L'ampolla mig plena

Un incendi petitó ha cremat part de la façana de l'edifici on treballo. La meva finestra és la bona. Aquest cop, he estat al Costat Bo de la Força. Espero continuar-hi una bona temporada.

Parlem de sexe

Rebo una convocatòria per correu electrònic, convidant-me a assistir a la inauguració d'un local destinat a la creativitat audiovisual juvenil. Fins aquí cap problema, excepte el dubte de si encara queda algun indici exterior en la meva persona que permeti fer pensar algú que jo puc formar part del col·lectiu jove de la meva ciutat. Bé, deixem aquesta menudència col·lateral. Anem al gra. La qüestió és que el missatge acaba amb una frase memorable, que ha passat a formar part de la meva llista de frases memorables, encara no publicada (tot arribarà).
La reprodueixo textualment:

A partir de les 6 de la tarda i fins a les 9 del vespre, hi haurà diferents activitats i actuacions audiovisuals a la seu del nou local destinat a la creació multimèdia pels i per als i les joves de la ciutat.

Primer m'havia passat inadvertit, però un company de feina -més jove, més multimèdia i més audiovisual que jo- m'ha assenyalat l'insòlit complement indirecte de la frase. És que és doblement errònia, doblement ridícula, doblement impactant i doblement sorprenent!
Com més la llegeixo, més riure em fa. De fet, estic escrivint aquestes línies rient sola!

Sóc conscient que es deu tractar d'un error humà més que justificable, però no me'n puc estar de treure'n suc i enlairar aquesta frase com a paradigma de la psicosi en què estem començant a viure, en tot allò que fa referència al llenguatge no sexista, al llenguatge políticament correcte. Una psicosi que ens porta a cometre involuntàriament errors com aquest i altres destrosses del llenguatge que potser, a força de repetir-les, es colaran als nostres diccionaris i acabaran sent irreversibles.

Em repugna aital manipulació barroera de la llengua. Temo aquesta tendència com al diable: acabarà conduint-nos a tots a la Parla Única que pregonava Georges Orwell al profètic 1984. Però no voldria posar-me apocalíptica. Només vull rebel·lar-me simbòlicament, reclamar el meu dret a no a posar tots i totes quan només vull dir tots, a no haver d'emprar aquestes fórmules lingüístiques rocambolesques sense semblar una sexista descarada... I clamar que em dol veure que tots estem fent-nos nostre aquest dogma imposat subtilment; un dogma que no només xoca de morros amb les estructures i els pilars de la nostra llengua, sinó que a més pretén esborrar tota petjada històrica que denoti distinció de gèneres, distinció de sexes, distinció de qualsevol cosa.

Com va dir no recordo quin escriptor castellà (potser Javier Marías?), a aquest ritme, aquella famosa dita sobre el gos, el millor amic de l'home, acabarà sent quelcom tan impossible com

El perro y la perra son el/la mejor amigo/a del hombre y de la mujer.

Déu (o la Deessa) ens agafi confessats. I confessades també. No, millor dit: Al·là ens pilli girats de cara a la Meca. I girades.

Per acabar, una mica d'humor davant d'aquest tema tan preocupant, de la mà, com sempre, de Polònia (només em val la primera part del vídeo, però de moment no els sé tallar, o sigui que l'encasqueto sencer).

Bonanotx, i bona sort.

Prou anarquia!

Ja estic fins al monyo de llegir en la més absoluta anarquia. A partir d'ara, poso ordre a les meves lectures de manera que no oblidi mai més un títol, un autor o un argument. He de posar límit a un caos que, com més anys tinc, més caòtic es torna.
Per començar animada i amb bon peu, acabo de penjar al blog de les llistes llestes la primera llista de llibres, on recullo les novel·les llegides durant el 2006.
Sé que me'n deixo alguna, però és el que té ser anàrquic. Quan busques alguna cosa, no la trobes. Et troba ella a tu quan a ella li plau.
A banda de la llista, que tindrà l'interès que tindrà, he trobat un experiment que pot ser divertit: gràcies a un article de microsiervos, he descobert la web Literature Map, que serveix per orientar el lector sense llibre ni benefici, per ajudar-lo a escollir la següent lectura, en funció dels seus gustos actuals. Ho he provat i és maco i interessant, però cal registrar-se per accedir al gruix de la informació.
Està molt bé, i és curiós... Però està ben clar que res no superarà mai el boca-orella i els consells literaris d'amic que ofereixen sempre desinteressadament les persones que una estima i aprecia.
O sigui que sóc tota orella.

Assentem precedent (que no el cap)

Foto per deixar constància de l'èxit de la II Frikitrobada Marinetix, celebrada dissabte a la nit al lloc habitual. Tenint en compte que l'assistència a aquesta trobada creix geomètricament (l'any passat vam ser 3, i aquest 4), he pres la decisió d'assentar el precedent (el cap, no... això, ni que ho volgués ho podria fer) de manera que amenaço amb puntuals convocatòries cada febrer-març.
Un petó per la Fúria, la Migui i la Bloc Semàntic, per fer que la nit fos especial. I un altre per la Martina, una preciositat menuda i dormilega que va venir al món en el mateix moment que jo tancava el llum per anar a dormir, esgotada i feliç.

Quedada imminent

Missatge-convocatòria d'última hora adreçat a aquelles persones que, ara farà un any, es van dignar a participar en la primera friki-trobada marinetix (i també a tots aquells que van estar a punt de participar-hi, però que per diferents motius no van poder assistir a l'event):

Aquest dissabte, 10 de febrer,
Segona Convocatòria Suspresa a Ca la Marinetix
Prometo doritos amb guacamole, pizza buitoni i totes les llaunes d'olives rellenes que facin falta.
Si cal, posaré la senyera al balcó (missatge en codi adreçat directament a Palau de la Generalitat)
També podria accedir a posar Ni una sola palabra com a música (sic) de fons.
Hora: cap a quarts.
Es prega no anar d'etiqueta.
Local adaptable a les necessitats dels fumadors.

Espero confirmacions a través dels comentaris.
Sempre vostra,
Marinetix

Posem ordre

He decidit fer dissabte i endreçar una mica aquest blog tan feliçment caòtic. Acabo d'inaugurar el blog de les Llistes llestes, on a partir d'ara hi abocaré tots els articles més mediàtics i d'audiències milionàries; és a dir, les llistes col·laboratives com la de les Paraules Nostrades o la de les Paraules Xupi Guais.
I és que una no està acostumada això de la fama, ni a rebre tsunamis de comentaris en massa, com ha passat amb les llistes. (Perdoneu, tinc un quart de sang andalusa per les venes i les exageracions hiperbòliques formen part del meu ADN)...
Com deia, no he suportat la pressió de la fama i he foragitat les llistes populars del meu petit blog marinetix, per preservar el meu ciber raconet de la voràgine de la popularitat.
Sóc perfectament conscient que tota la vidilla i la popularitat se l'endurà la germana bonica, o sigui, el Blog de les Llistes llestes. Però el blog marinetix sempre serà el meu fill pròdig, el primer, el primogènit, el mimat i el consentit.
A partir d'ara, doncs els experiments llistats els trobareu a Llistes llestes. No sé si l'he pifiat, però ja se sap: qui no s'arrisca, no pisca.