tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post4349833472515094902..comments2023-11-02T15:38:31.184+01:00Comments on No me'n sé avenir: Vides esborradesUnknownnoreply@blogger.comBlogger7125tag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-5528091516459363952007-11-04T22:55:00.000+01:002007-11-04T22:55:00.000+01:00Hola a tots!Sincerament, em pensava que aquest pos...Hola a tots!<BR/>Sincerament, em pensava que aquest post passaria sense pena ni glòria, perquè jo mateixa el vaig escriure sense massa esma... però els vostres comentaris han estat realment ricos-ricos, i m'han donat moltes coses per pensar...<BR/>Cargol treu banya, em sap molt greu la mort del parent, però com tu dius, de tot se'n pot treure la part positiva. El teu comentari és molt tendre. Gràcies!<BR/>Dragoncete, una abraçada amb el brindis, i fins ara mateix!<BR/>Estripanits, lo teu és incorregible!! ;-)) Que bo, quin riure!<BR/>Veí, fa dies que no tinc temps de pujar al replà. Tot seguit m'hi passo i rematem el brindis.<BR/>Lingüista, em sap greu haver-te posat trista, no era pas la meva intenció... Això ho hem d'arreglar amb un post que faci l'efecte contrari! M'hi poso! ;)<BR/><BR/>I LAIERN, <BR/>m'he guardat el teu comentari pel final, perquè es mereix una "menció especial". Amb les teves paraules tan sinceres, m'has emocionat i m'has fet pensar que mantenir aquest blog val molt la pena. Em sap molt greu això del teu pare, però penso que, dintre de lo fomut que deu ser, et pots sentir afortunada de tenir aquest punt d'encontre amb ell tan íntim i especial. <BR/>El que has explicat m'ha arribat fins al fons del cor!<BR/>Ens veiem i escrivim!!<BR/>Un petó.Marinetixhttps://www.blogger.com/profile/00943219715209241834noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-78269788897771797022007-11-04T21:35:00.000+01:002007-11-04T21:35:00.000+01:00Jo també brindo amb vosaltres! És cert, de vegades...Jo també brindo amb vosaltres! És cert, de vegades ens preocupem tant per les "grans" coses que deixem de parar atenció al dia a dia, i no gaudim... A banda d'això, saps què? M'ha posat una mica trista, aquest post. O pensativa, potser...una lingüistahttps://www.blogger.com/profile/09166922243145968740noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-23022774015813484362007-10-30T15:19:00.000+01:002007-10-30T15:19:00.000+01:00Parlant de persones anònimes... des de petita, he ...Parlant de persones anònimes... des de petita, he pensat en aquest tema. Em feia mal pensar que un cop no hi ets, quan et mors, no hi ha res de tu que parli al mon de la teva existència, de la teva absència. <BR/>Mon pare un dia, va deixar la silueta de la seva ma enfonsada en un pegot de ciment. Vaig pensar que era una tonteria i li vaig dir, reiem i jugàvem a comparar grandàries de mans... i poca cosa més... No fa gaire va morir. I no saps tu, quantes mils de vegades he anat a trobar la seva ma dreta. Ufff....Et confesssaré que quan trec la meva ma de dins la silueta de la ma de mon pare, tinc més energia, més força. No saps quan li agraeixo la seva pensada. Creia que era una quijotada, però és increiblement reconfortant. Crec que jo també ho faré, i demanaré als meus que ho facin... és inmensament gratificant i tranquilitzador....<BR/>Perdoneu el rotllo, però tenia ganes d'explicar-ho.<BR/>També diuen que un sempre és viu, si és viu en la memòria d'altri... I m'atreveixo a dir que és cert.....<BR/>Una abraçada.<BR/><BR/>Ah, Marinetix! També estic llegint aquest llibre de J.Pla... Jolin, quines casualitats!!!!Laiernhttps://www.blogger.com/profile/04122454217649611942noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-41731250112121009612007-10-26T21:12:00.000+02:002007-10-26T21:12:00.000+02:00Alcem la copa, doncs per tots ells i bevem el que ...Alcem la copa, doncs per tots ells i bevem el que ens queda a galet; que són dos dies! Salut!El veí de dalthttps://www.blogger.com/profile/06454722818508884155noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-10579929725371929342007-10-26T15:35:00.000+02:002007-10-26T15:35:00.000+02:00Dona, si em permets una brometa, si t'està possein...Dona, si em permets una brometa, si t'està posseint l'esperit de Tots Sants, aprofita i fot una bona castanya, no? ;)estripanitshttps://www.blogger.com/profile/10444785750394438055noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-70849316064612115822007-10-26T10:04:00.000+02:002007-10-26T10:04:00.000+02:00Sempre m'he sentit massa incómode als velatoris, i...Sempre m'he sentit massa incómode als velatoris, i dic massa perque precisament és així, massa.<BR/><BR/>L'unic enterrament que vaig viure i que recordo com el que més ens unia com a familia va ser el del meu avi...<BR/><BR/>M'uneixo al teu brindis anònim per les petjades anònimes que tant ens han marcat.. i per les que no.<BR/><BR/>Una abraçadaAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-20259986.post-32774303075156919652007-10-26T09:44:00.000+02:002007-10-26T09:44:00.000+02:00Sempre m’ha resultat dolorós passar pels moments q...Sempre m’ha resultat dolorós passar pels moments que acompanyen una mort, sobretot quan es tracta d’algú jove, ple de vida que no s’ho mereixia. Tant que em fa cosa anar a funerals o donar el condol. <BR/>Fa pocs dies hem viscut la mort d’un familiar del meu company i la veritat és que encara que dolorós, està sent bonic compartir amb tota la seva família el dol. Per ells està resultant dur i dolç alhora ja que ha marxat deixant-los un munt de records meravellosos. Era un d'aquests anònims als que fas referència en el post. Amb el seu exemple estic aprenent a viure la mort d’una altre manera i els hi estic molt agraïda.Anonymousnoreply@blogger.com