26/3/07

Amor particular


A aquestes altures, tot el que escrigui sobre Lluís Llach ja estarà dit, llegit i digerit. Per tant, només em queda abraçar-me a una de les seves cançons, una de les que m'ha acompanyat des de la infància en la meva banda sonora particular, que potser em permetrà plasmar tot el que és, ha estat i serà Lluís Llach per mi, i també per la història d'aquest país petit.

El meu país és tan petit ----- pàtria, modèstia, recolliment.
que quan el sol se'n va a dormir ---- vespre, calma, quietud.
mai no està prou segur d'haver-lo vist.---- incertesa, intimitat, confiança.
Diuen les velles sàvies ---- ancestres, saviesa.
que és per això que torna. ---- costums, plaers.
Potser sí que exageren ---- tarannà, exageració.
tan se val! és així com m'agrada a mi ---- passió incondicional.
I no en sabria dir res més. ---- amor, emoció.
Canto i sempre em sabré ---- joia, eufòria.
malalt d'amor pel meu país. ---- pàtria, amor, terra, entrega.

El meu país és tan petit ---- carinyo, protecció, llar.
que des de dalt d'un campanar ---- bellesa.
sempre es pot veure el campanar veí. ----- proximitat.
Diuen que els pobles tenen por, ---- temors, desconfiances.
tenen por de sentir-se sols, ---- solitud, necessitat.
tenen por de ser massa grans, ---- pretensió.
tan se val! és així com m'agrada a mi ---- passió, rendició.
I no en sabria dir res més. ---- commoció, enamorament.
Canto i sempre em sabré ---- alegria, certesa.
malalt d'amor pel meu país. ---- amor, pàtria, terra, entrega.

El meu país és tan petit ---- identitat, pertanyença, arrels.
que sempre cap dintre del cor ---- estima, records.
si és que la vida et porta lluny d'aquí ---- distància, exili, maletes.
i ens fem contrabandistes, ---- clandestinitat, subversió, inconformisme.
mentre no descobreixin ---- amagatalls, recança, protecció.
detectors pel secrets del cor.---- intimitat, veritat, interiors.
I és així, és així com m'agrada a mi ---- absolut, sense condicions.
I no en sabria dir res més. ---- admiració, complaença.
Canto i sempre em sabré ---- confessió, declaració.
malalt d'amor pel meu país.---- amor, pàtria, terra, entrega.
Tot seguit, un vídeo que he trobat al youtube que m'ha fet posar la pell de gallina. Era el 1985. Un concert al Camp Nou, davant de 100.000 persones (no me'n sé avenir). La cançó, Laura.
Va per tots els contrabandistes que passin per aquí.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina passada de post i de vídeo, quina pell de gallina i els ulls negats de llàgrimes, quantes sensacions corporals i que guapes totes.

Gràcies per escollir les paraules, músiques, emocions que em fan sentir tot això!.

Laiern ha dit...

Neeeeeeeeeeena!!! Aquí t'has passat!!! Que bó!!!! Un excel.lent, te'l mereixes!!!
Crec que has plasmat tot allò que els que ens agrada Lluis Llach pensem, sentim, quan l'escoltem, però no ens "molestem" a escriure-ho... Ja ho tenim ben endins...
Molt rebé, Marinetix.
Oeoeoééééé´....

Anònim ha dit...

ui... ahir vaig publicar un post i no ha sortit... vaig una prova

Es rep?

Anònim ha dit...

més o menys deia... que tenia la pell de gallina i els ulls humits al llegir el post... no se com ens ho farem sense la seva presencia

MarionaES ha dit...

I és que et quedes sense paraules quan t'has empassat l'últim concert per la tele un cop assumida la derrota amb el Servicaixa.
Què es pot dir quan, gràcies a la música, se't desperta novament el sentiment endormiscat de "nacionalisme radical"?
Després d'emocionar-te una i una altra vegada amb Un núvol blanc, Ítaca, Vida, Amor particular, Sabéssis bé, El meu país, Aprendre... mentre veus com s'acomiada el cantant emocionat, alegre, reivindicatiu, nostàlgic, apassionat i crític.
Què es pot dir després de veure com el públic li dedica l'Estaca (Ei, que el Montipresident no se la sabia!! No se la sabiaaa!!!) i de cantar Laura amb veu baixa per acompanyar-los en la distància...
Mirar aquest vídeo del Camp Nou (o simplement escoltar-lo) una vegada i una altra pot fer-te sentir racons de la teva pell (de gallina) que encara no coneixies.