20/6/07

Jardí infinit





(Suggeriment marinetix: llegiu-ho amb la música de fons)


No res. Silenci. Negror.
Un cri-cri-cri inaudible trenca la nit. Neix la vida, petita i menuda, en un racó del no-res. Una partícula s'ajunta amb una altra, i formen una bonica família de partícules ben avingudes. El capgros es descobreix la cua amb alegria, els bacteris s'organitzen, els microcosmos s'arremolinen i es donen les mans. Tot puja, tot creix, t0t esclata. Els colors s'inventen a si mateixos. Es barregen els uns amb els altres i engrandeixen la paleta cromàtica de la vida. Plantes, bitxos, animals, éssers únics que es cerquen els uns als altres per jugar enmig del caos. En la caòtica perfecció del gènesi, tot és nou, tot és possible. S'assoleix la plenitud. I, al nucli de tot, es va fent gran l'Ocellot.

L'Ocellot que regirà l'Ordre.
L'Ocellot que adreçarà el que es torci del camí.
L'Ocellot que, amb ull inflexible, observarà tots els éssers del nou univers.
L'Ocellot que jutjarà totes i cada una de les seves accions.

Els sons de la vida es calmaran. Els jocs estrenaran regles i normes. El caos s'ordenarà i es perfilaran les ombres que separaran uns colors dels altres. Tot es regirà per l'ordre imposat per l'Ocellot... I la llum del sol decaurà.
De mica en mica, l'Ocellot perdrà força i es pansirà, per acabar morint, petitó i arrugat, allà on va néixer: al no res. Tota la vida es marcirà i es fondrà en un solo de violí que, a poc a poc, a poc a poc, s'anirà fent inaudible.
La vida mor. S'acaba el cicle.
Cri-cri-cri.


__________

Nota marinetix: aquest text és la meva segona participació al repte de Relats Conjunts. El quadre és "Garden" de Joan Miró.

9 comentaris:

estripanits ha dit...

Eiiii, molt bé eh?, m'ha agradat

Pd40 ha dit...

Què bo! Has creat un univers a partir del quadre. Molt bo!!

barbollaire ha dit...

Fantastic!!
Molt original...
m'ha agradat, molt!

Gracies per compartir-ho!
;¬)*

Mon ha dit...

molt bonic de debo que m'agradat, espero que continuisescribint mes relats conjunts

Marinetix ha dit...

Estripanits,
gràcies! M'alegro molt que a un geni dels relats eròtics li agradi aquesta anada de l'olla :-)

Pd40,
que bé, has interpretat exactament el que volia dir! Gràcies per la visita.

Barbollaire,
encantada de conèixe't... ara tafanejaré el teu blog per conèixe't millor. Gràcies i torna aviat!


Mon,
hola! M'encanta conèixer gent nova via blog... Tot seguit entro a visitar-te. Gràcies!

gege ha dit...

Netix!!! quina por l'Ocellot! el fas morir, però en vindrà un altre... formes diferents, moviments enganyosos, paraules confuses... però allà serà, amb l'únic objectiu de mantenir-se al poder. I què hi podem fer, els capgrossos i la resta?

pd. has començat la Trilogia i no m'has avisat? recorda que el vaig deixar a mitges per llegir-lo plegades! Vaig llegir el primer relat. El reprenc, doncs?

Petons!!

estripanits ha dit...

Ei, t'he linkat... no et fa res, oi?

Petonets estripats!

Anònim ha dit...

...I DE SOBTE ...I DESPRÉS DE TANTS ANYS DE PENSAR QUE ET CONEIXIA, LES TEVES PARAULES M'ARRISSEN LA PELL I M'IMPREGNEN DEL PERFUM I GANES DE VIURE QUE GENEREN ELS TEUS COLORS.
MA
GRADAT MOLT

Anònim ha dit...

Per que no:)