6/3/07

El tot i el res


El negre i el blanc.
L'esperança i el terror.
L'hivern i l'estiu.
La necessitat, el rebuig.
La fam i l'abundància.
La caverna, la llum.
El res, el tot.

Tantes coses en una foto!
______________________________________________________________
Nota actualitzada: La Fúria m'ha fet saber que l'autor de la foto és Arturo Rodríguez, que va guanyar un premi del World Press Photo 2007.
(Gràcies!)

8 comentaris:

Anònim ha dit...

La vaig veure!!! No se on!!!!
Mmmm si treus el tema.. no ho puc evitar... a qui li interessi:

http://www.youtube.com/watch?v=6T7PmiYzN38

Anònim ha dit...

jo t la vaig veure! però no recordo on... seria al magazine de la vangu? és el q acostumo a llegir... en tinc algun per casa, els revisaré...
Més fotos a:
http://www.worldpressphoto.org

Anònim ha dit...

Quina ràbia de vista prèvia del blog!, m'havia currat un text i em desapereix!!!!!!aaagghhhh, i torno resumint.
Dèia.., aquí la fúria-documentalista. La foto és d'un canari (de les Illes Canàries) que es diu Arturo Rodríguez i va guanyar un premi del World Press Photo 2007, si voleu veure les fotos premiades cliqueu aquí.

Petons,

Fúria

Anònim ha dit...

Son aquestes les coses que ens ensenyen que moltes vegades ens queixem per tonteries... Si estem ara llegint això, no tenim cap raó per queixar-nos.

Un fet colpidor del que tant se'n va parlar... i ja no n'arriben més? O és més important parlar del De Juana o del Barça-Madrid?

Laiern ha dit...

Descarat que ens queixem per vici.
De quan en quan ens haurien de donar una colleja...

Anònim ha dit...

Osti!! vaig estar tafanejant la pàgina del world press photo i no la vaig veure!!!

Sí, aquestes fotos són molt tristes i impactants. Però tb està bé recordar que moltes d'aquestes persones són les que després conviuen amb nosaltres a les ciutats i pobles... i moltes vegades, la proximitat ja no ens agrada tant.
A molts els molesta la seva presència (parlo en general, evidentment) i s'obliden d'aquestes imatges que tant ens impacten.
Tb crec q és important saber que la gran majoria de persones immigrades no ve via pasteres ni cayucos, però q això no vol dir que moltes vegades la vida que deixen enrera (i molt probablement la que els espera d'entrada) està tb plena de penúries. Crec que està bé que es recordi això quan ens creuem amb ells al carrer o a l'escala de veïns o compartim la sala d'espera a la consulta del metge. És molt trist el que reflecteix aquesta foto, però moltes vegades tb el que els espera al nostre país i, malaraudament, la nostra actitud no sempre ajuda...
El q vull dir amb tot aquest rollo és que el comentari solidari davant aquestes situacions tots som capaços de fer-lo, però tb m'agradaria veure si som capaços d'admetre amb normalitat la seva proximitat, compartir espais i recursos, fer-los sentir, en definitiva, que formen ja part del nostre país, de la nostra identitat, que els veiem com iguals, per molt diferents que siguin...
ei! això no és cap comentari cap a ningú (i menys encara per a tu Netix!!). És la visió q tinc sobre l'actitud dels catalans/espanyols en general i aquesta foto m'hi ha fet pensar.

Salva Piqueras ha dit...

Totalment d'acord amb la Gege. Està molt bé ajudar algú en la situació que mostra la fotografia, però també ho està ajudar als qui ho han deixat tot enrera a integrar-se a casa nostra. Penseu com us agradaria ser tractats si heu de creuar mig món per trobar un lloc millor on portar la família. No cal anar fins a cap platja per ajudar gent que ho passa malament fruit del desconeixement dels drets que li pertoquen.

Marinetix ha dit...

El fet que tots vosaltres estigueu exposant aquí les opinions que us ha suscitat la visió d'aquesta foto, o bé opinant sobre els comentaris que van deixant altres visitants, ja em demostra que el Periodisme (o el fotoperiodisme) continua valent la pena i tenint una raó de ser.
Tal i com deia a l'article: són tantes coses en una sola foto!
Petons.