El meu amic, el mar
El meu amic, el mar,
te la calma d'un déu adormit
quan la meva nau busca recer
a l'illa del seu pit.
El meu amic, el mar
té el coratge d'un déu exaltat,
i quan s'omple d'aire el meu velat
seguim un joc incert.
I tanmateix, potser
el jec de l'onada acabarà
amb tot el meu somni desitjós
d'anar a aquell port d'atzars...
El meu amic, el mar
és l'immens bressol de tots els blaus,
i en el seu vaibé de so i color
aprenc el poc que tinc.
És per això que mai
no em podré allunyar del seu batec,
i fidel viuré amarinat
fins acabat el vent (...)
Després de passar un preciós cap de setmana a prop del mar, em sento recarregada d'energies i plena de sol. Quins dies més macos ha fet, i com he disfrutat a l'aire lliure amb les meves dues nenes, el meu nen i els meus amics!
De fet, la calçotada amb la colla de l'estiu ha sigut "agua de mayo" després de tres mesos de condemna hivernal. Ja tinc prou forces per superar sobradament el mes just que ens queda per la primavera.
Ah, el meu amic, el mar... Certament, la regeneració interna és espectacular. És quelcom físic, gairebé fisiològic. El meu cos el necessita i el busca. Com diria Lluís Llach, "és per això que mai no em podré allunyar del seu batec"...
I parlant de Llach: ara que diu que plega, ja me n'adono que el trobaré a faltar. Era com el mar: sempre saps que hi és, que pots comptar-hi, i el vas a buscar només quan el necessites, perquè et gronxi i t'acompanyi. Doncs res, és llei de vida, i Llach se'n va. No és que abans em morís per anar als seus concerts, però el respectava i l'admirava. I l'escoltava quan el necessitava. Bé, sempre ens quedaran els CD. Però no serà el mateix...
Entre les barques, quan passa, l'amor
no du la fulla de crits ni besades.
L'amor que passa a la vora del mar
és blau verdós i flexible com l'aigua.
Per què a la platja hi arribi l'amor
hem de tenir una miqueta de calma,
i una gavina pel cel adormit,
una gavina i una aigua ben blava.
L'amor que passa a la vora del mar
vol que tot just es bellugui la barca,
vol a la vela una mica de vent,
però té por de sentir les onades.
Vol una galta que es deixi besar
però que hi posi una certa recança.
L'amor que es viu a la vora del mar
és un amor de molt poques paraules.
Entre les barques quan passa l'amor
no vol ni cors, ni gemecs ni rialles.
L'amor que passa a la vora del mar
es un sospir que batega com l'aigua...
És un sospir que batega com l'aigua.
9 comentaris:
Visca els calçots!!!
Caldi
Visca!
Ara feia dies que no et visitava blogmaró i sempre que et visito no en surto defraudada ans al contrari se'm desperten emocions, sensacions viscudes i m'adono d'algunes coincidències!, a mi m'agrada el mar i a ser possible d'hivern, com el que us vau trobar aquest cap de setmana passat potser..., passejar per la platja, sentint l'aire fred a la cara, la calor de l'astre rei..., mmmmm, ja m'hi veig.... i una altra coincidència, el Lluís Llach i un poeta de moltes de les seves cançons, el Miquel Martí i Pol i si de tant en tant també escolto la seva música, la necessito per adonar-me de les coses senzilles, quotidianes, les que et posen els pèls de punta...
Tornaré blogmaró!
i Visca Tamariu!!!!
És la primea vegada que llegeixo el teu blog i he tingut dues sensacions molt estranyes, la primera és que m'ha encantat la manera com escrius i tot i que t'identifico amb el que expliques i com ho fas m'ha sorprès tanta sensibilitat i la segona és que estic completament d'acord amb el teu sentiment cap al Lluís Llach i em recorda molt quan va morir la Montserrat Roig, ja que també vaig tenir la sensació de perdre un referent. Ens tornarem a llegir.
Sílvia
Sílvia, gràcies pel comentari... M'emociona saber que ho has llegit i encara més que t'hagi agradat! No t'ho pots ni imaginar.
Mil petons.
Here are some links that I believe will be interested
Interesting website with a lot of resources and detailed explanations.
»
I say briefly: Best! Useful information. Good job guys.
»
Publica un comentari a l'entrada