5/3/07

El Dia de la Tovallola

Llegeixo amb una anarquia absoluta i no trobo la manera de posar ordre en les meves prioritats. Tinc des d'octubre un llibre de Juan José Millás sobre la tauleta de nit, que encara no he obert. La raó: altres novel·les m'han trucat a la porta d'imprevist i les he prioritzat sense pensar-m'ho ni gota.
I així, vaig saltant com un mico des del realisme màgic de Gabo (felicitats!) al terror clàssic de Lovecraft. De la contemporaneitat de Sánchez Piñol a l'atemporalitat de Dumas. Fa uns dies, després de finiquitar, amb bastant esforç, Estremida memòria, de Jesús Moncada, tot apuntava que per fi abordaria Juan José Millás, quan es va creuar casualment pel meu camp de visió el nom d'un autor:

DOUGLAS ADAMS.
Em va cridar l'atenció, potser perquè el seu nom és de llaminadura doble? No ho sé. Vaig investigar. Es veu que Douglas Adams és un autor de culte, únic i irrepetible. Va morir el 2001. I la seva obra es podria considerar un precedent del mític i adorat Sin noticias de Gurb, d'Eduardo Mendoza.
Amb això en vaig tenir prou. Vaig córrer a la llibreria per comprar la seva novel·la més famosa, una mica a cegues, i guiant-me per les bones vibracions. Guía del autoestopista galáctico, es diu.
Doncs bé. Estic en plena immersió adamsiana. Estic al·lucinant de la imaginació d'aquest senyor, fins al punt que penso que es deuria posar fins al monyo de drogues al·lucinògenes per arribar a escriure tot el deliri de ciència ficció descabellada que estic llegint amb els ulls com unes taronges. Gurb queda molt, però que molt curt, en la narrativa de l'absurd que practica Adams en aquesta Guía.
Un botó de mostra: un dels personatges, un extraterrestre apalancat a la Terra com a corresponsal de la Guía del Autoestopista, es fa dir Ford Prefect (el símil del Seat Panda) i porta penjat del coll un bolso, amb els següents estris:
- Un llibre
- Uns biros (?)
- Un quadern de notes
- Una àmplia tovallola de bany de Marks and Spencer.

Segons la Guía, i cito textualment:
Una toalla es el objeto de mayor utilidad que pueda poseer un autoestopista interestelar. En parte, tiene un gran valor práctico: uno puede envolverse en ella para calentarse (...)
(..) Y lo que es más importante: una toalla tiene un enorme valor psicológico. Por alguna razón, si un estraj (estraj: no autoestopista) descubre que un autoestopista lleva la toalla consigo, automáticamente supondrá que también está en posesión de cepillo de dientes, toallita para lavarse la cara, jabón, lata de galletas, frasca, brújula, mapa, rollo de cordel, rociador contra los mosquitos, ropa de lluvia, traje espacial...(..) Lo que el estraj pensará es que cualquier hombre que haga autoestop a todo lo largo y ancho de la galaxia, pasando calamidades (...) y sabiendo todavía dónde está su toalla, es sin duda un hombre a tener en cuenta.
Tot, tot, tot el llibre, és per l'estil. I aquesta és només la primera part d'una trilogia de cinc parts. Però el que més m'ha bocabadat del tot no és l'estil, ni la novel·la en sí, sinó tot el culte que hi ha al voltant de la Guía. He descobert que existeix el Dia de la Tovallola, instaurat en honor del difunt autor, el 25 de maig de cada any. No dono crèdit al que llegeixo a la wikipèdia, o a la web Towel Day, dedicada especialment a aquesta diada-homenatge a Douglas Adams.

Com no podia ser d'altra manera, a Espanya aquest autor no tenia pas tants seguidors com d'altres països i el Dia de la Tovallola ha acabat derivant-se cap al Dia de l'Orgull Friki.
Així que ja ho sabeu: si hi esteu interessats, el dia 25 de maig podeu enrotllar-vos una tovallola al cap, fer-vos una foto i publicar-la a internet, o bé treure el friki que tots portem dintre per celebrar amb orgull aquesta Diada tan especial.
Si Douglas Adams aixequés el cap... segurament es partiria el pit de riure!

16 comentaris:

Marinetix ha dit...

Aclariment:
Davant alguns comentaris verbals sobre la identitat del senyor amb la tovallola embolicada al cap que surt a la foto de més amunt, he d'aclarir que:
a) No és cap familiar meu.
b) La vaig treure de la Wikipèdia.

D'altra banda, m'ha sorprès constatar que l'autoestopista galàctic és més conegut del que em vaig imaginar!

Anònim ha dit...

Bones. Aqui l'entovallolat misteriós.

Assumeixo qualsevol conseqüencia per haver posat amb aquestes pintes.

:)

Marinetix ha dit...

Quin orgull! Quin honor! Quin riure!
Que bo!
Com pot ser? El mismíssim model del Dia de la Tovallola per la wikipedia ha visitat el meu modest piset!
Arnauh, corre a explicar-nos PER QUÈ, COM I QUAN va passar això de la foto!
Mentrestant, rep les meves reverències més admirades.
:-)

Anònim ha dit...

