30/4/07

El fil d'Ariadna


La pila de roba per planxar l’amenaça en silenci. Ariadna el mira i el remira, i no sap ni per on començar. Des de la tele, el futbol entra a la sala d'estar i s’apodera de tots els racons de la casa. El Bru, engrescat amb un partit prometedor, ha ocupat tot el sofà: una birra en una mà, un tall immens de pizza freda en l’altra. No li ha deixat cap raconet per compartir el vespre.

Ariadna sent la veu passada de voltes del locutor mentre es mira i es remira la pila de roba. La mira, però no pensa en la planxa. Es deixa endur per la cançoneta enfadosa del periodista esportiu, i se’n va lluny, a anys llum d’aquella sala d’estar. Només els esgarips del Bru quan algú falla un gol cantat la fan retornar bruscament a la seva realitat.

Darrere la pila de roba, amuntegada de qualsevol manera, el rellotge de pèndol marca les 10 amb el seu gong una mica rovellat. D'herència familiar, el rellotge és vell però es conserva impecable, com tota la casa. Seguint instruccions de l'Ariadna, la dona de fer feines el neteja cada dia amb una cura especial. Com també esmerça un temps considerable en treure la pols del preciós retrat vaporós dels rebesavis, pintat ja fa més de 100 anys per un pintor de gran renom en aquella època.

S’hi sol entretenir tant, la dona de fer feines, que no acostuma a quedar-li temps per planxar la roba. I ara li toca a l’Ariadna compartir una incomparable vetllada amb la planxa. Mentre desplega la post, es mira el Bru, que crida amb la boca plena qualsevol insult patètic a l’àrbitre.

El gong del rellotge marca les 11. Ariadna encara és dreta davant la post. El vapor de la planxa la fa suar. S’atura un cop més per fer un glopet del te gelat. Mira el rellotge i pensa que té ganes d’anar a dormir, potser perquè li vol donar una oportunitat a l’endemà.

... ... ... ... ...

Les tovalles quedaran precioses. La Ramona les broda amb moltes ganes: vol que l’aixovar de la nena sigui impecable. Vol lluir-s’hi, tot i que és conscient que pocs sabran entendre el valor d’aquella petita obra d’art domèstica.

Broda en silenci, mentre el seu marit pren el te de la tarda abans de tornar al seu despatx de la fàbrica. Aprofita aquests breus moments de calma casolana per acabar les tovalles en companyia de l’home, que llegeix el diari com si fos una lectura imprescindible per amagar les poques ganes que té de conversar amb ella.

La Ramona, elegant fins i tot en els moments més íntims i quotidians de la vida familiar, va fent puntades a la peça de tela. El sol de la tarda il·lumina el brodat, i ella mateixa es meravella quan repassa el que ha fet. Però a cada puntada, un inaudible sospir se li enfila lluny, ben lluny d’aquella casa preciosa. Dissimuladament, es mira el marit absort en la lectura. De reüll li estudia la barba retallada, el pentinat perfecte, el traju immaculat, el posat poderós. Voldria parlar-li de les tovalles. Del casament. De la nena. Del menú que ha pensat pel convit de noces. Voldria que ell hi fos realment.

El rellotge marca les 5 de la tarda. A l’instant, l’home plega el diari, s’aixeca i s’acomiada lacònicament. La Ramona rematxa la vora i i talla el fil. Potser hi podrà parlar l’endemà.


... ... ...

Nota marinetix: Fins aquí la meva primera col·laboració al blog Relats conjunts. Es tracta d'un petit exercici de pseudoescriptura, que m'ha semblat divertit de practicar. Es tracta d'escriure un relat a partir de l'observació d'un quadre. En aquest cas, el quadre és "Interior a l'aire lliure", de Ramon Casas (1892).
Un repte? Un entreteniment? No ho sé pas, però m'ho he passat bé.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Netix,
m'ha agradat molt el q has escrit, llàstima q s'ha acabat tan aviat!!!
Pobra Ramona, si sabés q, en el fons, tot continua (pràcticament) igual, oi?!
Per cert, jo diumenge tb vaig planxar mentre sentia de fons el Barça i el Llevant... :) (4 rentadores!!!!!)

gatot ha dit...

Pseudoescriptura, en dius? marinetix?
En llegir-te... potser sí que hauré de fer cas al comentari que em vas deixar.

