12/3/07

Vergonya


Per què els catalans tenim la reacció infantil de riure'ns dels castellans quan intenten parlar en la nostra llengua? Segons tinc entès, això no passa en altres puestus. Si algú fa l'esforç de parlar en una llengua que li resulta difícil, què es pot fer sinó escoltar-lo i respectar-lo? Per què som així, invariablement?

Últimament ja volia començar a creure que, amb la multiculturalitat, amb el barrija-barreja actual, aquesta tradició ancestral tan nostrada començava a perdre's en el bagul dels records. I quan ja n'estava mig convençuda, a TV3 posen un vídeo de l'Aznar parlant en català. Millor dit, recitant. Concretament, un poema Pere Gimferrer. El vídeo el van emetre al Caçadors de paraules de dilluns 12 de març.
L'insòlit no era que passessin el vídeo (ja ho han fet altres vegades) sinó que l'amanissin amb riallades enllaunades, que sonaven de fons a cada nova paraula emesa pel líder popular.
Vaig sentir vergonya.
Crec que la van cagar estrepitosament.
Però finalment he decidit aplicar el benefici del dubte: potser les riallades artificials no eren causades per la inintel·ligible dicció en català del Bufó de les Azores, sinó més aviat pel ridícul estratosfèric que el candidat Aznar feia en aquells temps, simulant amb dubtoses armes de seducció que adorava la cultura i la llengua catalana, per intentar emportar-se a casa el premi gros: un pacte amb Jordi Pujol que el permetés governar Espanya.
Com han canviat les coses... El que no ha canviat és la vergonya aliena que sento quan veig aquestes pallassades.
Amb perdó pels pallassos.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb tu Netix, hi ha certs catalans, minoria m'atreviria a dir, que noséperquinaestúpidaraó es pensen que aquell q no parla bé el català, ha d'anar demanant perdó, pobret! i aixó si no se'n riuen d'ells descaradament, com dius.
En aquest cas, però, tb crec que el passa és q en veure un gilipolles integral q no serveix ni per mentir, només tens dues opcions: plorar preguntant-te com va poder ser durant anys president de l'estat i (a sobre!) continuar manipulant, o, simplement, riure...

Anònim ha dit...

Deixant de banda el que em produeix aquest home, parli en la llengua que parli, que més que riure seria "grima" directament, estic complementament d'acord en que riure's d'una persona quan fa l'esforç per parlar en una llengua que no és la seva és un acte deplorable i de conseqüències nefastes... Per mostra un botó: Una andalusa va arribar a Catalunya fa molts anys per treballar, com tants altres. Va intentar aprendre el català i començà a parlar-lo tímidament fins que una persona se'n va riure d'ella. Mai més tornà a parlar el català per por a que altres també se'n riguéssin... Trist!

Anònim ha dit...

Dona! En fas un gra massa!! Una cosa és riure's d'algú que intenta parlar català -imperdonable-, que a més em sembla que les darrers polítiques ja han anat en aquesta direcció més pedagògica -com la campanya de la Queta "Parla sense vergonya..."; i l'altra és riure's d'una icona que és el que ha esdevingut l'Ànsar fent veure que sap recitar un poema de Gimferrer. No és que no parlés el català... és que mastegant-lo com ho feia, se n'enreia ell!
Tampoc sap parlar català el Bruce però bé que quan bé s'assegura de pronunciar entenedorament les frases que llança al públic i que li són retornades amb llargues obessions i calfreds arran de pell.

Anònim ha dit...

jua jua jua "obessions"!!!

:))

Salva Piqueras ha dit...

Anem pel món pensant que el nostre humor és el més semblant a l'humor intel·ligent i després riem d'un gag propi dels morancos...
Perquè mira que l'Ànsar (m'ha agradat!) ha fet disertacions en castellà per poder riure a gust!! Calia buscar una cinta on recita versos d'un poeta? A mi, posats a escoltar-lo en un idioma que no és el seu, m'agraden més les frases de collita pròpia com "because, he is my friend!!" que li espetava al Bush...

Anònim ha dit...

no, si ja ho deia! de l'Ansar me'n ric parli en la llengua que parli!!

Anònim ha dit...

Salva, amb els Morancos,poca broma. Son molt bons!!.

Perdoneu-me però jo em pixo de riure cada vegada que sento recitar aquest poema per l'Ànsar. Netix, un altre video sense desperdici lingüìstic és el d'aquest mateix personatge parlant en castellà texà.

Tanmateix nogensmeinys se'n foten, ampliament, del nostre gran President Montilla, artífex indiscutible de l'estatutu.

Anònim ha dit...

Salva, però és q no és cap gag fet expressament!!! q ho pot semblar? sí! que un es podria pensar que és un muntatge? tb! PERÒ ÉS Q NO!! ÉS Q AQUEST HOME VA SER 8 ANYS PRESIDENT D'UN ESTAT!!
Recordo el dia que el vaig sentir parlar amb aquell accent gringo, em pensava q era un gag de debò, q era broma. Quan vaig descobrir que era real em vaig quedar glaçada.
Incapaç de riure, això sí, però, quina pena q vaig sentir.
Per una altra banda, trobo q no es pot comparar això amb el Montilla. Crec q aquest cas ja és aquell enfontre'ns despectiu que comentaves al teu post, Netix. I penso q se'n pot fer una certa broma, naturalment, però no sé si calia exagerar tant la imitació en quant a aquest tema.

Anònim ha dit...

No us-se'n-em-li riin ningun.