Ho diré, no ho diré, ho diré... frikis!!!!

Manel ha dit...

Ei, jo ja t'ho vaig dir, qui era... incrèdula! (si, si, vaig fer-li algun comentari verbal sobre la identitat de l'entovallolat...)

;·)

I Dragoncete, no ens diguis frikis que tu estas pendent també de les explicacions de l'Arnauh!

Anònim ha dit...

Oi oi, que em posaré vermell i tot!

Doncs, ejem... tot va ser una tarda de Maig, que, humm... vaig descobrir la plana de "towelday" i mira, em vaig liar la tovallola al cap.
Per cert, la teoria deia que si et posaves la tovallola al cap tapant els ulls...la resta de gent no et podien veure... m'han ben ensarronat... ai no.. que resulta que era l'animalas aquell qui es creia que no el podien veure!!

Anònim ha dit...

La Wikipedia i la fama (ejem...) van venir després amb la creació de l'artícle per part de Ciberpunk.org.

Ah, per cert, el proper 25 de maig us vull veure a tot(e)s ben entovallolats/ades!!!

Friki? Pero si jo soc normal!
;)

Anònim ha dit...

I digues-ho tot Arnauh, varem haver de deixar la wikipedia per tota la discussió que es va a obrir a consequencia d'aquest article i que va acavar amb la sortida de ciberpunk de la campanya wikiesx2...

Anònim ha dit...

... i el naiximent de les CONTEXTOPEDIES

Anònim ha dit...

Sip, es veritat, no volia recordar una cosa tan destructiva com el "factor irrelevante", pero... d'allo també va en va sortir una cosa útil!

Les contextopedies són repositoris que defineixen els contextos personals dels seus mantenidors. Un lloc on explicar conceptes i definicions personals que donen un sentit més ampli i sense la necessitat que algú, investit amb el poder del segell "irrellevant/no interessant", decideixi que és suficientment important com per a que es pugui llegir i que no ho és.

Per exemple, podeu llegir l'article original (posteriorment mutilat) sobre el dia de la tovallola o una historia del Psytrance.

Per a informació més detallada, podeu llegir la la definició i historia de les contextopedies que fa en David.

Anònim ha dit...

Només de veure la cua que ha portat el tema ja em venen ganes d'entovallolarme ;)

Vale, jo prometo que em faré una superfotofriki el proper 25 de Maig :)

Netix, i tu? Crec que el post bé s'ho mereix, no?

Marinetix ha dit...

M'he marejat!!
Les contextopèdies han provocat una eclosió neuronal d'hemondorfina sobreposada, i el meu cervell de cop i volta s'ha convertit en una truita d'alls tendres.
Arnauh i David, m'ha encantat conèixer-vos. Ara, si vull preservar la meva truita d'alls tendres i el meu precari equilibri emocional interior, el millor que us puc dir és: "Fins després, i gràcies pel peix!"

És conya! ;-)

Quin riure, amb els amiguets del Manel! Sou animals dignes d'estudi!
Prometo estudiar-vos atentament en els pròxims dies, fent dues accions:
1) Rellegint les vegades que calgui els vostres comentaris fins que arribi a entendre alguna cosa.
2) Llegint els respectius blogs i enllaços que suggeriu, sabent ja d'entrada que mai, mai, mai, ni tan sols quan els vogons demoleixin la terra per fer-hi una nova autovia galàctica, podré arribar a la sola de les vostres sabates de frikis consumats en mil batalletes perdudes, i alhora entranyables.
3) Esperant amb ànsia que arribi el 25 de maig per entovallolar-me el cap, fer-me una foto i publicar-la, amb la tranquil·litat de saber que ningú no em podrà veure perquè jo m'he tapat els ulls amb la tovallola.


ENCANTADA!

sfer ha dit...

Gràcies per la teva visita a librosfera :-)
Definitivament, has de donar-li una oportunitat a Millás. A mi em van agradar especialment "Tonto, muerto, bastardo e invisible" i "El orden alfabético". Tinc pendent la seva última novel·la, "Laura y Julio", però havent llegit altres coses seves, i fan com sóc del seu estil, segur que m'atraparà, tot i que em resulta difícil explicar què és el que m'agrada de les seves històries. Potser que tots els seus personatges estan per anar de cap al psiquiàtric i això li serveix per parlar de coses molt serioses però amb un sentit de l'humor que em resulta molt atractiu.
Si el proves, ja em diràs :-)

MarionaES ha dit...

Ei!
M'ha fet molta gràcia aquesta història de la tovallola de l'Adams. A l'època en que anàvem de cap d'any a França em vaig llegir el "Restaurante del fin del Mundo"... forma part de la trilogia de l'autoestopista galàctic de l'Adams. Com que jo no m'havia llegit el primer sé que em va costar al principi, però sí que recordo d'haver rigut molt...

Anònim ha dit...

A mi fa una setmana buscant per la llibreria de casa vaig trobar la guia del autoestopista galactico, estic flipant una mica aquest home tenia una imaginacio desbordant! Quina paranoia de llibre! Pel que veig hi ha mes gent que s'ha quedat pillada amb aquesta obra!

Anònim ha dit...

Gracias intiresnuyu iformatsiyu