Jo per la meva part, amb aquest teu relat, he pogut fer un exercici de pseudorelaxació! Molt ben trobat!

petons i llepades literàries!

Anònim ha dit...

Ahir al matí et vaig llegir i mentre ho feia pensava, que bonic aquest relat, de quin llibre l’haurà tret?, quin llibre estarà acariciant?, cap al final m’esperava la cita pertinent a la novel•la que ja m’havia entrat ganes de llegir....i de cop tu!, gràcies per aquest regal!.

Ahir al vespre, comentàvem la "jugada" i lectures actuals, jo et deia que m’havia acabat el llibre Les filles de Hanna, preciós!, sé que també et va agradar.

Avui, et torno a llegir, et rellegeixo, i amb el segon relat em ve al cap la Hanna... l’aixovar, les tradicions, el silenci, la soledat, la saviesa, la dignitat.

Seràs la nova Marianne?, el nom també és semblant!

Petons escriptora,

Fúria

"M" ha dit...

Què bonic!!!!!!
Quan ens regalaràs la resta??????
Pel que veig, estem tots impacients de continuar aquesta lectura!

M'ha passat com a la Fúria! Esperava trobar la referència del llibre d'on havies tret aquest text, i apuntar-me'l a la llista... i t'he trobat a tu!!!!!
GENIAL!

Ptons

Moni

Anònim ha dit...

Netix,

t'ho vaig dir en persona i ara t'ho dic per escrit pq tb en quedi constància: em va passar igual que a la Fúria i la Moni, em pensava que era un fragment d'un llibre que, per cert, ja frisava per llegir-me'l!!!

Espero q quan tinguis més temps puguis dedicar-te a aquesta teva gran passió i regalar-nos a tots amb l'univers Netix!

Anònim ha dit...

volem més!!!!!

Anònim ha dit...

Uala, que bé que escrius...!! Jo també pensava que era un fragment d'algun llibre i n'esperava el titol... ¡qué maquina!!

¡Por algo te llamamos Pompi!!
No ens deixis amb l'"intringulis" i acaba la historia, plis...

Jo crec que la montanya de roba de l'Ariadna es quedará al racó uns dies més.

Marinetix ha dit...

Gege, gràcies pel teu triple comentari (2 virtuals i un vis à vis)... Em fa molta il·lu el que m'has dit. A més, ja saps que les teves 4 rentadores han estat en part font d'inspiració d'aquest relat ;-) . Com a puntualització, et diré que més que el meu "gran somni", això d'escriure algo per mi és "la gran hipòtesi condicional".
Gatot, encantada de rebre't en aquest piset i de llegir la teva llepada, ai perdó, el teu comentari! Ens veiem i llegim pels relats conjunts i allà on sigui...

Fúria, m'afalagues i m'atordeixes amb aquests piropos!!! ;P... Ara bé... ehem... com goses comparar-me amb la Marianne? Ja m'agradaria escriure mai una cosa tan bonica com "Les filles de Hanna"...

Moni, que ets maca... M'agrada que t'agradi i et manifestis! T'he trobat a faltar, torna aviat, val?

Rizzo i Ayashe, gràcies pels ànims... Només dir-vos que en principi aquest relat no està pensat per ser continuat... Però jo tinc un criteri una mica variable, o sigui que igual sí que m'arranco per bulerías i el faig continuar.... Ja ho veurem!

D'això, Ayashe... "Gràcies" per esbombar lo de Pompi!!!! ;-P

Petons per tots, torneu aviat que ja no sé què faria sense vosaltres!!! :)

Anònim ha dit...

Willkommen und Hallo in unseren Sex-Community.


Unser Sex-Community gibt ihnen eine Alternative chat lesbianas und vieles mehr,sicherlich auch sexuellen Vorlieben ausleben
Hier in unsrem Sex-Community erwarten dich chat lesbianas Flirt und Sextalk
Du suchst Blind Date , mit Sicherheit bist du hier genau richtig.Ok los geht es,worauf wartest du?
sexuelle Vorlieben nackte frauen sexy kostenlos ,anmelden .
Du suchst jemand aus Kärnten, oder von Dresden, vieleicht in DEUTSCLAND , oder aus Bern, vieleicht aus Waadt? Bestimmt ist da jemand dabei.!