8/5/07

Si això va passar

És cert que la gran massa d'alemanys va ignorar sempre els detalls més atroços de tot el que va passar més tard als Lager: l'extermini metòdic i industrialitzat a escala de milions, les cambres de gas tòxic, els forns crematoris, l'abjecta explotació dels cadàvers, tot això no s'havia de saber, i en efecte pocs ho van saber abans de l'acabament de la guerra. Per mantenir el secret, entre altres precaucions, en el llenguatge oficial només s'usaven cauts i cínics eufemismes: no escrivia "extermini" sinó "solució final", ni "deportació" sinó "trasllat", ni "mort amb gas" sinó "tractament especial". No sense raó, Hitler temia que aquestes horribles notícies, si s'haguessin divulgat, haurien compromès la fe cega que el país li tributava i la moral de les tropes combatents"

Aquest és un fragment de l'esgarrifosa història "Si això és un home", de Primo Levi (1919-1987), un jueu italià que va sobreviure als camps d'extermini nazis de la zona d'Auschwitz.
Al final del llibre, que es llegeix amb l'estómac apretat, Levi afegeix un apèndix on intenta donar una explicació racional a tot el que va passar, tot el que va portar els alemanys al nazisme i a les seves nefastes conseqüències.
Al llegir el fragment reproduït més amunt, m'he adonat que canviant Hitler per noms de dirigents més contemporanis, i substituint les expressions "solució final" per d'altres eufemismes patètics de rabiosa actualitat (com "danys col·laterals"), tenim una frase ben actual, que a tots ens sona d'alguna cosa.
Que poc que han canviat les coses...
I quina constatació més trista!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

M'he llegit el llibre de Primo Levi i realment és increible tot el que explica.
Vaig tenir la sort de passar un mes a un camp de concentració de Buchenwald realitzant tasques de reconstrucció del camp (Camps de Treball) i vaig poder viure de molt a prop tota aquella por i incertesa que devien patir els deportats.
"Viviré con su nombre, morirá con el mío" de Jorge Semprún.
Te'l recomano.

Ayashe

Anònim ha dit...

Només canviant els noms per eufemismes s'enten que s'arribi a enredar i mejar el tarro a una nació gran com un continent per sortir reescollit...

I si canvies "Llibertat per als pobles vascos" per "A mi nadie me dice cuando tengo que beber vino, yo no les pido que conduzcan por mi"...

Tot es merda del mateix galliner, la historia i els fets s'acaben repetint.

Jarl...

Laiern ha dit...

Suposo que ha passat alguna cosa (potser desencant que deriva en emprenyamenta i indignació, per les accions (i no accions) dels polítics, propers i no tan propers)per tal que tots estem a la que salta, veient que el mon ara va amb mòbils i per internet, però estem igual que sempre. Amb les mateixes mancances i amb els mateixos abusos. La mona, aunque se vista de seda, mona se queda.
Ven cert que el relat de Primo Levi et remou, i conmou, i et posa de mala llet que aquestes bestiesses hagin succeit, i no fa pas tan de temps...

Jesús M. Tibau ha dit...

Us convido a visitar el meu bloc Tens un racó dalt del món, amb comentaris literaris i també els meus Jocs literaris, que proposo per tal de facilitar la participació, amb premis inclosos. Animeu-vos a participar.
http://jmtibau.blogspot.com