Apa, tia
Llista de coses impossibles de fer per una persona greument afectada per la síndrome post-vacacional:
- Treballar amb concentració absoluta des del minut zero.
- Agafar el ritme quotidià d'un dia per l'altre.
- Espantar l'apatia amb un somriure d'orella a orella.
- Prendre's amb humor les piles de feina acumulada durant l'absència laboral.
- Recordar sense plorar de nostàlgia què estava fent un mes enrere.
- Preguntar-se que està fent una persona com ella en un lloc com aquest.
- Reprendre amb celeritat totes les rutines, aficions i hàbits que una havia adquirit, i els que s'havia autoimposat al llarg dels últims 11 mesos.
- Escoltar massa vegades The Blower's Daughter, de Damien Rice (BSO de "Closer")
(Però no me'n sé estar d'escoltar-la una última vegada: és addictiva!)
Així doncs, Damien Rice marca el tret de sortida de la nova temporada.
Adéu, apatia!
Marinetix Reloaded.
12 comentaris:
Benvinguda,
Si et serveix de consol jo he tingut unes vacances ben curtes (només 10 dies). Però cal mirar-ho pel costat bo a mi no se m'ha acumulat feina a la taula però una cosa si que ha estat inevitable, l'haver d'esborrar 50 mil correus dels quals un 20% eren spam.
Que sigui lleu la tornada. Una abraçada.
Ja era hora!!!
Més d'un mes i mig de vacances blocaires!!! Apa, a crear!!
Ostres, netix, ja era hora, no? Ens tenies ben abandonats! buaaaa!
Molts petons per a un retorn suau!
bona cançó... tens raó es addictiva i trista... maleit setembre
me la baixo pel mp3
T'has deixat la son, la cara de mapatxe i els ulls asiàtics que tenim als matins!!
Bé, suposo que això s'ha de superar poc a poc.. perque de moment, no ho està gaire! :P
Feliç tornada!
cara mapatxe? ulls asiàtics?
parla per tu!!
jo sempren estic estupenda
Doncs bentornada! Apa, que no serà tant! ;-)
Hola "Cutre"!!!! (amb tot el carinyo!!)
Netix, me'n aprofito del teu blog i poso una adreça per qui la vulgui visitar i, qui sap?, potser treure'n profit!
www.elcentre.com
Gràcies
La "cutre" 2 ;)
hoooola,
m'alegro molt que t'hagis espolsat la mandra, ja estava cansada de veure sempre el títol de "bons propòsits", em recordava que no he arribat ni al mínim acceptable...
petons!
Reloaded Marinetix,
molt be, posa't les piles i endavant les atxes...
I mentrestant, si vols participar en Històries veïnals, m'hauries de fer saber un e.mail de contacte (no el veig pel blog) pel qual puguis rebre la història que hauràs de continuar o acabar (a no sé que siguis qui la comença;...). Envia-me'l al meu correu, please.
Cargol,
has tornat a treure la banya i m'ha encantat tornar-te a tenir per aquí... Fins aviat!
Salva,
tu saps que la meva tornada ha de ser lenta, però segura. No ens atabalem! Hem de sobreviure a un altre setembre, i ho estem aconseguint... oi? :-P
Estripanits,
gràcies, mil petons per tu també, i segueix estripant sempre!
Rizzo,
no saps quin greu em sap cada nit adonar-me que ha passat un dia més i encara no t'he felicitat personalment pel teu 21è aniversari...
Dragoncete,
Tens raó, hagués hagut de buscar una imatge de mapatxe adormit per il·lustrar aquest post!
Vane,
benvinguda, Stupenda!!! Ens coneixem?
Lingüista,
sàpigues que et segueixo, però l'èxit del teu blog m'aclapara... Tens tants comentaris, que no sé per on començar a llegir ni a comentar!! Felicitats, el teu blog s'ho mereix!
Romaní,
Cutre tu, carinyo!!
:-). Ens escrivim!
Gege,
jo, contra tot pronòstic, vaig complir amb tots els meus "bons propòsits" de l'estiu, i fins i tot vaig anar més enllà. Encara no me'n sé avenir! Mil petons, ja t'enyoro!
Veí,
tinc les piles més o menys posades i espero amb moltes ganes rebre la història per participar en això dels relats veïnals... Ens llegim!
I tant!!
has endevinat!
Vane
Publica un comentari a l'entrada