjRKKThQRFX35BT2jWsiIcLUKUEPxOqvkQPt5iVe395MeRAHKTZWv0UV-uU95o-n_2dUK2iu6SnqNjdu4DSvLPpag-HtG6JWk3mvvLZaMPBMmJEmTsc7yrMFW7ECApu/s400/toro.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5077785269585657458" border="0" /></a><br />Fent kilòmetres per carreteres espanyoles, m'han sorprès petits flaixos com aquest: el castís toro d'Osborne, custodiat per imponents molins de vent com sorgits de la Tercera Fase. Si el Quixot aixequés el cap, què hi veuria en aquesta imatge?Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-8927119663976525662007-06-13T15:40:00.000+02:002007-06-13T15:52:54.766+02:00Passió lesbianaFeia temps que una cançó no m'arribava al fons de l'estómac. En hores de cotxe perdudes, fent kilòmetres per carreteres espanyoles, he pogut escoltar música sense pressa i encandilar-me d'una cançó en especial: es diu <span style="font-weight: bold;">"Noches reversibles"</span>, i la lletra -com el títol- és mel.<br />La podeu escoltar aquí: (premeu el trianglet)<br /><br /><object classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,29,0" height="75" width="366"><param name="movie" value="http://www.goear.com/files/localautoplayer.swf"><param name="FlashVars" value="file=fa97cc0"><param name="quality" value="high"><embed src="http://www.goear.com/files/localplayer.swf" flashvars="file=fa97cc0" quality="high" pluginspage="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" height="75" width="366"></embed></object><br /><br />El grup és <a href="http://www.lacoctelera.com/loveoflesbian/">Love of Lesbian</a>. Tot seguit, un pedacet d'una actuació en directe a la Sala Apolo.<br /><object height="350" width="425"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/rL3l231pf7c"><param name="wmode" value="transparent"><embed src="http://www.youtube.com/v/rL3l231pf7c" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" height="350" width="425"></embed></object><br />D'això... Els que hagueu llegit aquest post atrets pel títol sensacional-ista, dir-vos que... benvinguts! ;-PUnknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-7616498419348431832007-06-05T17:17:00.001+02:002007-06-13T23:30:05.534+02:00Sabatasa<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://www.vegueries.com/geografia/images/geografia3.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 374px; height: 295px;" src="http://www.vegueries.com/geografia/images/geografia3.jpg" alt="" border="0" /></a>Passejant per la geografia catalana, m'adono que hi ha nombrosos municipis que acaben amb el sufix -ell. Aquí van els exemples que ara se m'ocorren:<br /><ul><li>Calafell</li><li> El Vendrell</li><li> Martorell</li><li> Sabadell</li><li style="color: rgb(51, 204, 0);">Taradell</li><li><span style="color: rgb(51, 204, 0);">Palafrugell</span> (en verd, aportacions de l'<a href="http://alepsi.blogspot.com/">Alepsi</a>)<br /></li></ul>Com a desconeixedora de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Top%C3%B2nim">toponímia </a>i els seus entrellats, ignoro totalment si la terminació d'aquests topònims té alguna explicació o criteri gramàtic comú. Reformulo la pregunta: Volen dir algu, aquests <span style="font-style: italic;">-ell</span>?<br />És una pregunta de gran interès pel desenvolupament la Humanitat. Resulta que a Catalunya, en ple Segle XXI, hi ha, com a mínim, quatre municipis amb nom sexista. No entenc com pot ser que cap Dirigent Llumenera no hagi intervingut ja en aquesta qüestió tan descaradament incorrecta i hagi canviat aquests topònims tan innacceptables en el nostre món d'alta correcció lingüística, política i moral.<br />Però ara que hi penso... Potser sí que els Llumeneres han fet subtilment la seva feina. I el resultat no és altre que noms de pobles com els de:<br /><ul><li>Martorelles</li><li> Gironella</li><li>Granadella</li><li>Panadella</li><li>...<br /></li></ul>Recordo que fa anys corria la brama que Franco havia volgut ajuntar Sabadell i Terrassa (aleshores Tarrasa) i fer una sola ciutat, que s'anomenés... ¡¡Sabatasa!! De vegades penso que tenim sort que les idees de bomber dels Llumeneres de Torn es quedin simplement en això, en idees. I vull confiar que la idea de canviar els nostres topònims es quedi únicament en una anada de l'olla fictícia d'aquest blog pocasolta.Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-39759757560512683592007-06-05T16:59:00.000+02:002007-06-05T17:13:15.249+02:00Novetat al blogAcabo d'estrenar secció al blog. A la columna de la dreta hi trobareu l'espai <span style="color: rgb(51, 0, 51); font-weight: bold; font-style: italic;">Estic llegint...</span>, de títol prou explícit com perquè ara em posi a descriure'n el contingut. :-)<br />La nova secció és una invitació a tots aquells visitants temeraris que passeu per aquest blog, perquè en cas que estiguéssiu llegint el mateix que jo, deixeu el vostre comentari i la vostra opinió sobre el llibre en qüestió.<br />Estreno la secció amb <a href="http://www.grec.net/llivirt/mp.pgm?F=84378938"><span style="font-style: italic;">El virus de la tristesa</span></a>, de Jordi Cabré. Un regal molt bonic d'una bona amiga, ja que em va aconseguir una dedicatòria personal de l'autor. Com a comentari inicial, i sense haver acabat de llegir-lo, puc dir que la introducció és difícil i es fa una mica pesada, però que a partir de la pàgina 200 la cosa s'anima, i bastant.Unknownnoreply@blogger.com1